Compartir pis: consells per a una primera experiència de convivència
La gestió de les despeses, el tipus de contracte o l’organització de les tasques de cura i manteniment de l’espai són algunes qüestions que cal tenir en compte abans d’accedir a un habitatge compartit
Estudiants universitaris, joves que s’independitzen, persones amb feines temporals o nouvinguts que arriben a una gran ciutat. Són alguns dels perfils habituals de persones que comparteixen pis. Sigui per motius econòmics, socials o més aviat pràctics, conviure amb amics, companys o desconeguts s’ha convertit en una opció cada vegada més freqüent a casa nostra, especialment en ciutats molt poblades, que tenen un cost de vida elevat i on és difícil accedir a un habitatge de compra o de lloguer.
Compartir pis té alguns avantatges evidents: permet reduir despeses, evita la soledat i fomenta la descoberta i adaptació a un nou entorn. Ara bé, també comporta alguns reptes: cal assumir responsabilitats compartides, establir normatives clares per afavorir una bona convivència i disposar de certes aptituds personals que preservin el respecte mutu i la capacitat de negociació i mediació quan sigui necessari.
Per tal que aquesta etapa vital sigui tan profitosa com sigui possible, a continuació t’oferim un recull dels aspectes més bàsics que cal tenir en compte abans de començar a compartir un mateix sostre:
Pensa bé amb qui viuràs
Compartir pis consisteix a llogar una habitació (que serà d’ús privat) d’un habitatge i compartir les zones comunes (menjador, cuina o lavabos) amb altres persones. Tot i que no sempre és possible, conèixer el tarannà d’aquells amb qui es conviurà i anar amb els més afins a tu, pot evitar possibles conflictes i malentesos.
Informa’t sobre els teus drets
Hi ha qüestions importants que has de saber abans de formalitzar qualsevol contracte. Per exemple, si la persona que lloga l’habitació no és la propietària del pis, ha de tenir un consentiment per escrit del propietari per poder sotsarrendar-te una habitació. A més, el preu de l’habitació mai podrà ser superior al preu total del lloguer de l’habitatge.
També tens dret a formalitzar un contracte per escrit i deixar constància de com es repartiran les despeses de llum, aigua o gas. Existeixen documents on consultar situacions delicades i compromeses, com la Llei d’Arrendaments Urbans.
Coneix els tipus de contracte
Per accedir a un habitatge compartit és important informar-se del tipus d’acord que es formalitzarà. Quan diverses persones signen un contracte com a titulars, és a dir, comparteixen responsabilitats de lloguer, fiança -una quantitat que es paga al propietari i es retorna al final del lloguer si no hi ha danys al pis- o despeses (llum, aigua, etc.), se signa un acord amb més d’un arrendatari, és a dir, amb més d’un llogater.
Més enllà d’aquest tipus de compromís, també pot donar-se el cas d’un sotsarrendament, és a dir, quan un llogater lloga una part del pis; d’un lloguer parcial -quan es conviu amb el propietari del pis- o d’un contracte verbal, un escenari habitual però poc segur. Per evitar problemes, és recomanable demanar els rebuts de pagament perquè consti que compleixes amb la teva part del lloguer.
Per aclarir dubtes sobre un contracte pots consultar els Punts Joves o les Oficines d’Habitatge del teu municipi que ofereixen serveis d’assessorament gratuïts.
Estudia les qüestions pràctiques
Abans d’escollir pis cal fer-se algunes preguntes de sentit comú: Com és l’habitació que necessites? Està moblada? Té espai suficient? Quant temps t’hi estaràs? Està ben ubicat el pis? Hi ha transport públic a prop? Tot i que puguin semblar preguntes molt bàsiques cal dedicar uns moments a trobar-ne la resposta per ajustar al màxim el nou habitatge a les teves necessitats.
Analitza la gestió de les despeses
A més del cost mensual de l’habitació, quan es comparteix pis també cal assumir part de les despeses de llum, aigua o gas. El repartiment pot ser el mateix pels diferents llogaters o bé proporcional segons les necessitats de cadascú. Imaginem que un dels membres fa teletreball i consumeix una part important de la calefacció o de l’aire condicionat del pis, potser caldria que aquesta persona assumís un cost més elevat de les despeses que la resta dels membres.
Organitza les tasques de neteja
El respecte a la privacitat individual i la cura de les zones comunes és una qüestió fonamental en l’harmonia d’un pis compartit. Aquest és un dels principals focus de conflicte per això es recomana repartir les tasques de neteja i mantenir un diàleg fluid entre els llogaters per tal de resoldre desajustos quotidians.
Descobreix altres models d’habitatge compartit
Més enllà del lloguer compartit, existeixen altres models d’accés a l’habitatge, no tan coneguts però molt valorats. Un exemple és el programa Viure i Conviure, promogut per la Fundació El Roure, que proposa la convivència entre un estudiant universitari i una persona major de 65 anys. L’objectiu és oferir companyia a canvi d’allotjament gratuït, tot creant un ambient tranquil i acollidor en què ambdues parts es beneficiïn del vincle intergeneracional.
D’altra banda, el cohabitatge o habitatge cooperatiu es presenta com una alternativa basada en la comunitat, l’autogestió i la propietat col·lectiva. Per citar-ne un cas, Can 70 és un projecte situat al barri de Sarrià (Barcelona), impulsat per un grup de persones majors de 55 anys. Aquesta iniciativa ofereix una resposta innovadora al model tradicional d’envelliment, afavorint la vida en comunitat. Cada persona disposa del seu habitatge privat, però comparteix espais comuns com la cuina, la sala polivalent, la bugaderia o el jardí, fomentant així la convivència i el suport entre iguals.