Milers de ciutadans es manifesten contra les mesures antiimmigrants plantejades pel partit d'extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD)
El cap de setmana passat, milers de persones van sortir als carrers d'Alemanya per protestar en contra de la ultradreta. Segons les últimes xifres publicades, van ser 200.000 ciutadans diumenge i 300.000 dissabte, repartits a ciutats com Berlín, Munic i Colònia.
Les mobilitzacions van ser convocades per una aliança de partits, ONG i sindicats, sota el lema “Defendre la democràcia: junts contra la dreta”. L'onada de protestes es produeix dies després que es revelés que diversos representants del partit Alternativa per Alemanya (AfD) van participar en una trobada amb neonazis.
En aquella trobada, van debatre sobre la implementació de mesures antiimmigrants, com ara les deportacions massives. Van abordar plans i mesures per expulsar del país milions d'immigrants “il·legals”, però també ciutadans alemanys que van arribar al país com a migrants.
Alternativa per Alemanya fa mesos que genera interès. Tot i que en les últimes eleccions nacionals del 2020 només el 10% dels alemanys van votar per l'AfD, el partit està assolint nivells rècord a les enquestes. Actualment és el segon partit en intenció de vot, només superat pel bloc conservador CDU/CSU.
Des de fa mesos, l’AfD està aprofitant el descontentament d’una part de l’opinió pública amb l’actual govern d’Alemanya, alimentat per la inflació. Les últimes dades reflecteixen que l'economia del país està estancada: el producte interior brut (PIB), dada fonamental per mesurar les dimensions d'una economia, va caure un 0,3% el 2023.
🇩🇪 El partido de derecha Alternativa para Alemania (AfD) continúa creciendo en las encuestas y alcanzó un nuevo récord de opinión.
— Córdoba Post (@postcordoba) January 15, 2024
▪️ Obtuvo un 25% de intención de voto por primera vez.
▪️ Se proyecta como la segunda fuerza de Alemania.
▪️ El Gobierno amenaza con proscribirlo… pic.twitter.com/Y0cL0A8F1B
El temor a un ascens de la ultradreta s'ha estès per Alemanya, un país que va viure sota el control del nazisme del 1933 al 1945. L'auge de partits d'extrema dreta genera preocupació sobre el ressorgiment d'ideologies i polítiques que s'assemblen a les del passat.
Ideologia d'extrema dreta
L'ascens de la ultradreta a Alemanya no n'és una excepció. En els darrers anys, els moviments d'extrema dreta han aconseguit representació a la majoria dels parlaments d'Europa: VOX a Espanya, Agrupació Nacional a França, Alternativa per a Alemanya al Bundestag, la Lliga Nord a Itàlia, Fòrum per a la Democràcia als Països Baixos…
Per això als mitjans de comunicació és molt comú veure termes com “extrema dreta” o “ultradreta”. Però sabem exactament què signifiquen? Aquests es fan servir per descriure un espectre polític que abasta moviments i partits que comparteixen una sèrie de postures ideològiques.
L'extrema dreta defensa el nacionalisme extrem, fent un fort èmfasi en la identitat nacional i la sobirania. També són contraris a la immigració perquè consideren que els migrants poden amenaçar la identitat cultural i els valors tradicionals d'una nació. A més, rebutgen la democràcia liberal i el seu objectiu és reemplaçar-la per un sistema autoritari.
Aquests grups solen mostrar escepticisme cap a la globalització, expressant desconfiança o rebuig cap a institucions internacionals com ara la Unió Europea. A més, tendeixen a adoptar postures populistes: busquen suport usant missatges clars i directes que ressonen amb les preocupacions i frustracions de la població.
Alguns grups d'extrema dreta han estat associats amb idees xenòfobes, així com en oposició als drets de les persones LGTBIQ+, com ara el matrimoni igualitari i la igualtat de gènere. Aquestes actituds van en contra dels principis d’igualtat i no discriminació presents en la majoria de les declaracions de drets humans.
El record del nazisme
L'ascens d'AfD a les enquestes està generant una preocupació generalitzada a Alemanya, ja que hi ha la possibilitat que ressorgeixin ideologies del passat que poden soscavar els principis democràtics i els drets fonamentals. A Alemanya hi ha un fort compromís amb la democràcia, en gran part relacionat amb la memòria històrica.
Les conseqüències del règim de Hitler, que va controlar Alemanya des del 1933 al 1945, han deixat una profunda empremta en la sensibilitat del poble alemany. Aquest règim autoritari d'extrema dreta, conegut com a nazisme, es va caracteritzar per una ideologia totalitària i discriminatòria que va tenir conseqüències devastadores a tot el món.
El nazisme advocava per la supremacia racial, especialment la superioritat de la raça ària. Això va portar a polítiques discriminatòries, com les lleis de Nuremberg, que van privar els jueus dels seus drets, o l'Holocaust, genocidi sistemàtic en què milions de persones van ser perseguides i assassinades en camps de concentració i extermini.
Aunque no es tan sistemático ni generalizado como durante el nazismo, años después el #antisemitismo sigue siendo un problema. ¿Qué tiene que ver el conflicto entre Israel y Hamás? Te contamos las claves 👇https://t.co/iS7smCB3Oe
— Junior Report (@JuniorReport_) November 9, 2023
La naturalesa autoritària del nazisme també es va reflectir en la supressió de la llibertat d'expressió, la persecució d'opositors polítics i la creació d'un estat policial que va limitar les llibertats individuals. La propaganda nazi va manipular la informació per consolidar el poder del règim i fomentar la lleialtat del poble cap al sistema.
La brutalitat del nazisme i les seves conseqüències, incloses les pèrdues humanes de milions de persones, van deixar cicatrius inesborrables a la història d'Alemanya. Avui dia, el règim de Hitler és un exemple extrem de la capacitat destructiva que poden arribar a tenir les ideologies totalitàries.
