Cooperatives d’habitatge: una alternativa real per viure millor
Aquest model de convivència promou la col·laboració entre socis, redueix costos i impulsa valors com la justícia social i la sostenibilitat
Davant la necessitat creixent de models d’habitatge més assequibles, sostenibles i comunitaris, les cooperatives d’habitatge emergeixen com una alternativa cada cop més consolidada. Es tracta d’una fórmula que aposta per la col·laboració, l’estalvi i la justícia social, i que permet a un grup de persones decidir com, on i amb qui viure.
Les cooperatives estan formades per persones que s’uneixen per construir, gestionar i habitar un edifici de manera col·lectiva. Això vol dir que els veïns no només són usuaris dels habitatges, sinó que també participen activament en la presa de decisions sobre el funcionament i la vida comunitària del projecte.
Com funcionen les cooperatives d’habitatge?
En una cooperativa, cada persona sòcia aporta una part del capital per impulsar el projecte i, un cop construïts els habitatges, la gestió i el manteniment es fan de manera compartida. Aquest sistema permet reduir costos, ja que elimina intermediaris i no hi ha ànim de lucre.
A més, aquest model fomenta una manera de viure més solidària, on es posa al centre el benestar col·lectiu, la coresponsabilitat i la vida en comunitat.
Les cooperatives poden donar resposta a diversos col·lectius: des de persones joves que volen accedir al seu primer habitatge fins a persones grans que busquen alternatives a les residències convencionals. És el cas del Cohabitatge Sènior, un model pensat per a persones de més de 55 anys que volen viure de forma autònoma, però amb suport mutu i vincles comunitaris.
Beneficis de viure en una cooperativa
Els avantatges són múltiples. En primer lloc, els costos són més justos i previsibles. A més, la participació activa de les persones sòcies fa que les decisions es prenguin de manera col·lectiva i democràtica, fet que enforteix el sentiment de pertinença i la convivència.
També és habitual que aquests projectes incorporin criteris de sostenibilitat, com l’ús de materials ecològics, sistemes d’estalvi energètic i espais compartits que redueixen la petjada ecològica. Tot plegat en un entorn on la seguretat, el respecte i el suport mutu són pilars fonamentals per a una vida més saludable i humana.
Una realitat que creix a Catalunya
A Catalunya, ja hi ha diversos projectes en marxa que mostren l’èxit d’aquest model. La cooperativa Cal Cases, a Santa Maria d’Oló, va ser una de les pioneres. A Barcelona, iniciatives com Sostre Cívic, amb més de 700 socis, o La Borda, amb 28 habitatges, són referents. També destaquen entitats com Cohousing Barcelona i la fundació La Dinamo, que treballen per estendre aquest model a tot el territori.
Les cooperatives d’habitatge no són només una bona idea: són una realitat que està transformant el paisatge urbà i la manera com entenem l’habitatge.
Per continuar avançant, és clau que les institucions i la societat segueixin treballant plegades. Amb el suport de polítiques públiques que facilitin l’accés al sòl, el finançament i l’acompanyament tècnic, aquest model pot arribar a moltes més persones i consolidar-se com una via efectiva i transformadora per viure millor.