Els governs encara estan molt lluny de poder garantir la seguretat dels migrants i les persones desplaçades que arriben a Europa
Per Marta Escubós
La crisi dels refugiats és un dels problemes globals més greus dels últims anys. És un tema habitual als mitjans de comunicació, als discursos polítics, a les converses quotidianes, però qui són i d’on venen aquestes persones?
El 20 de juny se celebra el Dia Mundial dels Refugiats per donar més visibilitat a les persones obligades a fugir del seu país per culpa d’un conflicte, una persecució o una violació dels drets humans.
En el cas d’Europa, els països no estaven preparats per a l’arribada massiva de persones desplaçades que fugien de conflictes armats a Síria, l’Orient Mitjà o l’Àfrica.
Durant els últims anys, els governs han aplicat mesures per frenar l’arribada de migrants que sovint vulneren els drets dels desplaçats. Per aquesta raó n’hi ha molts que es veuen obligats a seguir rutes cada cop més perilloses.
Arribada massiva de persones desplaçades
L’arribada de persones desplaçades i sol·licitants d’asil va augmentar amb la guerra civil a Síria, un conflicte que va començar el 2011 i ha obligat a fugir milions de persones de casa seva.
Des de llavors, molts ciutadans sirians s’han desplaçat per terra i mar fins als països europeus fronterers, com Grècia i Bulgària. S’hi afegeixen, a més, les persones que fugen de les guerres i persecucions en altres països de l’Àfrica i que arriben a les costes de països com Espanya o Itàlia.
El 2018, unes 140.000 persones van arribar a Europa per mar i terra, d’acord amb l’informe Travessies Desesperades de l’Agència per als Refugiats de Nacions Unides (ACNUR). Són persones que busquen un futur millor, lluny de la violència que pateixen als països d’origen.
La ruta del Mediterrani central ha estat la més utilitzada per arribar a Europa els últims anys. Els migrants es posen en mans de traficants de persones i s’embarquen sense garanties en travessies plenes de risc des del nord de l’Àfrica.
Llegadas marítimas y terrestres a España del 1 de enero al 30 de abril de 2019 https://t.co/6mfMtDJLpC pic.twitter.com/cozEwLx1Sh
— ACNUR España (@ACNURspain) May 22, 2019
Aquestes embarcacions veuen superada àmpliament la seva capacitat màxima i naveguen en condicions molt insegures. Es calcula que més de 2.000 persones van morir intentant travessar el Mediterrani el 2018, encara que és impossible saber amb certesa quantes van ser realment.
Els governs de la Unió Europea continuen sense arribar a un acord sobre com ajudar les persones migrants i quines mesures prendre per garantir-ne la seguretat.
7. Ayudar a los #refugiados a prosperar allá donde estén #7PropuestasParaLaUniónEuropea #refugiados pic.twitter.com/uHXK9HAsnN
— ACNUR España (@ACNURspain) May 19, 2019
L’origen dels refugiats
Dues terceres part dels refugiats a tot el món procedeixen de cinc països: Síria, l’Afganistan, el Sudan del Sud, Birmània i Somàlia. Excepte en el cas dels refugiats rohingya a Birmània, la resta fugen de conflictes a l’Orient Mitjà i l’Àfrica Subsahariana.
Síria continua sent el país amb més desplaçaments per culpa de la guerra civil, que ha causat la mort de 500.000 persones i n’ha obligat més de 6,4 milions a fugir-ne.
https://www.instagram.com/p/BxrjYrQlSoZ/?utm_source=ig_embed
En aquest context, d’acord amb les últimes dades de l’ACNUR, Turquia continua sent el país que més refugiats acull amb 3,7 milions. El segueixen el Pakistan, Uganda, el Líban i l’Iran.
Alemanya és l’únic país europeu que apareix entre els deu primers, amb gairebé un milió de desplaçats acollits.
Informació elaborada en col·laboració amb la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
