El PP i el PSOE continuen sent els partits amb més opcions, però hi ha formacions noves que se’ls acosten molt
El bipartidisme és un sistema en què dos partits polítics dominen la política d’un país. Aquests partits s’alternen en el govern a mesura que els ciutadans trien l’un o l’altre en les eleccions.
Aquest sistema ha estat un tret característic de la política espanyola gairebé des de la fi de la dictadura.
En l’actualitat, però, el bipartidisme està en hores baixes. En les eleccions del 28 d’abril, quatre o cinc partits podrien obtenir resultats semblants. En aquests casos, per formar un govern, els partits han de pactar.
El PP i el PSOE s’alternen en el poder
Espanya solia tenir un sistema bipartidista dominat pel Partit Popular (PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
El PSOE ha guanyat les eleccions en cinc ocasions (1982, 1986, 1989, 2004 i 2008), a partir del 1989 amb el PP com a líder de l’oposició. En canvi, els populars han guanyat en quatre ocasions (1996, 2000, 2011 i 2015), amb els socialistes encapçalant l’oposició.
De vegades, quan el PSOE o el PP no obtenien la majoria absoluta i no tenien prou vots per governar sols, buscaven el suport dels partits regionals als territoris bascos, catalans, gallecs i canaris.
D’aquesta forma, els partits més petits aconseguien més influència a l’hora de decidir les lleis de tot el territori espanyol.
Un sistema polèmic
Les veus crítiques amb el bipartidisme asseguren que exclou les minories, cosa que el converteix en poc democràtic.
També hi ha molts obstacles que impedeixen que els nous partits aconsegueixin més representació per disputar el primer o segon lloc. Un exemple és la llei electoral espanyola, que afavoreix els dos grans partits.
Però el bipartidisme també té els seus defensors, els que asseguren que aquest sistema aporta estabilitat política. Quan tenen grans majories en el Congrés, els partits no necessiten negociar i les crisis polítiques són menys freqüents.
https://twitter.com/ElOrdenMundial/status/678876390763175937?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E678876390763175937&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20190423%2F461818508054%2Fbipartidismo-elecciones-generales-espana.html
Nous partits pugnen per l’hegemonia
Un dels factors que han propiciat el sistema bipartidista a Espanya ha estat la llei electoral. Aquesta llei aplica la Llei D’Hondt, que atorga representants en funció dels habitants de cada circumscripció.
D’aquesta forma, en les circumscripcions més petites calen menys vots que a les grans ciutats per aconseguir un representant. Per exemple, a Madrid, per aconseguir un diputat en calen 100.595, mentre que a Sòria només 26.105, cosa que implica que a Sòria un vot val més.
Però la crisi econòmica que va esclatar el 2008 va facilitar l’aparició de noves opcions polítiques que fan trontollar el bipartidisme.
El govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011) es va desgastar molt a causa de la crisi i va deixar un grapat de ciutadans d’esquerres i abstencionistes (ciutadans que no voten perquè no se senten representats pels partits polítics) a la recerca de noves opcions a les quals donar suport.
Bona part d’aquests ciutadans van trobar una bona alternativa en Podem, un partit polític d’esquerres molt crític amb la gestió de la crisi. El partit liderat per Pablo Iglesias va tenir un creixement espectacular durant el 2014.
Una cosa semblant li va succeir a la dreta. Si bé Mariano Rajoy va guanyar les eleccions del 2011 amb el Partit Popular, un altre partit de centredreta va aconseguir una quantitat important de vots: Ciutadans. Rajoy va haver de pactar amb la nova formació perquè donés suport al seu govern.
Tant Podem com a Ciutadans s’han convertit en opcions molt votades capaces de condicionar els governs del PSOE i el PP.
Malgrat que els partits nous encara no superen el PSOE i el PP, això podria passar aviat. Seria el final de l’era bipartidista d’Espanya.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
