El primer dia d’abril se celebra a molts països l’April’s Fools’ Day (com el dia de Sants Innocents), una festa per gastar bromes a amics i familiars. No és estrany, doncs, que la tradició arribi també a les xarxes socials que, cada any, s’omplen de publicacions i titulars falsos. El problema és que, en aquest dia, no sabem què creure.
Aquest 1 d’abril, per exemple, es va publicar una entrevista a la cantant Shakira i els seus comentaris sobre la pel·lícula Barbie van generar polèmica a les xarxes. Es podia pensar que era un rumor fals, igual que els titulars característics d’April’s Fools’ Day. Resulta, però, que aquesta entrevista no és un fake.
L’entrevista la va publicar Allure, una revista nord-americana especialitzada en cosmètica i tenia l’objectiu de promocionar el nou àlbum de Shakira. L’entrevistadora li va preguntar si havia vist la pel·lícula Barbie i la cantant va contestar que sí, però que els seus fills la van odiar i que “van sentir que era emasculant”.
Shakira va aprofundir en la seva postura, “m’agrada quan la cultura pop apunta a empoderar les dones sense robar els homes de la possibilitat de ser homes, de també protegir i proveir”. Les declaracions de la cantant sobre Barbie i sobre feminisme van generar força polèmica a les xarxes socials. Alguns usuaris van dir que Shakira no havia entès el missatge de la pel·lícula.
La desinformació afecta les xarxes de confiança
Fer bromes per celebrar l’April Fools’ Day —o el dia de Sants Innocents— no és necessàriament una cosa dolenta. El problema de la desinformació és que encara que no sempre té una intencionalitat explícita de ferir o perjudicar ningú, tampoc és inofensiva.
L’era digital ha diversificat i multiplicat les fonts de la informació. En tenim de tanta, que les xarxes esdevenen un espai saturat d’informació —molta de baixa qualitat. És pràcticament impossible processar-la i entendre-la tota. De la mateixa manera que no podem verificar tots els continguts que llegim a les xarxes, tampoc podem desconfiar de tot i de tothom.
És cert que a internet podem trobar molta informació falsa, però també és una eina molt útil per trobar dades i saber què opinen els experts d’un tema en concret. L’April’s Fools’ Day exagera un fenomen que no és exclusiu d’aquestes festivitats. Pot passar que llegim l’entrevista d’Allure i la descartem directament com a informació falsa, encara que no ho és. Broma o no, la desinformació contribueix a crear un clima de confusió i desconfiança.El que passa a les xarxes no es queda tancat a internet sinó que traspassa al nostre dia a dia en el món real. Més enllà de les conseqüències individuals —confusió, desconfiança, inacció—, la desinformació també té conseqüències socials com la desafecció i amenaça el model democràtic. Estratègies com el mètode SIFT ens proporcionen una guia per relacionar-nos amb la informació que trobem a internet.
