El Daniel, il·lustrador i professor d’història, ha respost a com ha sigut treballar en un projecte tan important com és il·lustrar un llibre del famós escriptor Bécquer
La il·lustrador s’ha endinsant en el seu món, i ha explicat que és el més difícil de l’ofici. I per suposat ha parlat sobre com és treballar amb grans professionals fent la il·lustració del llibre “Leyendas” de Gustavo Bécquer.
Rou Rou Wu i Paula Rodríguez
-Quina carrera has estudiat?
Vaig estudiar el Cicle Formatiu Superior de Il·lustració i en acabar, fascinat per l’art, em vaig llicenciar en Història i en Història de l’Art. Després, vaig treballar durant molts anys com a creador de màscares artístiques fins que passats molts, em vaig decidir per la docència com a professor. Però, sempre havia continuat dibuixant i pintant, ni que fos per mi mateix. Amb el temps, em va sorgir la possibilitat de tornar a la il·lustració en un món que m’encanta: els dels jocs de rol i la fantasia o terror. Des de llavors, no he parat de il·lustrar llibres, novel·les, jocs, supplements, portades d’albums…
-Quan i per què vas començar a dibuixar?
Sempre he dibuixat, que jo recordi. Però la meva passió pel dibuix va començar sobre els 12 o 13 anys, quan vaig descobrir de manera conscient molts il·lustradors del món de la fantasia i el terror…i des de llavors, no he parat de dibuixar, fins i tot a classe quan no tocava.
-Quin estil de pintura segueixes per dibuixar?
Acostumo a moure’m entre el realisme i l’expressionisme, però estils molts decoratius com el Modernisme, la nova fantasia o el còmic, m’encanten.
-A l’hora de dibuixar quines tècniques sols utilitzar?
Prefereixo tècniques mixtes ( aquarel·la barrejada amb acrílic, retocada amb retoladors i llàpissos de colors…) ja que em permet passar d’un medi a un altre buscant maneres més expressives. Però, pel món editorial treballo gairebé exclusivament en format digital, amb una tablet.
-Consideres que la pintura és un art d’alliberament de sentiments i emocions?
Doncs depèn…hi ha moments que sí, que és necessari deixar-se emportar pel dibuix i la pintura i veure què surt, per deixar anar alguna cosa que et preocupa o per descansar el cap de problemes materials …d’altres vegades, com pot passar quan tens un encàrrec, es barregen les ganes de ser creatiu i diferent amb les de complir uns objectius i agradar al client… després de tot, l’art en si no té sentit si no és a través de la contemplació dels altres ( encara que l’altre sigui un mateix en acabar una obra).
És necessari deixar-se emportar pel dibuix i la pintura i veure què surt
Daniel Jimbert
-Tens algún referent a seguir?
Moltíssims. Estudiant història de l’art vaig descobrir molts artistes menys famosos que em van emocionar: els historicistes russos i d’europa de l’est del S.XIX, la caligrafia arab sufí… evidentment, els clàssics europeus. Actualment, em fixo en artistes i il·lustradors digitals que treballen en el món de la fantasia, el terror i el còmic com Ted Nasmith, John Howe, Richard Corben, HR Geiger, Frank Frazzetta…
-Com és el teu dia a dia en la teva feina?
Actualment, passo el dia entre la feina com a professor i la de il·lustrador. Dedico la major part del dia a l’escola (secundària) i després, les tardes i els caps de setmana a la il·lustració per llibres de fantasia i terror. Per tant, el meu dia a dia és molt atrafegat!!!
De tot s’aprén i sempre és interessant descobrir nous reptes en el món de la il·lustració.
Daniel Jimbert
-Quin va ser la teva motivació per acceptar a fer una col.laboració de la il.lustració del llibre de Bécquer?
Em van oferir la col·laboració gràcies a que ja havia il·lustrat un parell de llibres amb aquesta editorial. Vaig il·lustrar un joc de rol anomenat Tierras Quebradas (en un estil molt modernista) i el Relatos Oníricos de Randolph Carter, un llibre del famòs autor de terror HP Lovecraft, en una edició amb més de 40 il·lustracions d’estil realista-fantàstic. Evidentment, quan em van proposar de il·lustrar una llegenda del famòs Bécquer era impossible dir que no. És il·lustrar un dels grans clàssics de la nostra literatura en castellà, que a més, m’encanta.
-Com t’has inspirat a l’hora de il.lustar el llibre?
Per il·lustrar la “Leyenda” vaig llegir-la a fons, vaig escriure els trossos de textos que més inspiraven, vaig fer esbossos per veure el tó, la idea. Després, vaig agafar de referència autors com Bill Sienkiewicz, pel seu ús expressiu del color. Vaig fer dues proves fins que una es va destacar més que l’altra al meu cap, i la vaig acabar definitivament.
-Com ha sigut la trajectòria de il.lustar?
La veritat és que no gaire difícil, ja que en aquest cas es tractava de donar una linea molt lliure com a il·lustrador, deixant anar el que et sugerís el text, així que vaig treballar amb molta llibertat.
-Actualment tens en ment algún nou projecte?
Molts. Estic il·lustrant dos jocs de rol més, dissenyo màscares d’estil Steampunk i en breu començaré una col·laboració internacional de la que no puc parlar encara. He treballat amb editorials espanyoles, angleses, americanes i espero treballar a molts llocs més.
