Susana Pérez Soler, periodista i professora de Blanquerna-FCRI, ha presentat el webinar ‘Desinformació: com fer-hi front des de les aules’
“La desinformació mata, i de manera literal”. Susana Pérez Soler, periodista i professora de comunicació digital a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (FCRI), ha resumit així les conseqüències que les fake news poden tenir, posant d’exemple l’assalt al Capitoli nord-americà dies abans de la sortida de Donald Trump com a president dels Estats Units. Pérez ha estat l’encarregada de dur a terme el seminari híbrid ‘Desinformació. Com fer-hi front des de les aules’, organitzat pel diari per a joves Junior Report i Blanquerna-FCRI, partner global del projecte.
Però, què són les notícies falses? Segons Pérez Soler, les notícies falses semblen notícies de debò, però no ho són: es disfressen de capçaleres conegudes i, fins i tot, se signen amb noms d’aparents periodistes, però no deixen de ser mentides. Susana Pérez Soler ha remarcat que les fake news duen un titular cridaner, que distreu a les persones i evita que es preguntin si allò que se’ls explica és cert o és fals.
El ‘qui’ i el ‘quan’ de les notícies falses
L’era de la desinformació a gran escala va començar amb l’arribada d’internet, que va capgirar el món del periodisme. “Abans confiàvem en el que llegíem als diaris i ara tots ens informem a través dels mòbils”, ha explicat Pérez.
Així i tot, la periodista i professora no ha dubtat en assenyalar Donald Trump com el responsable del naixement del terme fake news. Durant la seva primera època a la Casa Blanca, el líder republicà va qüestionar la veracitat dels mitjans de comunicació tradicionals i va declarar-se “portaveu de la veritat”. De fet, va ser en un tuit on Donald Trump va encunyar l’expressió fake news:
Durant el seu mandat, Trump va publicar 30.573 mentides a les seves xarxes socials, segons va publicar el diari The Washington Post. La conferenciant ha admès que el polític “menteix més que no pas parla”.
Els interessos darrere les notícies falses
De tot el contingut que hi ha a internet, aproximadament un 40% és fals. “Hem de tenir en compte els comptes falsos, els perfils trolls o els bots, que no són ni humans”, ha aclarit Susana Pérez.
De fet, la desinformació pot adoptar moltes formes, però hi ha tres tipus principals que abunden a internet. El primer són les fake news que fan alguns hackers per fer broma. “Se’n riuen de nosaltres, volen veure fins a on ens la poden colar”, ha admès Pérez, que també ha remarcat que no és l’estil de desinformació que més preocupa a escala social.
El segon tipus és el que busca guanyar diners amb la mentida. Durant la pandèmia de covid-19, per exemple, van aparèixer moltes pàgines que prometien una cura per la malaltia, però van acabar sent un parany per a treure diners a la gent.
El tercer, i el que més preocupa a governs i periodistes, és el que busca condicionar el vot de la ciutadania. La professora Pérez ha posat d’exemple “la quantitat ingent de desinformació que hi ha a les xarxes” quan s’acosten eleccions, com va passar a les presidencials nord-americanes de 2020 o al referèndum de l’1-O a Catalunya.
La #desinformació i les #FakeNews també estan molt presents en el conflicte a #Ucraïna. Quin poder té la informació en una guerra? 🗣️ Per què és tan important controlar el #discurs davant de la població?https://t.co/K7Pqjerymk
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) February 28, 2022
La lluita contra la desinformació
Ara bé, què es pot fer per frenar la difusió de les notícies falses? Susana Pérez Soler ha recomanat, principalment, estar alerta i contrastar tot el que ens arribi. “Si no ho has verificat, no ho comparteixis”, ha sentenciat.
També ha subratllat la possibilitat de tornar als mitjans tradicionals, “on sabem que tenim la garantia de rebre informació veraç”. Aquesta és la filosofia Back to the basics (‘Retorn als principis’, en anglès), que recorda el paper històric de control i de verificació que té el periodisme. “La professió té més futur que mai perquè la desinformació és un fenomen a l’alça”, ha explicat Pérez.
Es poden prohibir les fake news?
La resposta de Susana Pérez ha estat contundent: “Crec que no estem preparats per a fer-ho”, perquè deixar en mans del govern la decisió de decidir què és veritat i què és mentida es pot apropar massa a la censura. També ha descartat que el camí sigui canviar les condicions de les xarxes socials per tal d’evitar alguns continguts, perquè podria vulnerar algunes llibertats de la ciutadania.
“La clau és l’educació mediàtica“, en paraules de la periodista, perquè les noves generacions han de saber identificar una notícia fonamentada i diferenciar-la d’una mentida escandalosa. Actualment, les persones grans, de més de 60 anys, són les més vulnerables a la desinformació a internet, sobretot a WhatsApp. En canvi, els i les joves tenen més experiència i capacitat per a detectar-la. Així i tot, com ha advertit Pérez, “tot pot ser un fake a internet”.
