La invenció de la ràdio va permetre transmetre informació sense cables, tota una revolució en el camp de la ciència i la comunicació
Acostumats a utilitzar internet Wi-Fi i dispositius sense cable cada dia, la ràdio pot semblar un invent molt senzill. Però en canvi, la ràdio va suposar una revolució: va ser el primer sistema sense fils de transmissió d’informació de la història.
El coneixement i els descobriments fets per unes quantes generacions de científics i inventors va permetre que el 1901 es transmetés informació per ones d’una banda a l’altra de l’oceà Atlàntic, una fita que va marcar l’inici d’una era nova.
Precursors de Marconi
Un dels treballs que va tenir més impacte en el desenvolupament de la ràdio va ser el del científic escocès James Clerk Maxwell.
El 1865, Maxwell va definir per primera vegada el camp electromagnètic i com funciona: es propaga a través de l’espai en forma d’ones que viatgen a la velocitat de la llum.
Dues dècades més tard, Heinrich Rudolf Hertz va portar a la pràctica la teoria de Maxwell i va construir el primer aparell per demostrar l’existència de les ones electromagnètiques.
Hertz va dissenyar un circuit elèctric que produïa ones electromagnètiques i un receptor aïllat que les captava a diversos metres de distància. Aquest aparell podria considerar-se el primer precursor de la ràdio.
Altres reconeguts científics i inventors van treballar a partir de la teoria de Maxwell i de l’invent de Hertz, com Nikola Tesla o Aleksandr Stepànovitx Popov.
Així, una multitud de persones van contribuir a la invenció de la ràdio, que generalment s’atribueix a Marconi.
La ciència que hi ha darrere la ràdio
Un senyal de ràdio es transmet per l’espai en forma d’ones electromagnètiques.
Cada ona té unes característiques determinades de longitud (distància entre dos pics), amplitud (distància entre el pic i el punt mitjà de l’ona) i freqüència (quantes ones arriben al receptor per segon).
3. Las ondas se caracterizan por su amplitud, frecuencia o longitud de onda, y velocidad. pic.twitter.com/b5GXcXxdPF
— ribap (@ribap) December 5, 2017
L’emissor registra la informació que vol transmetre (com la veu del locutor o una cançó) en forma de senyal elèctric.
A continuació, l’antena transmissora converteix aquest senyal en una ona electromagnètica perquè pugui viatjar a través de l’espai sense necessitat de cables.
El receptor consisteix en una antena que capta les ones i les “descodifica”, és a dir, torna a transformar-les en senyal elèctric per tal de recuperar la informació original (en aquest cas, l’àudio).
AM i FM, dues maneres de transmetre informació
Perquè no es barregin els senyals de diferents orígens, cada estació de ràdio té assignada una freqüència d’ona amb la qual ha d’emetre.
Per exemple, si des de Barcelona sintonitzem la nostra ràdio perquè descodifiqui les ones amb una freqüència de 88.3 Mhz (Megahertzs), rebrem el senyal de Radio Nacional de España. Si el nostre receptor busca ones de 93.9 Mhz, captarem l’àudio de Los 40 Principales.
Per traslladar la informació del senyal elèctric a l’ona se’n varien l’amplitud i la freqüència (dins del rang que li ha estat assignat). Aquest procés es diu modulació.
Quan es modula la freqüència es crea un anomenat senyal de ràdio FM; en canvi, si es modula l’amplitud parlem d’un senyal de ràdio AM.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
