Així funcionen els sistemes de seguretat dels trens a Espanya
Els sistemes ERTMS, ASFA i LZB controlen la velocitat, supervisen la via i poden frenar automàticament els trens en cas de perill
Per què pot descarrilar un tren?
Un descarrilament es produeix quan una o diverses rodes del tren surten del carril, cosa que provoca la pèrdua de guiatge del vehicle. Això pot derivar en una frenada brusca, una inclinació excessiva o, en els casos més greus, la bolcada del comboi.
Entre les causes més habituals es troba el mal estat de la infraestructura ferroviària. Raïls fracturats, deformacions del carril o manca de manteniment dels sistemes i estructures, que poden provocar que les rodes no es mantinguin alineades correctament sobre les vies.
La velocitat és un factor determinant, especialment en corbes, on un excés de velocitat pot afectar l’estabilitat del tren. A això se sumen factors externs, com la presència d’obstacles a la via, com a objectes o, en alguns casos, animals.
Com funcionen els sistemes de seguretat ferroviària a Espanya?
Espanya compta amb la xarxa ferroviària a alta velocitat de més extensió d’Europa, amb més de 4.000 quilòmetres, i la segona a escala global, només per darrere de la Xina. Aquesta xarxa compta amb sistemes avançats de control i protecció de la circulació, entre els quals destaquen el ERTMS (Sistema Europeu de Gestió del Trànsit Ferroviari), el LZB (en alemany: Linienzugbeeinflussung) i el ASFA (Anunci de Senyals i Frenat Automàtic).
Aquests sistemes s’encarreguen de supervisar contínuament a velocitat, la posició del tren i les condicions de la via, i estan dissenyats específicament per reduir el risc d’error humà i garantir que el tren circuli sempre dins dels marges de seguretat establerts.
La seva forma d’actuar es basa en rebre informació a través de balises, sensors i circuits de via, i transmetre-la al tren i als centres de control, on els operadors estan pendents de qualsevol emergència que el sistema comuniqui.
Per exemple, si el maquinista no respecta una limitació de velocitat o s’aproxima a una zona perillosa, el sistema emet alertes i pot arribar a intervenir-hi automàticament, activant els frens d’emergència del tren per ell mateix.
Què passa en cas d’emergència? Frenada i protocols de seguretat
Davant d’una situació de risc, els sistemes de protecció activen el fre d’emergència del tren de manera automàtica. Els sistemes ERTMS, ASFA i LZB estan connectats al sistema de frenada, per tant, si se supera la velocitat màxima permesa o s’ignora un senyal de parada, aquests han d’ordenar immediatament la detenció del tren.
El fre d’emergència aplica, en aquests casos, la màxima capacitat de frenada possible, d’acord amb la massa del tren i la velocitat amb què viatjava. Cal tenir en compte que la distància necessària per aturar completament un comboi és considerable, més encara als trens d’alta velocitat.
Per exemple, un tren d’alta velocitat pot pesar entre 400 i 500 tones. Si circula a 200 km/h, la distància de frenada pot superar un quilòmetre fins a aturar-se completament.
Si la velocitat augmenta fins als 300 km/h, que és habitual en línies d’alta velocitat, aquesta distància pot arribar fàcilment als 2 o 3 quilòmetres, fins i tot amb la màxima capacitat de frenada.
Això passa perquè l’energia del moviment creix molt ràpid amb la velocitat. No és el mateix frenar un tren pesant que va ràpid, que frenar-ne un de més lent: duplicar la velocitat no duplica la distància de frenada, sinó que la pot multiplicar diverses vegades.
Més enllà de la frenada del tren, es posen en marxa els protocols de seguretat respecte als centres de gestió. D’aquesta manera, el personal del tren es pot comunicar amb els del centre, coordinant el contacte amb els serveis d’emergència i garantint així la deguda protecció i evacuació dels passatgers, en aquells casos que ho requereixin.
Per què no porten cinturó de seguretat?
Per a molts, l’absència de cinturons de seguretat en aquest transport genera desconfiança, ja que tant en transports aeris com per carretera aquesta mesura de seguretat és d’ús obligatori. Però aquest fet realment respon a criteris tècnics i normatius. En cas de col·lisió o descarrilament, el cinturó faria l’efecte contrari a protegir-nos, perquè aquest podria augmentar el risc de lesions greus en immobilitzar el passatger i dificultar una evacuació ràpida. Per això, la normativa ferroviària internacional prioritza la seguretat passiva del tren i la prevenció de l’accident mitjançant els sistemes automàtics de control.
Són segurs els trens?
Un tren és un vehicle extremadament pesat, el que ajuda a la seva estabilitat i fa molt difícil que es produeixi un descarrilament. Sempre hi ha la possibilitat que un accident d’aquest tipus passi, però, malgrat incidents aïllats, el transport ferroviari és un dels més segurs i amb menor índex d’accidents greus, molt per sota del transport per carretera.
La combinació d’infraestructura específica, material dissenyat per absorbir impactes i sistemes com l’ERTMS, l’ASFA o el LZB permet mantenir-ne una sinistralitat molt baixa.