El teatre és una passió que cadascú –actors i espectadors– sent de manera diferent. Els espectadors demostren aquesta passió amb les seves riallades que omplen el teatre. El motiu principal d’aquestes riallades és gràcies a la dedicació i esforç que hi posen els actors darrere el teló, i això ho sap molt bé l’Aitor Galisteo.
L’Aitor Galisteo, actor de la companyia teatral La Calòrica, és un jove de 37 anys i ex alumne de l’Escola Sant Gervasi. És una persona imaginativa i creativa, que està arribant molt lluny amb la companyia de què forma part. Està complint amb els seus objectius de la vida que ell mateix es proposa. Des de molt petit, aquest actor tenia les idees bastant clares i ara no fa més que complir els seus somnis, combatent contra la vergonya. Encara que la vergonya treu el cap a dalt de l’escenari, ell no la deixa sortir. El teatre, diu, és un món on pots combatre els teus punts dèbils. Aquest ofici i passió ha fet que l’Aitor aprengui un dels valors essencials de la vida: les coses se’n van tan ràpidament com han arribat.
Quan vas sentir per primera vegada un interès pel teatre?
Ja a casa, i a les reunions familiars, junt amb el meu cosí, sempre feia el burro. Als 16 anys, em vaig apuntar a teatre, en una extraescolar a Granollers. A partir d’aquí, la roda va continuar girant, fins que em va portar a les proves d’accés de l’Institut del Teatre.
Quin és el millor i pitjor record que te’n vas emportar de l’Escola Sant Gervasi?
El millor record és que m’ho vaig passar molt bé. Sobretot a l’etapa del batxillerat. 4t d’ESO, 1r de batxillerat i 2n de batxillerat van ser molt especials, perquè vaig conèixer al que seria el meu grup d’amics. El meu pitjor record va succeir quan vaig haver de deixar l’escola, ja que era una família o una segona casa.
Quin va ser el moment més complicat que has viscut, a través d’aquesta professió?
El moment més complicat, suposo que va ser el principi de crear La Calòrica. Clar, no et coneix ningú i aleshores es feia difícil, ja que realitzàvem funcions amb 5 o 15 persones de públic… Això contraresta que érem molt joves i teníem moltes ganes.
Què sents quan estàs dalt de l’escenari?
Doncs no ho sé. Clar, és surrealista, pots viure una vida que no és la teva, però, que sí que la fas a partir de la teva. Els alter-egos que fas en un escenari, evidentment estan fets a base del que tu ets. I coses que no et permets fer fora, sense ètica, com assassinar algú, ho pots fer dalt d’un escenari, i això és meravellós. I a més, suposa una descàrrega d’adrenalina i és una mica de teràpia. És a dir, quan tens un dia dolent, entrar a fer funció, és com quan vas a córrer perquè el teu cos generi endorfines.
Com és actuar al Teatre Nacional?
És veritat que actuar al Teatre Nacional amb una producció d’aquesta alçada genera unes necessitats molt grans, i que hauria de ser a tot arreu però no hi és. Quan entres al Teatre Nacional saps que la teva feina és actuar, és a dir, aprendre el text d’un espectacle i realitzar-lo. La resta funciona perquè hi ha uns equips meravellosos que es dediquen a fer attrezzo, vestuaris… Actuar a l’escenari és un privilegi que no hauria de ser un privilegi. El sistema del Nacional hauria d’estar a més llocs, però malauradament no hi és.
Quin és el gènere que t’agrada més? I per què?
El gènere que més curiositat em crea és el musical, i no l’he fet gaire. Ho vaig fer a una obra, L’Editto Bulgaro, i alguns altres espectacles on hem anat cantant. Però un musical, el que és un musical, no l’he fet mai.
Què és La Calòrica?
La Calòrica és una companyia de teatre que neix al 2010 a partir del treball final de carrera amb el nom d’Integrat. Consistia en un projecte del qual havíem d’integrar-nos amb totes les diferents disciplines de l’Institut del Teatre (interpretació, dramatúrgia, direcció, escenografia, vestuari…). En aquest punt, ens van donar 1.500 € per a fer aquest taller i vam crear el primer espectacle de La Calòrica, titulat ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’. Aleshores, a partir d’aquí, vam muntar l’espectacle i va funcionar, i per finalitzar el vam estrenar a l’Institut del Teatre.
‘La feísima…’ va ser la vostra primera obra, doncs? Com va ser per vosaltres?
Va ser molt especial, vam crear ‘La feísima’ i va funcionar. Evidentment, no teníem res, i amb les ganes i tot, va sortir…
Quina és l’obra que més t’agrada actuar?
Això és com preguntar quin fill t’agrada més. Totes són creacions de La Calòrica, totes són fills, unes són més simpàtiques que unes altres, algunes es queixen més, d’altres són més cansades. Ara, quina és la més fàcil? Segurament ‘Fairfly’.
Quins plans tens pensat pel teu futur?
Els plans propers els tinc ja fets: molta feina, molts projectes en marxa i molts bolos!
Article escrit per Aitana Valle i Anna Suner, de la revista Sant Gervasi Report que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED), una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
