T’expliquem els conceptes més importants per entendre com funciona el virus i la seva expansió
La pandèmia de Covid-19, provocada pel coronavirus SARS-CoV-2, afecta ja més de 100 països i ha provocat més de 150.000 contagis. Es tracta d’una malaltia que s’estén molt ràpidament, encara que en la gran majoria de casos produeix els símptomes d’un refredat comú.
Us n’expliquem els conceptes clau per entendre com funciona el virus i com s’està actuant per frenar-ne l’expansió.
Virus i coronavirus
Els virus són agents infecciosos. No és clar si són o no éssers vius, perquè necessiten la cèl·lula d’un altre ésser viu per viure. Un cop dins de l’organisme que serveix d’“hoste”, el virus n’infecta les cèl·lules i es multiplica per sobreviure.
Existeixen milions de tipus de virus, que tenen diferents formes i afecten diferents tipus de cèl·lules, per la qual cosa poden produir diferents malalties.
El SARS-CoV-2 pertany a la família dels coronavirus, un tipus de virus que té una mena d’halo o corona al voltant. Aquesta característica li permet adherir-se millor a les cèl·lules de l’hoste, i això facilita que es multipliquin i s’estenguin per tot el cos. Els coronavirus afecten el sistema respiratori.
Epidèmia i pandèmia
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica les malalties de gran abast en diferents categories, en funció de la seva gravetat i dels efectes provocats.
Així, es considera una epidèmia quan es produeix un brot descontrolat d’una malaltia en una regió concreta. Això depèn, sobretot, del nombre de casos i de la capacitat de les autoritats per fer-hi front.
L’epidèmia es pot convertir en una emergència de salut pública d’importància internacional (ESPII), cosa que significa que la malaltia ha arribat a diversos països i que aquests s’han de coordinar per combatre l’epidèmia.
L’11 de març, l’OMS va declarar l’epidèmia de Covid-19 com una pandèmia. Això no vol dir que la malaltia sigui més greu, sinó que l’epidèmia es produeix de manera simultània a diferents llocs del món i per això és més difícil de combatre.
Transmissió directa o indirecta
Parlem de transmissió directa quan la malaltia s’encomana pel contacte amb una persona portadora del virus.
No ha de ser necessàriament un contacte físic: cada vegada que una persona contagiada tus o esternuda, expulsa microgotes o gotícules que contenen el virus, s’escampen per l’aire i el poden encomanar a altres persones.
La transmissió indirecta es produeix quan toquem algun objecte o superfície on hi ha microgotes amb el virus. Per exemple, si una persona tus, es tapa la boca amb la mà i després obre una porta, el pom podria estar infectat.
Segons informa l’OMS, el coronavirus pot sobreviure en una superfície durant hores o dies, depenent del material de l’objecte.
Mortalitat i taxa de letalitat
La mortalitat indica el nombre total de víctimes mortals provocades per una malaltia. Per valorar si és alta o baixa, haurem de tenir en compte altres factors com el període de temps o l’extensió de la zona afectada.
En canvi, la taxa de letalitat relaciona el nombre de persones contagiades amb el nombre de víctimes mortals. És a dir: de tots els afectats per una malaltia, quants en moren.
De moment es calcula que la taxa de letalitat del coronavirus és més greu que la grip, perquè la proporció de morts entre la gent afectada és més elevada, sobretot entre la gent gran.
No obstant això, la mortalitat de la grip és molt més alta perquè n’hi ha molts més casos. Provoca fins a 650.000 morts cada any a tot el món.
Quarantena i confinament
Científics de tot el món treballen contra el rellotge per desenvolupar una vacuna que previngui el contagi. Però fins que això no s’aconsegueixi, les autoritats només poden intentar frenar l’expansió del virus.
D’una banda, les persones que han estat en contacte amb una persona infectada se sotmeten a una quarantena: s’han de quedar a casa durant un temps (unes dues setmanes) i evitar el contacte amb altres persones fins que es pugui determinar si són portadores del virus o no.
Si una persona dona positiu en el test de coronavirus, existeixen dues opcions: quedar-se en aïllament a casa si els símptomes són lleus, o bé ingressar a l’hospital si els símptomes són més greus, on rebrà les cures necessàries per recuperar-se.
Quan es produeix un brot de la malaltia, és a dir, molts casos de contagi concentrats, les autoritats poden decretar el confinament: tots els habitants s’han de quedar a casa seva i es tanquen els accessos a aquella ciutat o regió.
Contenció, mitigació i alarma sanitària
Cada país té el seu propi protocol per a emergències de salut. Les mesures es divideixen en diferents fases, segons la gravetat de la situació.
En la fase de contenció, els contagis encara estan sota control i les autoritats treballen per evitar que augmentin, sobretot a través de mesures sanitàries i de prevenció.
Si l’epidèmia s’estén, es passaria a una fase de mitigació amb mesures més extremes: tancar col·legis i edificis públics, cancel·lar grans esdeveniments i aïllar les zones més afectades.
En una situació de transmissió generalitzada, el govern activaria una situació d’alarma sanitària amb mesures extraordinàries: confinament de la gent a les seves cases, tancament de bars i restaurants, locals d’oci… També podria tancar les fronteres i limitar la mobilitat de les persones.
Descarrega’t de forma gratuïta els recursos didàctics sobre el coronavirus aquí.
