Com prevenir i actuar davant una cremada

Rebre un esquitx d’una olla bullent, un cafè que ens cau al damunt, tocar una paella sortida del foc, exposar-se massa hores al sol sense protecció o lliscar sobre l’asfalt a causa d’una caiguda. Són moltes les situacions quotidianes que poden provocar cremades a la pell amb conseqüències més o menys greus. La majoria d’aquests accidents són evitables per això és important la prevenció i, en cas de patir-ne alguna, saber com hem d’actuar. 

Què són les cremades i com es classifiquen

Segons defineixen els professionals sanitaris, una cremada és una “lesió a la pell que es produeix per foc directe o per contacte amb una font de calor”. Per identificar-ne la gravetat es classifiquen segons el seu grau de profunditat. Les de primer grau són les més lleus perquè només afecten la capa externa de la pell. En aquest cas, la zona afectada es torna vermella, però no s’hi fan butllofes. Una cremada pel sol, un esquitx de cafè calent o el contacte momentani amb la planxa calenta, poden causar cremades de primer grau. Fan mal, però solen curar-se en menys d’una setmana i no deixen seqüeles.

Les cremades de segon grau ja són més importants perquè afecten tant la primera capa de la pell, l’epidermis, com la segona capa, la dermis. Causen molt dolor i provoquen butllofes, però generalment no solen quedar marques i la pell s’aconsegueix regenerar per complet. Tirar-se accidentalment un plat de sopa calent o rebre esquitxos d’oli bullent mentre s’està cuinant poden provocar cremades de segon grau.

Les de segon grau profund i les de tercer grau són les cremades més greus perquè lesionen totes les capes de la pell, fins i tot la més interna, la hipodermis. Són ferides que també destrueixen els teixits subcutanis i que poden arribar a danyar vasos sanguinis i limfàtics, terminacions nervioses, glàndules sudorípares, músculs i fins i tot ossos. Com que les terminacions nervioses queden malmeses, qui les pateix no té dolor, però a diferència de les cremades de primer i de segon grau superficial no es curen per si soles i la pell tampoc es regenera. 

Les persones que reben aquest tipus de cremades, bé sigui a causa d’un incendi, per cremades elèctriques, contacte amb superfícies molt calentes, explosions, cremades químiques o escaldades severes, han de tractar-se a un centre hospitalari el temps que faci falta. A més, poden patir complicacions en els tractaments de cura que se’ls faci.

Quan una persona es crema el 15% del cos (el 10% si és un infant), pateix la “malaltia del gran cremat”. Les cremades d’aquest tipus, anomenades cremades extenses, requereixen suport específic i vital en una Unitat de Cremats. 

Com hem d’actuar quan ens cremem?

Si la cremada és lleu, el primer que cal fer és refredar la ferida amb aigua freda de l’aixeta (entre 10º i 20º) durant uns vint minuts, amb l’objectiu de baixar la temperatura de la zona afectada. És important treure qualsevol element que ens pugui interferir en la cura, com rellotges, anells o braçalets, i evitar treure la roba si està molt enganxada a la pell. La ferida es pot rentar amb aigua i sabó, però és important no posar oli d’oliva, pasta de dents o cremes sobre la cremada, ja que són productes que poden interferir en la valoració posterior que en faci el metge. 

En cas que l’accident sigui greu cal avisar el servei d’emergències de manera immediata i eliminar la causa del foc sempre que sigui una acció segura i ningú més es posi en perill. 

Si hi ha flames sobre alguna persona, es recomana embolicar-la amb una peça de roba -manta o abric- perquè les flames s’apaguin i evitar que es posi a córrer. En aquest cas, també és aconsellable refredar la ferida amb molta aigua tèbia (entre 10 i 20 °C) i protegir les cremades amb llençols nets o compreses estèrils humides.

Perquè la persona afectada no pateixi un refredament general és bo tapar-la amb una manta i evitar que estigui molta estona amb tovalloles o gases humides a sobre. A més, en cap cas li hem de donar res per menjar o per beure.

Prevenir les cremades

Moltes de les cremades que passen en el dia a dia es poden evitar, per això és important adoptar certes mesures de prevenció. La cuina és un espai on es manipulen focs, líquids calents o aparells elèctrics i, per tant, cal tenir en compte algunes normes de seguretat especialment si hi ha infants vivint a casa. 

No cuinar amb criatures al damunt, evitar que tinguin accés als mànecs de les olles i les paelles, protegir els endolls, desconnectar els aparells elèctrics o impedir que entrin sols a la cuina ens pot ajudar a evitar accidents que podrien arribar a ser molt greus.

El bany també és un espai on es poden generar situacions de perill. Controlar la temperatura de l’aigua, fixar el termòstat a un nivell baix-mitjà o desconnectar els aparells elèctrics si no s’utilitzen, són algunes de les mesures que cal tenir en compte.  

Pel que fa a la seguretat elèctrica i la prevenció d’incendis alguns hàbits ens poden ajudar a minimitzar riscos, com no sobrecarregar els endolls ni fer servir cables en mal estat, i mantenir els cables fora de l’abast dels infants. A més, és important revisar periòdicament les joguines electròniques o llençar els aparells que facin espurnes o olors estranyes. 

Espelmes, encenedors, llumins i productes químics han de quedar fora de l’abast dels infants, guardats en envasos originals i, si cal, amb panys de seguretat. I si fem ús de productes químics, cal seguir sempre les instruccions d’ús.