Els estudiants havien de dominar diferents tècniques i disciplines artístiques perquè les seves creacions fossin útils a la societat
Els professors i alumnes de la Bauhaus van canviar la forma d’entendre i ensenyar l’art, l’arquitectura i el disseny durant les dècades de 1920 i 1930.
La filosofia de l’escola era recuperar l’artesania tradicional i els dissenys simples i funcionals, i així ho va manifestar Walter Gropius en el seu manifest fundacional.
Els professors pensaven que calia dominar diferents tècniques i disciplines, des de la teoria de la construcció a la fusteria, ceràmica, impressió gràfica o pintura de murals.
Els estudiants aprenien geometria i matemàtiques per crear dissenys basats en formes bàsiques (quadrats, triangles i rodones), però també potenciaven el seu costat més artístic amb la fotografia, la publicitat i les arts plàstiques.
Taller básico de estudio de formas y materiales // Elementary study of form and materials // #Bauhaus 1923 #Diagram pic.twitter.com/lhCGiNqpua
— Ana Mombiedro (@AnukiNuk) January 23, 2014
A diferència de l’estil que dominava a principis del segle xx, que donava importància als elements decoratius, el disseny impulsat per la Bauhaus se centrava en la utilitat i funcionalitat dels objectes.
Teoria, pràctica i imaginació
A principis del segle xx, la industrialització havia fet aparèixer grans fàbriques a les ciutats. Les màquines havien substituït els oficis manuals i la producció s’havia convertit en un procés fred i automàtic, sense creativitat.
L’escola Bauhaus volia recuperar l’habilitat i la destresa dels oficis artesanals. L’objectiu era introduir l’art i l’artesania en la indústria a través d’una nova generació de dissenyadors que havien de crear objectes útils i duradors per a tothom.
100 años de #Bauhaus alemana. La escuela que revolucionó la #arquitectura, #diseño, tipografía, #urbanismo… pic.twitter.com/1Sk4xyfxRv
— Santiago Usoz (@SantiagoUsoz) April 1, 2019
El programa educatiu incloïa lliçons teòriques i tallers pràctics. Al principi, els estudiants rebien una base d’educació artística: començaven amb cursos per experimentar amb tota mena d’arts, colors, materials i formes.
La segona fase se centrava en la part tècnica, en la qual els alumnes perfeccionaven les habilitats per tractar els materials i dominar les tècniques creatives. La destresa manual era una qualitat clau que els alumnes havien de desenvolupar.
La tercera i última etapa se centrava en l’estudi d’una professió perquè els alumnes poguessin desenvolupar els propis projectes. Així, els estudiants participaven en tallers pràctics com a aprenents fins que dominaven un ofici artesanal.
No, no es un «hashtag», sino líneas que se mueven en dirección opuesta, uno de los conceptos que Kandinsky enseñaba en sus clases en la Bauhaus alemana. Aquí, «Sign (Signo)» (1925) #KandinskyMundos. pic.twitter.com/THiEqXsLMu
— Museo del Palacio de Bellas Artes (@mbellasartes) December 28, 2018
Només els millors estudiants eren admesos a l’escola. Va ser Gropius en persona qui va triar els professors que havien de desenvolupar el seu mètode educatiu: es tractava d’artistes avantguardistes de renom com Johannes Itten, Lyonel Feininger, Georg Muche, Paul Klee o Josef Albers.
El mètode Bauhaus avui
A dia d’avui, els objectes creats pels estudiants de la Bauhaus es continuen considerant icònics.
Molts mobles i electrodomèstics fabricats en l’actualitat s’inspiren en les línies senzilles, les formes geomètriques i els colors primaris que definien l’estil Bauhaus.
A desayunar.
Tetera, 1924, Marianne Brandt pic.twitter.com/Ew2EpkwAmR
— Javier Ibarrola (@ibarrolaaltuna) January 11, 2015
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English