24 novembre 2024
spot_img
24 novembre 2024

‘El Despertar de la Primavera’ i el seu contingut transgresor portat a l’escenari per segon cop a Barcelona

La tarda de primavera és assolellada i al bosc la llum es filtra a través de les fulles dels arbres. Som a Alemanya i és l’any 1891. El Melchior i la Wendla s’hi troben; ella anava en busca d’herbes per a un ponx i ell passejava per allà. Seuen junts sota l’ombra d’una alzina i parlen sobre la caritat de la Wendla en dur roba, menjar i diners a les persones pobres. Hores abans, la Marta, amiga de la Wendla, havia compartit amb ella i amb les altres noies de la colla com el seu pare l’apallissava a les nits. La Wendla, a la que mai abans li han fet mal físicament de manera intencionada, li suplica a en Melchior que la pegui. El jove, a l’inici, s’hi resisteix. Però després comença a colpejar-la amb una vareta i, davant la provocació de la Wendla, acaba enfurismant-se i la Wendla termina plorant. I el Melchior desapareix.

Així és com termina el primer acte de l’obra El Despertar de la Primavera (Spring Awakening), un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió. Melchior és un jove intel·ligent i astut que, gràcies als llibres, ha après diversos aspectes sobre la sexualitat humana que la societat s’obstina a amagar, ratllant el tabú. Ell és el confessor del seu amic i company de classe Moritz, que li explica que se sent torturat davant els somnis eròtics que acompanyen les seves nits. D’altra banda, la Wendla fracassa en l’intent que la seva mare li expliqui com s’engendren els nadons.

Ningú va voler publicar l’obra original pel seu contingut transgresor

Considerada una peça de culte, l’obra escrita per Frank Wedekind, entre la tardor del 1890 i la primavera del 1891, a Munic, ha commocionat espectadors d’arreu del món des de la seva estrena l’any 2006 a l’Off Broadway de Nova York. S’ha estrenat en escenaris de Nova York (Broadway), Londres (West End), Viena, Buenos Aires, en diverses gires pels Estat Units i pel Regne Unit i Barcelona. La producció original de Broadway l’any 2006, va guanyar 8 premis Tony i 4 premis Drama Desk. Aquesta versió catalana, estrenada a la sala Gaudí de Barcelona no es queda curta, amb 2 Premis de la Crítica, 3 premis Teatro Musical de Madrid, 2 premis Broadwayworld i dues nominacions als Butaca.

El contingut transgresor de l’obra de Wedekind va fer que cap editor volgués publicar-la i, per tant, va ser el mateix autor que la va editar amb els seus propis recursos econòmics a l’editorial Jean Gross, de Zúrich, l’octubre de 1891. En alemany, la peça es titula “Frühlings Erwachen” (amb el subtítol „Eine Kindertragödie“, una tragèdia infantil). Està inspirada en els records d’adolescència de l’autor, al Gymnasium (el període escolar que comprèn les edats des dels 13 als 17 anys), on dos companys seus es van suïcidar. El contingut de l’obra ha fet reflexionar a més d’un pensador contemporani; com Sigmund Freud, Alfred Adler, Wilhelm Stekel, Rudolf Reiter o Max Kahane.

La segona estrena de l’obra, tres anys després, amb una mirada més centrada en els aspectes feministes

Després de l’estrena el 2016 al Teatre Gaudí, El Despertar de la Primavera s’ha tornat a representar al Teatre Victòria fins el 12 de maig. Amb una durada de dues hores i mitja (amb el descans inclòs), ha tingut un gran èxit d’assistència.

El director de la producció, Marc Vilavella, ha optat per donar-li una mirada diferent, focalitzant-se en els aspectes més feministes i amb els nous matisos i detalls que cada actor ha anat trobant. I és que de la quinzena d’intèrprets que conformen el musical, la meitat del repartiment és nou: Berta Butinyà i Víctor Gómez com a protagonistes amb els papers de Wendla i Melchior, respectivament; i lesactrius i els actors Clara Moraleda, Valèria Sorolla, Adrià Andreu, Mireia Coma i Marc Udina. En comptes, Rosa Vila i Mingo Ràfols han repetit en els papers adults del muntatge.

L’obra, a més, ha anat acompanyada de set músics que han interpretat les diferents peces en directe. Són 19 els números musicals intepretats, en què la coreografia és d’Ariadna Peya (Cia. Les Impuxibles, Grease, el musical); la direcció musical, de Gustavo Llull (Poe de Dagoll Dagom, Operación Triunfo) i la traducció catalana, de David Pintó (Mares i filles i Homes foscos). Jordi Bulbena (Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Comediants) ha creat l’escenografia i el vestuari.

Articles relacionats

Les impressions dels joves d’El Despertar de la Primavera, per whatsapp

La recepció del públic d’El Despertar de la Primavera, pels reportes júnior de la Revista Escolar Digital de l’Escola GEM de Mataró

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -