Desinformació i pensament crític: com aprendre a verificar la informació?
Identificar les fake news i analitzar la informació que ens arriba a través de les xarxes socials és bàsic per no contribuir a difondre notícies falses i evitar que ens enredin
Avui dia, navegar per Internet és com caminar per un mercat enorme: hi trobes tota mena de continguts. Hi ha webs de notícies, canals de vídeo, blogs i, sobretot, xarxes socials, que ens arriben carregades d’informació. Però no tot el que veiem és fiable: hi ha veritats, mitges veritats i també moltes falsedats.
Una fake news és una notícia falsa que sembla real, creada per enganyar-nos o fer-nos creure coses que no són certes. Normalment, es difon de pressa per xarxes socials i WhatsApp, i pot confondre o manipular les persones.
Si no aprens a reconèixer-les, pots convertir-te en víctima de la desinformació, que consisteix a difondre intencionadament fake news amb diferents objectius, com ara influir en eleccions, cometre estafes o generar por i odi, entre d’altres.
Per no caure en aquestes trampes, cal activar el pensament crític, és a dir, la capacitat de qüestionar, analitzar i no acceptar tot el que veiem o llegim com a cert. Es tracta de convertir-se en una mena de detectiu de la informació, que investiga si allò que llegeix o sent és realment cert.
A través del pensament crític, avaluem i analitzem textos, afirmacions o comentaris de forma activa i conscient. Per fer-ho, hem d’activar dos elements clau: el dubte i la curiositat. Per una banda, ens hem de fer preguntes com ara “És veritat?” i “Quines proves hi ha?”. Per l’altra, hem de ser curiosos per buscar més informació que ens ajudi a aprofundir i entendre el context abans de creure o compartir allò que llegim.
Passos per verificar la informació
Davant les notícies que ens arriben a través de les xarxes socials o de whatsapp, el primer pas sempre ha de ser fixar-se en la font. Qui ha publicat la notícia? Observem si prové d’un mitjà reconegut (per exemple, d’un diari com La Vanguardia o de la plataforma 3CatInfo) o si, per la contra, arriba d’un perfil desconegut a xarxes socials.
També cal observar si la mateixa notícia ens indica la font d’informació. Per exemple, si llegim una notícia sobre un estudi que parla de la salut mental, s’hauria de citar la procedència d’aquest estudi. Saber identificar fonts fiables és clau per evitar que ens enganyin.
Una bona pràctica consisteix a comprovar si la informació apareix en altres llocs de confiança. Una notícia verídica acostuma a aparèixer en diversos mitjans, mentre que les falses es publiquen en webs ocasionals o es difonen a través de perfils individuals sense identificar.
Analitzar el tipus de llenguatge de la informació que rebem també ens pot donar algunes pistes. Moltes notícies falses solen exagerar o provocar por amb frases com “No et creuràs això!” o expressions similars.
Finalment, cal revisar les dates de publicació i el context de la notícia. Sovint, algunes informacions antigues es presenten com a noves per crear desinformació.
Eines per detectar notícies falses
Actualment, hi ha diverses iniciatives pensades per a joves que ajuden a desenvolupar el pensament crític. El Canal de Reporters, promogut pel Departament d’Educació i Formació Professional, convida estudiants a investigar i crear les seves pròpies notícies. Així aprenen a contrastar fonts i comprovar dades. El projecte, que ja ha arribat a la seva tercera edició, proposa una fórmula pràctica per a promoure la lectura crítica de missatges orals, escrits i audiovisuals anomenava C.R.I.T.I.C. que segons les sigles significa:
- Consigna: De què parla el text?
- Rol de l’autor: Per què s’ha escrit aquest contingut?
- Idees: Idees o creences que transmet l’autor.
- Test: El text és vertader i fiable?
- Informació verificable: Existeix algun error, contradicció o incoherència?
- Conclusions: Has après alguna cosa?
En la mateixa línia treballa el projecte de revistes escolars de Junior Report, en el qual els estudiants treballen l’alfabetització mediàtica a través d’un diari digital que ells mateixos redacten i dirigeixen.
Més enllà d’aquestes propostes, hi ha webs de verificació, com ara Verificat, Maldita.es o Newtral, que expliquen pas a pas si una informació és certa o falsa. Altres plataformes, com el projecte eduCAC, ofereixen jocs i recursos per a detectar fake news en l’àmbit familiar.
Com pots practicar el pensament crític
Tots podem posar en pràctica el pensament crític en el nostre dia a dia. Per fer-ho, podem començar amb aquests passos.
No cal compartir res immediatament: primer, llegeix tot el text, reflexiona sobre el que has llegit i comprova les fonts i fiabilitat. Parla amb amics o familiars sobre la notícia i comparteix la teva opinió sobre el tema. Resulta molt més útil fer-se preguntes bàsiques sobre cada informació: d’on ve, quan es va publicar, qui ho diu i per què ho diu, quins objectius vol aconseguir.
Recorda que el món digital no és només entreteniment. A Internet hi ha molta informació que pot canviar opinions, decisions i fins i tot comportaments. Ser crític és essencial per no deixar-te enganyar.