El Ramadà és el mes sagrat dels musulmans, però l’islam també celebra altres dates clau
La setmana que ve acaba el Ramadà. Els musulmans de tot el món han complert estrictament amb el dejuni durant les hores de sol per ser humils, purificar-se i acostar-se a Al·là.
Encara que el Ramadà és el mes sagrat, hi ha altres festivitats importants en el calendari musulmà, que segueix el cicle lunar i és diferent de l’occidental. Us mostrem les celebracions més importants de l’Islam.
Muhàrram
És el primer dia de l’any nou. En aquesta data es commemora la fugida de Mahoma i els seus companys des de la Meca fins a la ciutat de Medina, una migració coneguda com a Hègira.
El profeta se’n va haver d’anar de la Meca perquè els comerciants i habitants poderosos de la ciutat no acceptaven els seus ensenyaments. El Muhàrram marca l’inici del calendari musulmà.
Als països de majoria musulmana no es treballa i es tanquen les escoles. Les famílies es reuneixen per menjar i celebrar-ho.
Aixura
La festa de l’Aixura se celebra en el desè dia del primer mes del calendari islàmic.
Encara que l’islam sigui una única religió, existeixen diversos corrents que interpreten de manera diferent l’Alcorà, el llibre sagrat de la religió musulmana. Les dues més importants són el sunnisme i el xiisme, que celebren aquesta data de manera diferent.
Els sunnites dejunen perquè, segons alguns textos religiosos de l’època, el profeta Mahoma dejunava aquests dies. Per la seva banda, els xiïtes rememoren l’assassinat del net de Mahoma.
Màwlid an-Nabí
Commemora el naixement de Mahoma, el profeta de l’Islam. Se celebra el tercer mes del calendari islàmic.
És una festa polèmica perquè no tots els musulmans la reconeixen. Els seguidors del salafisme, un corrent del sunnisme que fa una interpretació més estricta i tradicional de la religió, pensen que no s’hauria de celebrar perquè el profeta no celebrava pas el seu aniversari ni va ordenar als seus seguidors que ho fessin.
En països com l’Aràbia Saudita i Qatar, la majoria de musulmans segueixen el corrent salafista i no celebren el Màwlid an-Nabí.
Làilat al-Qadr
En català es coneix com “La nit del destí”. Se celebra durant el Ramadà i commemora el moment en què Al·là va dictar l’Alcorà a Mahoma, el profeta de l’islam.
Els musulmans creuen que durant aquesta nit es decideix com serà el proper any. Per això dediquen tota la nit a resar a Al·là per demanar-li bona fortuna.
Id al-Fitr
Id al-Fitr vol dir “Festa de trencament del dejuni”. Els musulmans celebren l’acabament del Ramadà amb una festa que dura tres dies, els primers del Xawwal, el desè mes del calendari islàmic.
Els creients estrenen roba nova; la dels homes és blanca per simbolitzar puresa. Les famílies s’ajunten, es prepara menjar especial i es fan regals als nens. També es comparteixen dolços.
Id al-Adha
Durant la “festa del sacrifici” es commemora una història narrada a l’Alcorà, el llibre sagrat de l’Islam.
Abraham estava disposat a sacrificar el seu fill Ismael per obeir Al·là. Al·là, però, en l’últim moment ho va impedir i va oferir a Abraham un be perquè el matés en comptes de sacrificar el fill.
L’Id al-Adha se celebra durant el dotzè mes del calendari islàmic. Els creients han de sacrificar un animal per honrar Al·là. Alguns corrents diuen que no cal celebrar aquesta tradició si la família no té gaires recursos.
