Una crisi sense solució a la vista
El pla que els països europeus van acordar el 2015 per acollir refugiats ha fracassat a causa de les polítiques xenòfobes i nacionalistes
Per Celia Foppoli
Els refugiats són víctimes de desplaçaments forçats. Es tracta de persones que viuen en un país en guerra o es troben enmig d’un conflicte i, per situacions excepcionals, es veuen obligades a emigrar a un altre lloc on puguin viure en condicions millors.
Avui dia, el conflicte més important del món encara és la guerra de Síria, que des del 2011 ha provocat 370.000 morts, 6,6 milions de desplaçats interns i 5 milions de refugiats que han fugit del país.
A més de provocar una greu crisi humanitària, aquests conflictes generen desplaçaments migratoris que afecten els territoris veïns i els països de destinació on es dirigeixen els afectats.
El dret internacional protegeix els refugiats a través de la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats, creada el 1951 per tal de garantir-ne la seguretat. No obstant això, l’augment de peticions d’asil ha desbordat les expectatives i no és fàcil de gestionar.
El fracàs del pla d’acollida
Un dels moments més delicats es va viure a Europa durant el 2015. Al maig havien fet la seva sol·licitud més de 400.000 refugiats i, fins al mes de desembre, més d’un milió d’exiliats havien arribat al continent. Turquia i Alemanya van ser dos dels estats que més refugiats van acollir.
Per afrontar aquest problema, els països membres de la Unió Europea (UE) es van posar d’acord per acollir i reubicar en dos anys 160.000 dels refugiats que estaven arribant a les costes gregues i italianes.
Es van establir quotes d’acolliment i cada país era responsable d’acollir un nombre de refugiats al seu territori, garantint-los els drets i la possibilitat de tornar a començar la seva vida.
Però el pla va fracassar. El setembre del 2017, quan el termini s’esgotava, poc més de 40.000 persones dels 160.000 refugiats pactats havien estat reubicades. L’únic país que va complir les quotes previstes va ser Malta, seguit de prop per Finlàndia i Irlanda.
A partir de llavors, els efectes de la crisi dels refugiats, unit a les seqüeles de la crisi econòmica, han donat ales als moviments i partits polítics nacionalistes, que rebutgen l’arribada d’emigrants i refugiats.
Igual que el president dels Estats Units, Donald Trump, que vol construir un mur a la frontera amb Mèxic per evitar el pas de migrants, el discurs xenòfob s’ha estès per Europa i ha aconseguit representació a diversos parlaments.
https://www.instagram.com/p/BpXIhQFBbYg/?utm_source=ig_embed
Informació elaborada en col·laboració amb la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English