El 9 de novembre del 2019 es van celebrar 30 anys de la caiguda del Mur de Berlín. Aquesta barrera va separar la capital d’Alemanya durant 28 anys, del 1961 al 1989. Però, per què es va construir? Com va afectar la vida quotidiana dels berlinesos? Per què es va destruir? Treballa aquest tema d’actualitat a l’aula amb els materials didàctics de Junior Report.
· El Mur de Berlín va dividir la ciutat i la seva població durant gairebé tres dècades. El seu enderrocament, el 9 de novembre del 1989, va suposar l’inici de la reunificació d’Alemanya. La caiguda del Mur, el final d’una era
· Entre el 1961 i el 1989, el Mur va dividir Berlín en dues parts: una part comunista (est) i una part capitalista (oest). Descobreix com aquesta divisió va afectar la vida quotidiana dels seus habitants. Berlín: una ciutat, dos móns
· Per què es va construir el Mur de Berlín? Com era el dia a dia a cada costat de la barrera? Un professor de ciències polítiques ens ho explica en el següent vídeo. Com era la vida a ambdós costats del Mur?
· L’enderrocament del Mur de Berlín va donar ales a les revoltes contra el sistema comunista en altres països. T’expliquem la història de la Unió Soviètica (URSS) des dels seus orígens fins a la seva dissolució. Auge i dissolució de la Unió Soviètica.
· Durant dècades, els Estats Units i la Unió Soviètica van competir per estendre la seva influència arreu del món, un període conegut com la Guerra Freda. T’expliquem en què va consistir i quina relació va tenir amb la construcció del Mur de Berlín. El llegat de la Guerra Freda
· Good Bye Lenin (2003), Berlin is in Germany (2001), La vida dels altres (2006), Bridge of Spies (2015), Atòmica (2017), Der Tunnel (2001), Un, dos, tres (1961)… Et presentem algunes de les pel·lícules que t’ajudaran a entendre la importància de la caiguda del Mur. Pel·lícules per entendre la caiguda del Mur de Berlín
· El Reichstag, la Porta de Brandenburg, el Checkpoint Charlie o l’East Side Gallery… descobreix els llocs de Berlín on encara és visible l’impacte de la Segona Guerra Mundial i la divisió del Mur. Berlín: una ciutat testimoni de la Història
1. Quan es va construir el Mur de Berlín?
2. En què es diferenciaven la República Federal d’Alemanya (RFA) i la República Democràtica Alemanya (RDA)?
3. Què va simbolitzar la caiguda del Mur de Berlín?
1. Quins països es van repartir Alemanya després de la Segona Guerra Mundial?
2. Per què fugien cap a la part Oest els habitants de Berlín Est?
3. Què era i què feia el grup Girrmann?
1. Al principi, en quantes parts es va dividir la ciutat de Berlín?
2. Quin sistema polític hi havia a Berlín Occidental? I a Berlín Oriental?
3. Es podia travessar la frontera i passar d’una banda a l’altra del Mur?
1. Quin són els orígens de la Unió Soviètica?
2. Com era el govern de Stalin?
3. En què consistien les reformes polítiques i econòmiques conegudes com “perestroika”?
1. Quin sistema polític defensaven els Estats Units? I la Unió Soviètica?
2. En quins països va influir el comunisme de l’URSS i el capitalisme dels Estats Units?
3. Per què diem que actualment encara es manté la divisió de la Guerra Freda?
1. Quin és el fil argumental de la pel·lícula La vida dels altres?
2. Per què el protagonista de Good Bye Lenin intenta recrear la vida tal com era a Berlín Est abans de la caiguda del Mur?
3. Quina pel·lícula utilitza imatges reals de la construcció del Mur?
1. Com es diu la seu del parlament alemany?
2. Quina és l’obra més famosa de l’East Side Gallery?
3. Què era el Checkpoint Charlie?
Ens posem en la pell d’un periodista i investiguem com era la vida a Berlín quan la ciutat estava dividida (1961-1989).
1. Busquem vídeos, articles i blogs a internet on es reculli el testimoni de diferents berlinesos, tant de la part comunista (Est) com de la part capitalista (Oest).
2. Anotem les seves experiències i anècdotes, les valoracions positives i negatives.
3. Fem un breu resum sobre com devia ser la vida a una banda i altra del mur i gravem un vídeo on exposem les nostres reflexions.
Fem un relat imaginant-nos que ens despertem un matí i la nostra ciutat està dividida per un gran mur infranquejable que ens separa de familiars, amics i companys d’escola.
Intentem respondre les següents preguntes: Quina seria la nostra primera reacció? Acceptaríem aquesta nova situació? Intentaríem creuar el mur tot i saber que ens hi juguem la vida?
El Mur de Berlín va ser enderrocat, però arreu del món encara queden molts murs que separen ciutats, regions o països. Per exemple, el mur a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, el mur de Cisjordània que separa israelians i palestins i, més a prop nostre, la tanca de Melilla que fa de frontera entre Espanya i el Marroc.
Fem un debat en grup reflexionant sobre la funció dels murs com a barrera física, per evitar que les persones es desplacin d’un territori a un altre.
Ens dividim en grups i intentem respondre les següents preguntes: Creus que construir un mur pot evitar que la gent es desplaci d’un lloc a un altre? Creus que és una mesura justa? La gent que intenta travessar el mur pertany a tots dos costats, o vénen majoritàriament d’una sola banda? Per què creus que passa?
Anotem esquemàticament les reflexions i les preguntes que sorgeixen a partir d’aquest debat
El mur es va construir després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Quan el bàndol dels Aliats va derrotar el règim nazi, els països vencedors van dividir Alemanya en dos estats: la República Federal d’Alemanya (RFA) i la República Democràtica Alemanya (RDA).
La RFA i la RDA representaven dos sistemes polítics i econòmics molt diferents. La RFA tenia un model capitalista impulsat pels Estats Units, que afavoria les empreses i l’economia privada; en canvi, a la RDA hi governava un sistema comunista propi de la Unió Soviètica, on el govern controlava tots els serveis i mitjans de producció.
Molts historiadors consideren que la caiguda del Mur de Berlín va significar la fi de la Guerra Freda, un període de tensions entre els Estats Units i la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial. Alhora, la caiguda del Mur va suposar l’inici de la reunificació d’Alemanya.
Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), els països vencedors van imposar el seu domini sobre Alemanya: els Estats Units, França, el Regne Unit i la Unió Soviètica van dividir el territori en quatre “zones d’influència” on controlaven el govern i l’economia. Els països occidentals (els Estats Units, el Regne Unit i França) tenien economies capitalistes, mentre que la Unió Soviètica (URSS) estava governada per un sistema comunista.
Els habitants del Berlín Est fugien a la cerca d’una vida millor. La Segona Guerra Mundial havia afectat molt l’economia i hi havia escassetat de productes. Els alemanys de la RDA no podien viatjar sense permís i es perseguia els qui no estaven d’acord amb el règim.
El grup Girrmann estava format per estudiants universitaris que ajudaven els berlinesos de l’Est a fugir per les clavegueres.
En un principi, Berlín estava dividida en quatre zones d’influència sota control dels Estats Units, el Regne Unit, França i la Unió Soviètica. Més tard, les tres zones occidentals es van unificar i va quedar Berlín Oest (Estats Units, el Regne Unit i França) i Berlín Est (Unió Soviètica).
Al Berlín Oest (la part occidental) hi havia una economia de mercat, el consum creixia cada vegada més, hi havia diferents partits polítics, associacions i organitzacions de la societat civil… En canvi, al Berlín Est (la part oriental) hi havia una economia comunista amb menys productes de consum, amb censura i un sol partit que ho controlava tot.
Inicialment no es podia creuar la frontera a cap dels dos costats. Amb el temps, alguns ciutadans del costat Oest van aconseguir permisos per travessar cap a l’Est, però els ciutadans de l’Est seguien sense poder creuar el Mur (i aquells que ho intentaven s’hi jugaven la vida). No va ser fins als últims anys abans de la caiguda del Mur que les autoritats comunistes de Berlín Est van començar a donar permisos a algunes persones, com ara jubilats, perquè poguessin viatjar a la part Oest.
L’origen de la Unió Soviètica es troba en la Revolució Russa del 1917, una revolta que va provocar la fi del règim dels tsars. Després d’un govern de transició, finalment es van imposar els bolxevics, els comunistes més radicals liderats per Vladímir Lenin. L’enfrontament entre partidaris i detractors de la revolució va derivar en una guerra civil. Els comunistes van vèncer i el 1922 van fundar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) amb un sistema polític de partit únic.
El govern de Stalin va estar marcat per la seva mà dura i una obsessió persecutòria contra tothom que el contradigués. Va dur a terme purgues polítiques i va enviar milions de detractors als gulags (camps de treballs forçats). Milions de persones van ser assassinades durant el seu mandat. El sistema polític comunista establia la propietat pública dels mitjans de producció i l’expropiació de tota propietat privada; això vol dir que el govern controlava totes les fàbriques i administrava les terres de cultiu.
Durant la segona meitat del segle XX, l’URSS va augmentar la seva influència internacional però estava estancada econòmicament. El 1985, el president de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, va posar en marxa la perestroika: una sèrie de reformes polítiques i econòmiques amb l’objectiu de modernitzar el país. Es va signar un acord de desarmament amb els Estats Units, es van aplicar mesures d’obertura i transparència i es van celebrar eleccions, encara que només per triar dirigents del partit comunista. Aquestes reformes, però, no van aconseguir aturar les protestes contra el règim comunista, fet que va crear una gran inestabilitat.
Els Estats Units proposaven un sistema capitalista: un model polític i econòmic en el qual la propietat privada i les empreses juguen un paper molt important. A l’hora de crear riquesa, un govern capitalista prioritza les iniciatives privades abans d’enfortir els serveis públics.
Per contra, els soviètics defensaven un sistema comunista, on es dona prioritat a les polítiques i els serveis socials promoguts pel govern. En un país comunista, el govern és propietari dels recursos públics (producció de les fàbriques, els serveis sanitaris, l’educació) per distribuir-los entre la societat.
L’antiga URSS va instaurar el sistema comunista als seus territoris, com Rússia, però també el va exportar a països com la Xina, Cuba o Veneçuela.
Per la seva banda, els Estats Units han exportat el sistema capitalista a la majoria de països occidentals. Però també han tractat d’influir de forma il·lícita en el govern de països estrangers donant suport a diversos cops d’estat
Els historiadors consideren que la Guerra Freda va finalitzar amb la caiguda del Mur de Berlín el 1989 i la posterior desaparició de la Unió Soviètica el 1991. No obstant això, la divisió del món en dos blocs es manté en l’actualitat entre governs amb ideologies molt diferents. Així, els Estats Units mantenen el seu pols particular amb països comunistes com la Cuba de la família Castro, el règim de Corea del Nord o el govern comunista xinès. D’altra banda, Rússia, el país més important de l’antiga URSS, continua rivalitzant amb els Estats Units per estendre la seva influència globalment.
La pel·lícula parla de la repressió i del control del govern comunista a la República Democràtica Alemanya (RDA). Un espia de la Stasi (el servei secret de la RDA) ha d’espiar una parella amb ideals molt diferents als del seu govern, fet que el porta a actuar en contra de les seves creences.
L’Alex és un jove que viu a l’Alemanya de l’Est (RDA) l’any 1989. La seva mare, de fermes conviccions comunistes, entra en coma i es desperta vuit mesos després, sense saber res de la caiguda del Mur. Aleshores l’Alex farà el possible perquè la mare no s’adoni que viu en una Alemanya reunificada i capitalista.
El famós director Billy Wilder, autor de grans clàssics del cinema, va filmar imatges reals de la construcció del Mur i va situar-hi l’acció de la comèdia ‘Un, dos, tres’ (1961).
Es diu Reichstag i el va restaurar l’arquitecte Norman Foster després de la Reunificació d’Alemanya.
L’obra més famosa del East Side Gallery és ‘El petó’, i mostra el líder soviètic Leonid Bréjnev i el president de l’Alemanya de l’Est, Erich Honecker, fent-se un petó.
El Checkpoint Charlie era el post de control dels Estats Units i el més famós de tots, d’ús exclusiu per a diplomàtics i militars.
Deixa un comentari