Assetjament escolar: una amenaça per a la convivència a l’aula
Les últimes dades de la UNESCO revelen que la violència a les escoles continua sent un dels principals problemes als quals s’enfronten els estudiants arreu del món
El setembre arriba amb un nou curs: nous professors, horaris, companys… I també amb un nou repte: la convivència escolar. Compartir espai a l’aula no és el mateix que conviure bé, cosa que implica tenir empatia, resoldre els conflictes de manera pacífica, escoltar activament els altres…
Tanmateix, aquests comportaments no sempre es compleixen. Què passa quan no hi ha respecte i algun company se sent humiliat, aïllat o atacat? Això també forma part de la convivència i es coneix com a assetjament escolar (o bullying), un dels principals problemes que afecten estudiants a tot el món.
Aquest tipus de violència pot incloure insults, amenaces, cops, exclusió… El problema és que, actualment, el bullying no es limita a les aules. Amb l’auge de les xarxes socials, moltes situacions de violència entre companys continuen fora de l’escola a través d’un mòbil. Això es coneix com a ciberassetjament, una realitat cada cop més freqüent.
Dades de l’assetjament escolar
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) elabora cada any un informe per analitzar les dades de l’assetjament escolar en l’àmbit global. En el seu últim estudi publicat, l’organització assenyala que milions de nens i nenes arreu del món són víctimes de violència a les escoles.
Gairebé un terç dels estudiants del món afirma haver estat agredit físicament almenys una vegada durant el curs escolar, i tres de cada deu van participar en baralles físiques entre companys durant l’últim any, segons dades de la UNESCO.
D’altra banda, l’informe destaca que la violència a les escoles impacta de manera desproporcionada en determinats grups. En l’àmbit mundial, el 42% dels joves lesbianes, gais, bisexuals i trans han estat ridiculitzats, objecte de burles o d’amenaces a l’escola a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere.
Per la seva banda, les noies continuen sent particularment vulnerables. L’estudi assenyala que el 25% de les adolescents pateixen violència de gènere i que el 40% d’aquests incidents tenen lloc a les escoles.
Conseqüències per a les víctimes i per a la convivència
L’assetjament escolar té impactes negatius tant en la víctima com en la convivència escolar. D’una banda, patir assetjament té greus conseqüències per a l’aprenentatge de les víctimes: poden perdre la concentració, baixar el seu rendiment acadèmic o fins i tot deixar d’assistir a classe per por o ansietat.
A això s’hi afegeixen efectes emocionals, com l’autoestima baixa, la tristesa o l’aïllament, que en alguns casos poden derivar en problemes de salut mental més greus. Segons l’ONU, les probabilitats de patir soledat severa, insomni i idees suïcides es dupliquen com a conseqüència de l’assetjament.
D’altra banda, la convivència del grup també es veu afectada. Quan hi ha assetjament, l’ambient es torna tens, els estudiants se senten insegurs i molts prefereixen callar abans que intervenir davant de conductes violentes. Aquest clima fa que es perdi la confiança entre companys i es normalitzin actituds violentes o excloents.
A l’escola i a l’institut no només s’hi va a aprendre matemàtiques, llengua i ciències, sinó també a conviure amb els altres. Construir una bona convivència a l’aula és fonamental perquè tots els estudiants se sentin segurs, escoltats i respectats.