Com és la convivència intercultural al Carmel
L’article tracta sobre opinions de la gent i centres experts sobre el tema, responen a preguntes què ens hem plantejat des d’un punt de vista neutral
Sami Ul Haq, Isaac Alejandro Zambrano, Maham Shahzadi, Elizabeth Napán i Marc Salvador
Centre educatiu: Institut Escola Mirades
En el dia d’avui, el Carmel, un barri on la interculturalitat és necessària. Ens hem proposat entrevistar a la gent i agències del barri sobre la diversitat i la convivència al barri, i nosaltres 5 ens hem preparat per anar a completar el nostre repte que no era gens fàcil, primer vam respondre les qüestions indagant una mica i utilitzant els nostres coneixements previs, i posteriorment vam anar a fer un treball de carrer preguntant les mateixes qüestions que havíem fet a la gent, per saber la seva opinió sobre el tema. L’hem fet tot durant el traspàs d’una setmana al barri del Carmel.
Com a testimonis tenim a 3, Sílvia, directora del centre IE Mirades, la responsable del casal la barraca del Carmel, i també Iris, coordinadora del centre boca nord. I per resoldre la resta de dubtes hem utilitzat una FONT.
Quines comunitats culturals conviuen al barri? Hi ha iniciatives per fomentar la interculturalitat?
ÀUDIO NOIA LA BARRACA (fins al minut 1:07)
En aquest àudio, podem escoltar com la noia diu que, que en el seu casal té molts grups que fan temes interculturals tenen una associació de dones immigrants, que organitzen activitats com la setmana passada l’iftar comunitari al barri, es van ajuntar diverses entitats del Carmel, i tenen un servei que es diu interculturalitat, en el qual promouen la interculturalitat a través d’activitats.I indagant, hem trobat que al passatge Mare de Déu, hi ha el centre islàmic del Carmel, també van fer un lloc reservat perquè la gent pogués fer l’EID
Com és la convivència entre diferents grups d’edat (infants, joves, gent gran)? Hi ha espais comuns per a tothom?
ÀUDIO NOIA LA BARRACA (1:07 – 1:49)
Ella comenta que “nosaltres al casal tenen la fundació adsis que hi ha joves adolescents, tenen tallers familiars i també col·laborem amb l’escola bressol tris-tras que venen per al matí a fer psicomotricitat, llavors tenen molt bona relació entre les diferents edats. Indagant hem trobat que la Boca Nord, té un espai què es diu l’espai jump, i rebran gent de 12 a 35 anys per passar l’estona jugar a ping-pong, o simplement acabar els teus deures en un entorn més tranquil.
La noia afirma que al casal tenen els seus valors com equipament públic, treballen el tema del feminisme, antiracisme, intercultural llavors ells diuen que sí que ho fan. Hem trobat que hi ha associacions com punt 7 què es dediquen a fer xerrades per joves sobre temes com la sexualitat i inseguretats que poden tenir els joves. També hi ha Boca nord, què Iris ens ha explicat què treballa que els joves fent de la Boca nord un lloc on es pot compartir estones amb altra gent ajudant a fer cohesió grupal entre diferents persones, també hi ha gent de l’ajuntament què pots parlar amb ells per qualsevol dubte que tinguis.
S’han detectat conflictes veïnals relacionats amb la diversitat o la convivència? Com s’han gestionat?
ÀUDIO NOIA LA BARRACA (2:12 – 3:07)
Comenta la noia què ells estan intentant lluitar perquè això ja no passi perquè creu que abans hi havia molts més conflictes que ara, i ells creuen que a partir de què els ajuntaments han posat serveis públics com el seu al districte, llavors s’ha treballat de fer activitats més conjuntes, aquests conflictes han sigut diferents des que hi ha entitats i equips d’ajut cap a ells. A part, aquesta FONT ens explica que a la plaça Pastrana, estan intentant tancar un forat de racisme cap a la gent llatinoamericana, i l’ajuntament vol plantejar millorar la situació i la convivència entre els residents. Aquest pla incloïa activitats comunitàries.
Quin paper juguen les escoles i els equipaments públics en la integració de la diversitat del barri?
Ara tenim el punt de vista de Sílvia Martínez, directora del centre IE Mirades, què parla sobre el paper que juguen les escoles en la integració del barri. Ella parla sobre que juguen un paper important, importantíssim, “Les escoles són el lloc de socialització de la gent els nens aprenen a viure en comunitat a les escoles, les escoles serveixen per això per aprendre a viure amb la resta, per això és molt important què les escoles siguin diverses, perquè els nens puguin aprendre a viure amb diferents tipus de persones a valorar la diversitat, que jo crec que en aquesta escola funciona molt bé això, l’equipament públic juguen un paper no tan important com el de l’escola, ja que els nens passen unes 35 h a la setmana, en canvi, els equipaments socials no tant, però també fan un paper molt important, perquè fan que diferents nens puguin organitzar activitats per unir a la gent.
Per al que veiem el Carmel és un barri on hi ha moltes entitats per gestionar els teus problemes interculturals entre grups un barri on difícilment et trobis sol.
Aquest article ha estat elaborat per estudiants d’ESO que formen part del projecte Junior Report RED (Revista Escolar Digital). Més de 100 centres educatius de tot Catalunya i Espanya ja formen part d’aquesta xarxa i editen la seva pròpia revista escolar digital. Pots obtenir més informació sobre el projecte aquí.