“Cal protegir el joc tradicional perquè genera valors de màxima necessitat”
Entrevista a Pere Lavega, professor a l’INEFC i coordinador del grup de treball de la UNESCO per a la salvaguarda i promoció del joc tradicional
Durant segles, els jocs tradicionals s’han transmès de generació en generació. Ara bé, en el context actual, la seva supervivència cada vegada sembla més amenaçada.
Pere Lavega és coordinador del grup de l’UNESCO per a la salvaguarda i promoció del joc tradicional, a més de catedràtic i professor de Teoria i Pràctica del Joc a l’INEFC.
Què diferencia els jocs tradicionals dels esports?
L’absència d’una institució reguladora. En l’esport existeixen unes federacions que s’encarreguen que les normes siguin les mateixes a tot arreu. En el joc no: són els protagonistes o algun tipus d’organització local els que decideixen com es juga.
Per tant, no són iguals a tot arreu.
No, al contrari. Varien segons la cultura local, no és el mateix jugar a la cadena a Lleida, que en un altre país.
Per què cal protegir el joc tradicional?
Perquè els valors i aprenentatges que genera són de màxima necessitat en la societat actual. El joc tradicional permet desenvolupar tota una sèrie d’experiències que fomenten les relacions interpersonals, la perspectiva de gènere, la igualtat i la diversitat cultural.
Com es tradueix en la pràctica?
El primer que fa qualsevol joc tradicional és oferir una lliçó d’un acte democràtic com és arribar a un acord, ja que abans de començar cal establir unes normes. A més, en la majoria dels casos són jocs col·lectius i mixtes, per tant, estàs normalitzant la igualtat i treballant les relacions entre persones.
Per tant, el joc tradicional incorpora sempre un aprenentatge.
Evidentment. Quan una persona juga a un joc tradicional activa la seva personalitat de manera real i profunda. Tenir una pilota i passar-la suposa que has pres una decisió, per tant, a través del joc estàs fomentant aprenentatges intel·ligents. Alhora, passar la pilota també crea una relació entre dues persones i genera una vivència emocional.
Serveixen també per a integrar persones?
Sens dubte. Un exemple: En el joc de la cadena les dues persones que van agafades de la mà s’oposen a la resta. Però un cop aquestes persones toquen una altra, la persona atrapada canvia d’equip. En aquestes situacions és pràcticament impossible que quedin persones marginades.
Per què creus que els jocs tradicionals estan perdent pistonada?
Hi ha una confluència de diversos elements. Primer, les persones adultes no fan vida al carrer, per tant aquest escenari clau ja no hi és. Després, l’arribada de la tecnologia fa que la gent sigui més sedentària. I finalment la falta de formació i informació.
Que s’està fent a escala internacional per protegir el joc tradicional?
L’any 1999, els països de l’UNESCO van manifestar que calia promoure els jocs tradicionals entesos com un patrimoni cultural. L’any 2017 es decideix crear un comitè consultiu per a la salvaguarda del joc tradicional. Aquest comitè està format per quatre grups de treball i jo coordino el grup encarregat d’establir les directrius polítiques a nivell mundial. Ara tenim en marxa una plataforma mundial amb diversos països que s’han declarat Amics dels jocs tradicionals.
I a l’INEFC?
Per una banda, a l’assignatura Teoria i Pràctica del Joc ensenyem als alumnes tota la varietat de jocs possibles que es poden practicar i a saber identificar-ne els seus efectes. També fem recerca i estudiem la contribució dels jocs en diferents contextos.
Informació elaborada amb la col·laboració de INEFC