En tot el territori català hi ha més de 36.000 construccions de pedra seca, totes fetes amb un objectiu funcional
El projecte col·laboratiu Wikipedra, impulsat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i el Grup Drac Verd de Sitges, té registrades més de 36.000 construccions de pedra seca, repartides per tot el territori català. Des de les parets del Cap de Creus fins a les construccions per aprofitar l’aigua de la pluja, especialment pròpies de les zones de secà, la pedra seca és un element important en la majoria dels 134 paisatges de Catalunya.
La tècnica de la pedra seca es va començar a utilitzar com a mode funcional. Per tant, totes les construccions que s’han aixecat amb aquest sistema tenen un objectiu. Des dels seus orígens en la Prehistòria, s’aplicava en l’agricultura i la ramaderia. Però també per delimitar propietats o per emmagatzemar aigua.
Tipologia de construccions
Aquesta tècnica de construcció, practicada al llarg dels segles, ha estat de gran utilitat. Ha donat forma a diversos tipus d’estructures, dividides en diferents categories.
Pel que fa a les construccions agrícoles, les barraques servien de recer contra les inclemències meteorològiques o per guardar-hi les eines. Els murs o parets de tanca servien per delimitar parcel·les o propietats i les feixes eren estructures per facilitar l’explotació agrícola amb murs de contenció per aguantar la pressió de les terres. D’aquesta manera, s’obtenia una major quantitat de terreny cultivable.
A banda de l’agricultura, la pedra seca també s’utilitzava en la ramaderia. La cabana de pastor, com a habitatge temporal o per emmagatzemar material, podien estar aïllades o formar algunes agrupacions.
També s’han de tenir en compte les construccions hidràuliques fetes amb pedra seca. Si bé els recs no són pròpiament una estructura feta amb aquesta tècnica sí que ho són els murs de suport per on passa la canalització. A més, hi ha fonts i pous que inclouen murs de pedra seca.
Els forns de calç, de guix o d’oli de ginebre, les estructures de defensa contra allaus a alta muntanya o els camins que, tot i ser majoritàriament de terra, s’empedraven en els punts més propicis a l’erosió de l’aigua, completen els diferents tipus de construccions elaborades amb la tècnica de la pedra seca.
Diversitat de paisatges
La pedra seca ha conformat molts dels paisatges catalans, molts d’ells a l’entorn del Mediterrani, però també d’altres racons del món. Es poden trobar paisatges modelats per la pedra seca en la major part dels 134 paisatges de Catalunya, des del Pirineu fins a les Terres de l’Ebre. Es tracta d’elements molt presents que contenen, estiguin catalogats o no, un gran nombre de valors naturals, històrics, patrimonials i socials. La paret és l’element bàsic de totes les construccions de pedra seca.
El Cap de Creus, a l’Alt Empordà, combina el blau del mar amb una pedra grisa i negra configurant un paisatge enigmàtic. En municipis de la Cerdanya i l’Alt Urgell es troba la Solana del Baridà, un paisatge de frontera amb cims, llacs, estanys i valls amb rierols que esquiven el granit i els boscos de pi negre. Una arquitectura tradicional de pedra seca en granit o pissarra que és testimoni d’un paisatge agrícola i ramader. Unes construccions que també van servir de búnquers de la Guerra Civil.
La Plana de l’Alt Camp és una de les ubicacions amb major concentració de barraques de pedra seca de Catalunya. Amb vinyes, ametllers, avellaners i oliveres, el paisatge de colors que conforma se suma als molins, pous i basses que han treballat per l’aprofitament de l’aigua al llarg de la història.
També de colors, amb conglomerats vermells i penya-segats que han inspirat llegendes, podem trobar Sant Llorenç de Munt i l’Obac. A partir del segle XVIII, la vinya va portar a construir cabanes a peu de la Vall de Flequer. De paisatge de vinya i amb cabanes de volta és l’Altiplà de la Terra Alta, espai que va viure la Batalla de l’Ebre i que servien de trinxeres. Tot un seguit de paisatges que conformen el territori català amb la pedra seca com a protagonista.
Conjunts de pedra seca
Algunes construccions de pedra seca destaquen per la seva funcionalitat i pel que aconsegueixen quan en formen un conjunt. Al Segrià, per exemple, hi ha 11 conjunts de pedra seca d’abastament i explotació de l’aigua. És el cas de Torrebesses. No és un cas únic però sí que és representatiu del ric patrimoni agrari desenvolupat pels nostres avantpassats. Queda palès amb la diversitat de tipologies de petites infraestructures de captació i abastament d’aigua. El Pou de la Vila, la Cabana d’Albert Marçal o el Molí de Tomàs són alguns dels conjunts declarats bé d’interès nacional (BCIN).
A Manresa, el Parc del Secà compta amb un total de 400 oliveres i una dotzena de barraques de vinya acompanyades d’altres construccions de pedra seca com les tines i els canals d’aigua. D’altra banda, el Parc de Pedra Tosca, a les Preses, està format per un laberint de camins, parets seques i cabanes amb un paisatge canviant al llarg de l’any. Es tracta d’un espai obert que constitueix un exemple de recuperació de paisatges naturals dels volcans i els camps de cultiu amb una combinació d’elements artificials i naturals.
Un altre dels conjunts catalans destacables és el del Pla de Santa Maria on s’ha creat una ruta anomenada La Capona que permet descobrir un entorn ple de pedra seca a través d’un quilòmetre de camí planer ple de barraques, marges i amagatalls. I com a llegat i valuós patrimoni rural, destaquen les tines de la Vall de Flequer, al municipi del Pont de Vilomara i Roquefort. Les parets d’aquestes estructures estaven fetes amb una roca aprofitada directament tant per a construccions de cabanes i murs de pedra seca.
