Reduir les emissions contaminants i plantar cara a les conseqüències inevitables de l’escalfament global, dos reptes a tractar a la Cimera del Clima
Com sobreviurem a la crisi climàtica mundial i en quines condicions van ser un dels temes principals de la COP 25, la Conferència sobre el canvi climàtic de l’ONU que es va celebrar a Madrid (Espanya) al desembre de 2019.
A la cimera es van negociar mesures per contrarestar els efectes del canvi climàtic. Els científics estan d’acord que hi ha dues vies d’actuació: la mitigació i l’adaptació. Aquests dos conceptes, encara que estan molt relacionats entre si, tenen significats molt diferents.
D’una banda, mitigar el canvi climàtic significa reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la causa principal de l’augment de temperatura del planeta terra.
Això no obstant, ja és massa tard per evitar completament els efectes del canvi climàtic. Encara que es redueixin les emissions, la temperatura continuarà augmentant.
Per aquest motiu, l’altra opció és adaptar-nos als canvis que experimentarà el planeta si volem sobreviure. Per exemple, alguns cultius hauran de traslladar-se a altres zones, perquè l’augment de la temperatura global impedeix que creixin on ho havien fet sempre.
El nivell del mar també pujarà, i les poblacions costaneres hauran de buscar solucions per evitar inundacions. Per això, com més es mitiguin les conseqüències del canvi climàtic, més fàcil serà el procés d’adaptació.
"Estamos ante una #EmergenciaClimática. Hemos visto más desastres climáticos, el aumento de las temperaturas y personas desplazadas por los impactos climáticos. Los jóvenes piden más #AcciónClimática. En Madrid, en la #COP25 es #TiempoDeActuar". pic.twitter.com/9EnZWHsoP5
— ONU Cambio Climático (@CMNUCC) November 28, 2019
Segons el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF), les solucions en l’àmbit de l’adaptació varien d’un lloc a un altre, però és important establir un pla d’acció. Aquí destaquem alguns exemples en l’àmbit de l’agricultura i la construcció.
Un canvi als cultius
L’escalfament global afecta de manera evident la producció d’aliments.
Els cultius necessiten terra, aigua, llum solar i calor adequats per créixer; no obstant, les onades de calor extrem, la falta de pluges i la proliferació d’algunes plagues d’insectes estan alterant el ritme de les collites. Tot plegat té conseqüències sobre la seguretat alimentària a escala mundial.
Una de les possibles solucions seria la rotació de cultius, una tècnica que consisteix a alternar diferents plantacions en un mateix territori al llarg del temps.
D’aquesta manera, es disminueix l’erosió del sòl i s’aconsegueix una major eficàcia en l’ús de l’aigua. Les plantes aprofiten millor totes les capes de la terra i absorbeixen els nutrients necessaris per créixer.
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el Sahel, el nord-est del Brasil, l’Àsia central i Mèxic són algunes de les zones més vulnerables a les variacions extremes de temperatura.
Passivhaus: els habitatges sostenibles
Una altra de les accions relacionades amb la mitigació del canvi climàtic té a veure amb la sostenibilitat i eficiència dels nostres edificis.
És el cas dels habitatges Passivhaus, un tipus d’edificis que promouen un consum d’energia gairebé nul. La idea va sorgir a Alemanya a principis de la dècada dels 90, de la mà del Passivhaus Institut.
Els edificis Passivhaus aconsegueixen reduir en un 75% les necessitats de calefacció i refrigeració. A més a més, aposten per l’ús de les energies renovables.
A la Unió Europea, el 36% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle provenen del sector de l’edificació. “És important el consum d’energia neta i de proximitat, però més important encara és reduir el consum d’energia”, afirma Inés Fabra, arquitecta Passivhaus a Rubén Muedra Estudio de Arquitectura.
Segons Fabra, els governs haurien de promoure noves lleis que afavorissin la construcció d’edificis de consum gairebé nul. Però també caldria rehabilitar els habitatges i edificis actuals perquè majoritàriament són “poc eficients”.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Treballa aquest tema a classe!
