La crònica és una notícia ampliada que combina informació i opinió, és a dir, és un gènere periodístic interpretatiu.
El periodista presenta uns fets d’actualitat, normalment mentre o poc després que estiguin passant, i els va comentant aportant els seus judicis i opinions personals al respecte.
Es tracta d’un dels gèneres periodístics més antics. Es poden trobar exemples de cròniques a l’antiguitat clàssica, com les que expliquen els viatges d’Heròdot d’Halicarnàs, considerat el primer cronista de la història, o amb el descobriment d’Amèrica, les famoses Cròniques de Indies.
Estructura
L’estructura de la crònica no està tan definida com la de la notícia o l’article d’opinió. En aquest cas, l’autor té llibertat per a crear un text original i innovar tant en la forma com en el llenguatge.
Tanmateix, si es tracta d’un esdeveniment viu i d’actualitat, és habitual seguir una narració cronològica. És a dir, la crònica segueix una temporalitat. Per exemple, si es tracta d’una crònica esportiva sobre un partit de futbol, l’autor seguirà l’ordre del joc: quins equips s’enfronten, quins jugadors comencen al camp, l’estratègia seguida pels entrenadors….
Els passos que segueix el periodista en el moment d’escriure una crònica són: buscar la informació, elaborar un esquema d‘allò que vol explicar i en quin ordre i buscar un llenguatge ric, com veurem més endavant.
Un cop que es comença a escriure, al primer paràgraf és fonamental per captar l’atenció del lector i donar una primera impressió que el faci seguir llegint. La crònica permet llibertat creativa, no és necessari seguir la norma de les 6W (que, qui, quan, on, com i per què) com a la notícia.
Tipus
La crònica és un gènere periodístic molt ampli, que pot ser utilitzat a diverses circumstàncies. Tot i que allò habitual és que siguin els corresponsals o enviats especials qui més cròniques escriguin, des d’algun altre país on s’està produint algun esdeveniment important.
Per exemple, és el cas de desastres naturals amb greus conseqüències, com terratrèmols o inundacions. També es solen dedicar cròniques internacionals als processos electorals a països veïns o importants i, per descomptat, quan es produeix algun conflicte polític o armat.
Així mateix, a seccions com cultura i esports és habitual trobar cròniques periodístiques. Per exemple, la crònica sobre un esdeveniment cultural, com una exposició de fotografia o d’un esdeveniment esportiu, com un partit de bàsquet.
Aquestes són les més habituals, però existeixen tants tipus de cròniques com temes tractats pel periodisme. Així, es poden trobar cròniques de successos, judicials o de tribunals, de viatges, de guerra, etc.
Estil
El llenguatge que s’utilitza a les cròniques és molt més lliure i creatiu que el de la notícia o els gèneres informatius en general. Es combina la narració dels fets, amb la descripció de persones o llocs, diàlegs i comentaris o valoracions personals.
En aquest cas, cada periodista té un estil personal, que es percep a cada text, ja que l’autor és testimoni dels fets que narra i s’implica en aquests per a explicar-los al lector. Això es veu, per exemple, en l’ús de la primera persona.
La crònica és un híbrid entre periodisme i literatura, i per tant s’utilitzen moltes figures literàries (metàfores, enumeracions, al.literacions). A diferència de la notícia, a la crònica abunden els adjectius descriptius i els adverbis de temps i lloc que sitúen al lector.
Tot i aquestes llicències periodístiques, és important mantenir la claredat, la precisió i la veracitat. L’autor pot ser creatiu i utilitzar recursos literaris, però en cap cas pot inventar-se els fets.
A més a més…
L’Alba Sabaté, professora de Periodisme de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna-URL, ens dona consells per fer una bona crònica i ens ajuda a distingir la crònica escrita de la crònica oral.