L’atleta etíop i la corredora sud-africana van protagonitzar un dels moments més reivindicatius dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92
Per Enric Sitjà
Les atletes africanes Derartu Tulu i Elana Meyer, guanyadores de la medalla d’or i plata dels 10.000 metres llisos als Jocs Olímpics de Barcelona ‘92 (respectivament), s’han retrobat tres dècades més tard per recordar un dels moments més emotius de la competició.
L’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) ha reunit totes dues corredores en un acte d’homenatge emmarcat dins la celebració del 30 aniversari de les Olimpíades de Barcelona. Tulu i Meyer acumulen premis i reconeixements esportius, però el que les ha dut un altre cop a la capital catalana és la commemoració d’un gest que va molt més enllà de l’àmbit esportiu.
El gest antiracista de Barcelona ‘92
La disciplina dels 10.000 metres llisos és una prova de fons que consisteix a fer 25 voltes a un camp d’atletisme, però Tulu i Meyer van fer-ne 26. Just quan havien creuat la meta, les dues atletes van abraçar-se i es van fer un petó a la galta. I, de manera espontània, van decidir fer una última volta agafades de la mà i onejant una bandera etíop. “En aquell moment, no vam caure en la rellevància que tindria”, assegura Elana Meyer.
Aquella vint-i-sisena volta es va entendre com un símbol de retrobament després de l’apartheid, el règim de Sud-àfrica que separava les persones blanques de les negres. Tulu, una atleta etíop de raça negra, i Meyer, sud-africana i blanca, representaven la unitat i el respecte multiracial sobre la pista d’atletisme.
De fet, Nelson Mandela (1918-2013), l’activista més famós contra aquesta política racista, va seure a les grades de l’Estadi Olímpic Lluís Companys. “Mandela sabia que l’esport podia unir pobles”, ha destacat Meyer a l’acte organitzat per l’INEFC.
Protagonistes dels Jocs
Més enllà de ser la guanyadora als 10.000 metres llisos, Derartu Tulu va ser la primera dona africana negra en guanyar una medalla d’or olímpica. Tulu va néixer en un petit poble d’Etiòpia el 1972 i ha explicat que, ja de petita, anava corrent a tot arreu. Des del 1992, ha representat el seu país en quatre Jocs Olímpics i ha aconseguit l’or dues vegades. Actualment, és presidenta i entrenadora de la Federació Etíop d’Atletisme.
Al seu torn, Elana Meyer va representar Sud-àfrica als primers Jocs Olímpics on el país podia participar després de l’abolició de l’apartheid, que va estar vigent fins al 1992. Al llarg de la seva carrera va competir en tres olimpíades, però només va pujar al podi a les de Barcelona, on va aconseguir la segona posició.
Per a totes dues, aquells Jocs Olímpics van obrir-los les portes de l’atletisme professional en un món dominat per homes. “A la nostra època, no hi havia dones atletes a qui prendre com a exemple”, ha recordat Tulu. Agafant-ne el relleu, Elana Meyer ha assegurat que el reconeixement del paper de les dones a l’esport és un procés “que encara continua i que cal potenciar” amb iniciatives que vagin més enllà de l’esport, com donar-los més visibilitat als mitjans de comunicació.
L’INEFC ha acollit el retrobament de les dues atletes en una sala d’actes plena a vessar d’estudiants, periodistes i persones interessades en aquell moment històric. La celebració ha comptat amb els parlaments d’Eduard Inglés, director d’INEFC Catalunya; Alfredo Irúrtia, director d’INEFC Barcelona, i pel professor del centre José Luis López del Amo, que ha començat l’acte amb una emotiva retransmissió de la cursa que van fer Tulu i Meyer fa trenta anys.
L’esdeveniment ha conclòs amb l’entrega d’un “regal olímpic” per a Meyer i Tulu: una fotografia de l’Anella Olímpica de Montjuïc durant els Jocs de 1992. “El principal agent transformador d’aquells Jocs Olímpics vau ser les atletes”, ha assegurat Inglés.
