13 abril 2024
spot_img
13 abril 2024

Delictes d’odi contra el col·lectiu LGTBIQ+

Milers de persones a diferents països són víctimes de discriminació i assetjament a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere

Els delictes d’odi són actes delictius motivats pels prejudicis i la intolerància cap a diferents grups de persones, ja sigui per motius de raça, origen, religió, orientació sexual o identitat de gènere, entre d’altres factors.

Els prejudicis cap a aquests col·lectius sovint es tradueixen sovint en actes de discriminació, assetjament i violència. En aquest sentit, els delictes d’odi suposen una amenaça tant per les víctimes com per la societat en general, a més de representar una vulneració dels drets humans.

Els atacs contra el col·lectiu LGTBIQ+ són un dels delictes d’odi més estesos. L’orientació sexual o la identitat de gènere van ser la tercera causa de delicte d’odi a Espanya l’any 2021: en total, es van cometre 314 delictes de LGTBIfòbia, segons estadístiques del Ministeri de l’Interior.

Aquestes persones són víctimes d’insults, amenaces, lesions, assetjament i intimidació, entre d’altres agressions. El problema és que moltes víctimes no presenten una denúncia: segons una enquesta oficial, el 89% de les persones que havien patit delictes d’odi va optar per no va presentar una denúncia.

Entre els motius per no denunciar, hi ha la por de fer-se visibles com a persones LGTBIQ+ al seu entorn, la revictimització (por de ser responsabilitzats pels fets que es denuncien) i la falta de percepció de l’agressió com un delicte.

La lluita pels drets LGTBIQ+

Històricament, el col·lectiu LGTBIQ+ ha viscut envoltat de prejudicis i discriminació per part de la societat i fins i tot de les autoritats oficials. Fins i tot institucions com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defensaven que l’homosexualitat, la bisexualitat o la transsexualitat no eren “normals”.

No va ser fins l’any 1990 que l’OMS va retirar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals d’aquesta organització: fins llavors, tenir relacions amb persones del mateix sexe es considerava una conducta pròpia d’un trastorn psiquiàtric. Aquest avenç va ser una de les grans fites de la lluita LGTBIQ+.

Un altre dels moments clau en la lluita pels drets del col·lectiu van ser els Disturbis de Stonewall del 1969. El bar Stonewall Inn de Nova York (Estats Units) era un lloc de trobada clandestí per a homosexuals i persones ‘trans’, que en aquella època eren perseguides i criminalitzades. La policia solia fer batudes al local per arrestar-hi els clients.

El 28 de juny del 1969, els clients es van rebel·lar contra la policia i es van negar a ser tractats com a delinqüents. Va començar una revolta que va acabar amb diverses persones detingudes i ferides. Les setmanes següents es van convocar diverses manifestacions per protestar pels fets.

Arran d’aquest disturbis, es van crear dues organitzacions històriques de l’activisme LGTBIQ+: el Front d’Alliberament Gai (GLF, per les sigles en anglès) i l’Aliança d’Activistes Gai (GAA). Aquestes entitats van promoure les primeres accions per donar visibilitat al col·lectiu i reclamar igualtat i respecte.

Quan ser homosexual és delicte

Malgrat els avenços de les últimes dècades, moltes persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals encara són perseguides a diferents països pel simple fet de ser-ho.

Al món hi ha 69 països que criminalitzen la diversitat sexual, és a dir, que consideren un delicte els actes sexuals entre persones adultes del mateix sexe. Són dades de l’últim informe Homofòbia d’Estat, elaborat per l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA). La majoria d’aquests països es troben a l’Àsia i Àfrica.

En sis d’aquests països (Aràbia Saudita, Brunei, Iran, Mauritània, Nigèria i Iemen), les lleis estableixen la pena de mort com a càstig a l’homosexualitat. I n’hi ha cinc més (Afganistan, Unió dels Emirats Àrabs, Pakistan, Qatar i Somàlia) on, si bé les lleis no ho indiquen explícitament, les persones del mateix sexe que mantenen relacions també poden ser condemnades a mort.

Aquestes condemnes se sumen als delictes d’odi i posen en perill la vida de les persones LGTBIQ+. Les persones ‘trans’ són les més vulnerables: un total de 3.664 persones transsexuals i transgènere van morir assassinades a 75 països del món entre el 2008 i el 2020, segons dades de l’Observatori de Persones Trans Assassinades.

L’orientació sexual i la identitat de gènere estan directament relacionades amb la nostra manera de ser i de viure. Respectar i protegir aquests aspectes és imprescindible si volem garantir el dret a la integritat física i mental de les persones, que és un dret universal.

Treballa aquest tema A FONS a l’aula

Aquest article forma part d’una seqüència didàctica amb activitats i tutorització periodística.

Educació Sexual A Fons

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -