La alcaldessa de Barcelona concedeix una entrevista després d’un acte d’En Comú Podem
Ada Colau és l’alcaldessa de Barcelona des del 2015, quan la confluència ciutadana Barcelona En Comú va guanyar les eleccions municipals. És coneguda també pel seu paper com a activista en defensa del dret a l’habitatge i per la seva lluita contra els desnonaments.
A l’entrevista que li hem fet ens explica com ha viscut aquests quatre anys a l’Ajuntament i per quins motius vol ser revalidada a les pròximes eleccions municipals del 26 de maig.
Pregunta: Després de veure el documental d’Alcaldessa i de llegir la teva biografia, com vas viure el teu pas d’activista social a alcaldessa de Barcelona?
Resposta: El meu pas d’activista a alcaldessa dóna per explicar moltes coses. Per una banda, jo sento que soc exactament la mateixa persona. No he canviat en res perquè pels mateixos motius que era activista em vaig fer alcaldessa: per aconseguir una ciutat més justa, que es respectin els drets humans, que es posi la vida de les persones al centre de totes les prioritats…
Quan era activista pel dret a l’habitatge em movia per això; però com des de l’activisme no podíem aconseguir totes les coses que volíem perquè les institucions no eren prou valentes, vaig decidir presentar-me a les eleccions per ser alcaldessa i canviar les institucions.
P: I per l’altra banda?
R: És clar, quan passes a ser alcaldessa; encara que els motius i els objectius són els mateixos i jo em sento la mateixa persona, canvia alguna cosa: perquè passo a tenir molta responsabilitat, ara he d’intentar governar per tothom, m’he de fer càrrec de les dificultats i dels límits de les institucions.
No tot ho puc decidir jo, hi ha certes normes que s’han de respectar i estàs amb gent que no pensa com tu amb la que t’has de posar d’acord; cosa que no passava en l’activisme. Aleshores hi ha coses que són molt diferents, sí.
P: En algun moment t’has penedit d’haver fet aquest pas?
R: Jo et diria que no m’he penedit mai de fer-me alcaldessa. Crec que era necessari i crec que és molt útil que la gent comuna anem a les institucions a assumir responsabilitats (per exemple, d’alcaldessa) i al mateix temps et diria que mai he estat tan feliç personalment com quan era activista, perquè realment allà hi havia només la força de la gent.
Fèiem pinya, ens cuidàvem entre nosaltres, lluitàvem i aconseguíem coses… Aleshores són coses diferents però igual de necessàries: fan falta activistes i gent que entri a la institució. Jo he entrat a la institució per ser alcaldessa durant 8 anys, però després tornaré a ser activista.
P: Com definiries els últims quatre anys, ja sent la màxima responsable d’una institució com ho és l’Ajuntament de Barcelona?
R: Els últims quatre anys per mi han estat una gran oportunitat perquè… Imagina’t, és un privilegi ser l’alcaldessa de la teva ciutat… Que me l’estimo tant, conèixer com funcionen per dins l’Ajuntament i la ciutat, he après moltíssim… O sigui que estic molt agraïda.
També molt contenta de que haguem pogut fer coses que ens deien que eren impossibles i que són polítiques bones per a la gent: d’això estic molt contenta i orgullosa. És veritat que hem tingut moments durs; sobretot la batalla entre partits, que a mi és una cosa que em deprimeix molt.
P: A què et refereixes?
R: Doncs que hi hagi tants partits que estiguin tot el dia desgastant i buscant la picabaralla quan hi ha tantes coses per fer és la part que més m’ha costat, hi ha dies que es fan una mica complicats. La veritat és que ens ha tocat un mandat molt difícil…
Ens han passat coses duríssimes: Un atemptat, el Procés, un 155… Hi ha hagut dies molt durs, però per més durs que hagin estat, no hi ha hagut un sol dia en què m’hagi penedit de ser alcaldessa.
Sempre he tingut el suport i la força col·lectiva de que érem molta gent i que els que hem entrat a l’Ajuntament no estàvem sols. Això ha sigut clau per poder fer moltes de les coses que hem pogut fer, encara que ens quedi molt.
P: Dius que queda molt per fer. Quines serien les propostes concretes del teu equip per als pròxims quatre anys?
R: A veure, hem començat una agenda de canvi, però a la institució hi ha moltes coses que són lentes. En l’habitatge, per exemple, que és un tema importantíssim a Barcelona i per nosaltres és una prioritat màxima…
Estem fent més política d’habitatge que mai, no s’havia fet mai tanta vivenda assequible, però la construcció és lenta. Ara mateix, hem engegat 72 promocions de lloguer però no estaran acabades fins el mandat vinent.
O sigui, que no les podrem entregar ni es podran veure aquests habitatges fins els pròxims anys perquè es triga massa temps en tot: l’administració ha de fer molts processos burocràtics, contractes públics, etc.
Això seria un dels exemples; perquè Barcelona Energia, l’operador energètic públic, l’hem muntat en aquest mandat, però no podrà arribar a milers de famílies i ser una veritable alternativa a Endesa i altres multinacionals ho veurem en el següent mandat.
Les polítiques per treure cotxes de la ciutat i reduir la contaminació: hem acabat la Nova Xarxa de busos, hem fet arribar el Metro a barris que no en tenien, hem duplicat els Km de carrils bici.
També hem pres decisions que no podran ser efectives fins el següent mandat, com la unió del tramvia per la Diagonal o la Zona de Baixes Emissions; projectes que necessiten que seguim a la institució per fer-se.
I no només en aquests exemples, hi ha moltíssimes coses que hem començat en aquest mandat i hem de consolidar: Polítiques socials, ambientals, feministes, valentes i dedicades a les generacions que hauran de viure a la ciutat en un futur.
Tot això necessita d’un segon mandat per acabar de fer-se realitat, i en aquest sentit ens fa molta il·lusió poder acabar tot el que hem començat.
P: Ja està, eren aquestes preguntes.
R: Molt bé, doncs moltes gràcies! Un plaer.
Article redactat per estudiants d’ESO i redactors del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
