Desinformació i discursos d’odi a les xarxes socials: com fer-los front?

Regular un sistema mediàtic que s’ha plataformitzat, exigir a les plataformes retirar continguts que atemptin contra els drets humans, aprovar una llei orgànica que reguli la moderació, reforçar projectes educatius d’alfabetització mediàtica contra la desinformació. Aquestes són algunes de les qüestions que es van debatre a la II Jornada de la Plataforma per a l’Educació Mediàtica, el passat divendres 24 d’octubre, en el marc de la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional 2025. Per tractar aquests temes, es van convidar diferents especialistes i projectes dedicats a l’alfabetització mediàtica, entre els quals figura Junior Report.

La jornada va començar amb la conferència impartida per Luiz Peres-Neto, professor de la UAB i autor de Mitjans i xarxes davant dels discursos d’odi: polítiques, pràctiques i ineficàcia. Peres-Neto va assenyalar la necessitat d’adoptar “dietes informatives” saludables per poder combatre la polarització, la desinformació i els discursos d’odi. És a dir, els consumidors han d’aprendre a informar-se amb notícies de qualitat i fonts fiables, evitant, en la mesura del possible, el contingut ràpid, precipitat i poc contrastat que moltes vegades circula per les xarxes socials.

La realitat mediàtica actual, dominada per plataformes digitals, la intel·ligència artificial i una classe política incapaç d’afrontar els reptes contemporanis, on la veu dels influencers pesa més que la dels mitjans oficials, va portar en Luiz a concloure que “més que desmuntar notícies falses, el gran repte del periodisme actual és fer que la gent torni a creure a les notícies”.

Una mirada col·lectiva a la informació que consumim

Després d’una pausa breu, el debat va continuar amb dues taules rodones. La primera sobre Com detectar la desinformació?, moderada per l’actriu, cantant i activista cultural, Yolanda Sey, va comptar amb la participació de l’emprenedor, comunicador i activista social, Mohamed El Amrani; l’advocat representant dels moderadors de continguts de Meta, Francesc Feliu; i la professora de la UOC, experta en periodista digital, xarxes socials i anàlisi dels fenòmens comunicatius emergents, Silvia Martínez.

En aquesta taula, els convidats hi van compartir la seva visió sobre la situació actual respecte a la desinformació mediàtica que pateixen els joves. Martínez va destacar la irrupció de les xarxes socials com a principal font informativa i el seu ús generalitzat, fins i tot en educació. Va subratllar que els algorismes generen discriminació, ja que no donen visibilitat a tots igual i va defensar la necessitat de fomentar l’esperit crític i el debat. L’Amrani va centrar la seva intervenció en la crisi identitària i cultural de Catalunya, assenyalant que els mitjans han d’integrar-se al teixit social i no actuar només com a observadors. Va plantejar la idea de crear una xarxa social pública per democratitzar l’accés a la informació i reduir els efectes de les anomenades “càmeres d’eco”, on els usuaris només reben continguts que en reforcen les creences. Per la seva banda, Feliu va alertar sobre la manca de protecció dels menors a les xarxes socials com TikTok o Instagram, criticant l’absència d’una llei que en limiti l’accés. Va defensar que aquest és un assumpte d’ordre públic i que cal regular el funcionament dels algorismes per protegir els menors.

La directora de continguts de Junior Report, Maria Castanyer, va ser l’encarregada de moderar la segona taula rodona, que partia de la pregunta Per què els discursos d’odi triomfen a les xarxes socials? El debat va comptar amb la participació del periodista i presentador d’InfoK de 3Cat, Alaaddine Azzouzi; la periodista i creadora de contingut, Ona Falcó; i la periodista i investigadora en comunicació, joves i xarxes socials, Marta Meneu-Borja. 

Segons Azzouzi, Twitter abans era un espai d’activisme i ara s’ha transformat en un terreny on l’odi té gran visibilitat. Va subratllar que les xarxes no són neutrals, sinó guiades per interessos i algoritmes que amplifiquen continguts d’odi, especialment els que associen l’Islam amb terrorisme o la migració amb delinqüència, un discurs que l’extrema dreta utilitza de manera sistemàtica. Segons el darrer informe de l’Observatori Espanyol contra el Racisme i la Xenofòbia, només en un mes es van detectar 68.000 missatges racistes o xenòfobs, la majoria amb llenguatge agressiu i gairebé la meitat vinculats al conflicte de Gaza. 

Falcó va afegir que l’extrema dreta ha sabut aprofitar la rapidesa i la simplicitat del llenguatge digital per difondre les seves idees, en un entorn on qualsevol pot publicar sense filtres, cosa que facilita l’expansió de l’odi i la desinformació. La periodista també va advertir que aquests discursos es poden traslladar a la violència física, com en el cas de Torre-Pacheco.

Per la seva banda, Meneu-Borja va denunciar el paper de grans plataformes com Meta, que abans de la campanya de Donald Trump ja havien utilitzat crits i manipulació informativa a diferents països per generar caos, polarització i desconfiança als mitjans i governs. Els ponents van coincidir que les xarxes socials són actors polítics i econòmics que influeixen directament en la societat, i que és urgent reforçar l’educació mediàtica, regular els algorismes i exigir més responsabilitat a les plataformes per frenar la desinformació i els discursos d’odi.

Iniciatives a l’àmbit de l’alfabetització mediàtica

Durant la sessió vespertina es van presentar vuit iniciatives que van compartir les seves experiències al voltant de la desinformació. En el cas de Junior Report, la directora del projecte de revistes escolars de Junior Report, María Casas, va exposar la feina del diari, orientada a informar joves sobre temes d’actualitat, amb l’objectiu de fomentar el pensament crític i contrarestar la desinformació.

Així mateix, Casas va presentar el projecte de revistes escolars, un programa d’alfabetització mediàtica en què l’alumnat assumeix la gestió, l’edició i la direcció d’una revista escolar. Aquest projecte es recolza en un programa didàctic i estructurat en situacions d’aprenentatge que vinculen l’actualitat global amb l’entorn més proper. Per il·lustrar l’experiència, la directora del projecte va comptar amb la participació de diversos estudiants del Centre d’Estudis Roca, que van compartir la seva perspectiva com a responsables d’un petit mitjà de comunicació.

També van presentar les seves experiències d’alfabetització mediàtica La Xarxa, eduCAC, Verificat, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Learn to check, RTVE i 3Cat.

L’encarregada d’obrir i de concloure la jornada va ser la vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i presidenta de la Plataforma per a l’Educació Mediàtica, Laura Pinyol, que va estar acompanyada del gerent de Biblioteques de Barcelona, ​​Ferran Burguillos. “La desinformació està a tot arreu i té un propòsit que no és neutre: manipular o confondre amb intencionalitats determinades. Per tant, parlem per reivindicar el paper dels mitjans de comunicació com a garants de les societats democràtiques, parlem per conscienciar la ciutadania de com està exposada i de com defensar-se, i parlem per què és, en última instància, la vulnera”, va concloure Pinyol.