18 novembre 2024
spot_img
18 novembre 2024

Avenços mèdics per tractar el VIH

Els medicaments i teràpies han avançat molt, cosa que permet oferir una millor qualitat de vida als portadors del virus

Per Diana Giambona

El virus de la immunodeficiència humana (VIH) es va identificar per primera vegada el 1983. En els primers anys encara no s’havia desenvolupat un tractament i les persones diagnosticades de VIH tenien una esperança de vida de dos anys com a màxim.

Avui dia encara no hi ha cura per al VIH, però els tractaments han avançat molt i ofereixen una millor qualitat de vida i permeten que els portadors puguin viure molts més anys.

Quan el VIH no es tracta, el virus es multiplica i les persones infectades desenvolupen la SIDA, que afebleix les defenses de l’organisme. És llavors quan algunes malalties aprofiten aquesta debilitat per atacar el sistema immunitari i la persona acaba morint.

El 1987 es va aprovar la primera teràpia antiretroviral, coneguda com a AZT o Zidovudina. Malgrat que no curava el VIH, aquesta medicació aconseguia inhibir l’enzim transcriptasa inversa, cosa que vol dir que impedia que el virus es multipliqués per l’organisme.

No obstant, l’AZT produïa efectes secundaris greus i en alguns pacients no funcionava, de manera que, encara que prenguessin la medicació, morien al cap d’uns anys.

 

Un tractament que combina diverses pastilles

Els investigadors van continuar treballant per tal de trobar una solució a aquesta malaltia i van descobrir que combinant diversos fàrmacs s’aconseguien més bons resultats.

Així va ser com el 1996 es va crear el Tractament Antiretroviral de Gran Activitat (TARGA), que consistia a administrar tres o més medicaments per tal de frenar la reproducció del virus.

En l’actualitat existeix una gran varietat de medicaments per tractar el VIH. Els metges analitzen el cas de cada pacient i decideixen quines pastilles són les més apropiades per a cadascun d’ells.

Els nous fàrmacs han aconseguit reduir els efectes secundaris i és possible prendre un sol comprimit que conté el tractament complet. Ara com ara, la medicació ha de prendre’s per a tota la vida.

Com qualsevol mena de virus, el VIH necessita multiplicar-se constantment. Per aconseguir-ho, fa servir un tipus de cèl·lules humanes anomenades limfòcits CD4, que són els glòbuls blancs que combaten infeccions i tenen una funció essencial en el sistema immunitari.

Quan el virus destrueix aquests limfòcits, és més difícil per al cos lluitar contra les infeccions. Per això, una de les principals funcions dels medicaments és impedir que el virus entri en els limfòcits CD4. Una altra funció és bloquejar o alterar els enzims que necessita el virus per reproduir-se.

 

Indetectable és igual a intransmissible

Per saber si el tractament és eficaç, es fa una anàlisi de sang per determinar-ne la càrrega viral. Aquesta anàlisi mesura la quantitat de còpies de VIH que existeixen per mil·lilitre de sang (copies/ml).

Els medicaments contra el VIH tenen com a objectiu mantenir la càrrega viral indetectable, cosa que significa que existeixen menys de 50 còpies del virus a cada mil·lilitre de sang. Les persones que han adquirit el virus recentment poden tenir fins a 40 milions de còpies per mil·lilitre de sang.

En el cas de les persones amb VIH que segueixen el tractament d’antiretrovirals i aconsegueixen tenir una càrrega viral indetectable no existeix risc de transmissió.

 

Medicaments per evitar contreure el VIH

La Profilaxi Postexposició (PEP) evita que persones que han pogut estar exposades al VIH contreguin la malaltia. Aquest medicament és per a casos d’emergència i ha de prendre’s les primeres 72 hores després del contacte.

També existeix la Profilaxi Preexposició (PrEP). Aquesta pastilla ha de prendre’s diàriament i està recomanada per a persones sanes que tenen alt risc d’infectar-se amb VIH.

Per exemple, si la seva parella estable és portadora del virus, si tenen diverses parelles sexuals, o si mantenen relacions sexuals sense protecció. Tot i així, els experts recomanen no tenir relacions sexuals sense preservatiu tret que no es conegui perfectament l’estat de salut de l’altra persona perquè, encara que es prengui la PrEP, encara existeixen altres malalties de transmissió sexual.

El doctor Josep Maria Llibre, metge i investigador de la Fundació Lluita contra la Sida, assegura que els tractaments actuals són “molt menys tòxics i més efectius”. A més, s’està investigant perquè el tractament pugui ser administrat en implants subcutanis, sense necessitat de prendre pastilles.

Segons ONUSIDA, el Programa de les Nacions Unides sobre la SIDA, el 2019 hi havia 38 milions de persones amb VIH en el món, de les quals 26 milions tenien accés a la teràpia antiretrovírica. Encara que queda molta feina per fer, gràcies a aquests medicaments les persones amb VIH poden tenir la mateixa esperança de vida que una altra persona de la seva mateixa edat.

Informació elaborada en col·laboració amb la Unitat Departamental de Ciències de la Comunicació de la Universitat de La Laguna

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -