Barcelona commemora la ‘Nit dels vidres trencats’: què va succeir?
Aquell fatídic episodi contra la població jueva i les seves propietats, de fa 87 anys, es considera el punt de partida de l’Holocaust
La nit del 9 al 10 de novembre de 1938 va tenir lloc un dels episodis més violents i convulsos de la història de l’Alemanya nazi. Milers de sinagogues, negocis i cases de ciutadans jueus van ser saquejades i destruïdes pels nazis, en la que ha passat a la història com ‘la Nit dels vidres trencats’, la Kristallnacht, en alemany.
Aquella nit de terror, en la qual gairebé 100 persones van ser assassinades i 30.000 jueus van ser arrestats i enviats a camps de concentració, va marcar un punt d’inflexió en la persecució de la població jueva per part del règim d’Adolf Hitler. Aquell fet de fa 87 anys, es considera el punt de partida de l’Holocaust, genocidi amb què l’Alemanya nazi va posar fi a la vida de sis milions de jueus.
Per commemorar la Kristallnacht, el passat 9 de novembre l’Ajuntament de Barcelona va celebrar un acte al Saló de Cròniques del consistori en homenatge a les persones jueves víctimes de l’holocaust nazi. L’alcalde Jaume Collboni va recordar que la memòria no és només un exercici de reflexió del passat sinó també “una responsabilitat amb el present i amb el futur” de la societat actual, perquè mai més es produeixin fets similars.
Nora Gaon, experta en educació i memòria de l’Holocaust, va oferir la conferència inaugural d’un acte que va rememorar un dels pogroms, matança de gent indefensa, més violents del segle XX.
Per què s’anomena la ‘Nit dels vidres trencats’?
El nom de Kristallnacht o ‘Nit dels vidres trencats’ fa referència a la gran quantitat de vidres esmicolats que van quedar als carrers d’alguns pobles i ciutats d’Alemanya i Àustria, després de l’atac de les SA (les tropes d’assalt nazis), la Gestapo (la policia secreta nazi) i els civils antisemites (persones que mostren hostilitat o prejudicis cap als jueus, la seva cultura i la seva influència), contra propietats i negocis de ciutadans jueus.
El motiu que va desencadenar aquests atacs va ser l’assassinat d’Ernst vom Rath, un diplomàtic alemany del partit nazi, secretari de l’ambaixada alemanya a París. El 7 de novembre del 1938, Herschel Grynszpan, un jove jueu de només 17 anys, li va disparar cinc trets que li van causar la mort. Aquest atemptat va ser utilitzat pels nazis com a pretext per organitzar, dos dies més tard, una àmplia onada de violència contra la comunitat jueva.
Actes de memòria històrica
A més d’ajudar-nos a entendre fets històrics com el de la ‘Nit dels vidres trencats” i a recordar-nos que no es poden cometre els mateixos errors, els actes de memòria històrica enforteixen els valors democràtics, dignifiquen a les víctimes i donen veu als qui, en el seu moment, no la van tenir.
Durant el seu discurs, l’alcalde Collboni va assenyalar que “l’odi comença amb la paraula i els discursos amb el menyspreu i els insults” i va garantir que Barcelona serà una ciutat que “alçarà sempre la veu en contra de qualsevol forma de violència”.
En un context social tensionat, on el discurs d’odi es filtra fàcilment a internet i a les xarxes socials, és més necessari que mai fer ús del pensament crític per distingir la informació fiable de la que no ho és. Fomentar l’hàbit de llegir premsa i analitzar amb cura allò que consumim ens permet detectar la desinformació i construir una opinió pròpia fonamentada.