Deu personatges clau de la Bauhaus

La revolucionària escola d’art, disseny i arquitectura va atreure destacades personalitats que van influir en la història del centre

La Bauhaus va tenir tres directors diferents i desenes de professors que hi van fer classe al llarg dels seus 14 anys d’existència, entre 1919 i 1933. Cadascun d’ells va posar el seu granet de sorra perquè aquesta escola d’art, disseny i arquitectura es convertís en una de les més influents del segle xx.

Walter Gropius (1883-1969)

Gropius era un arquitecte, urbanista i dissenyador alemany. Es va fer conegut per la seva reforma de la fàbrica de Fagus a Alfeld entre el 1910 i el 1915. El seu disseny innovador va ser pioner de l’arquitectura moderna que impulsaria a la Bauhaus.

Gropius va fundar la Bauhaus el 1919 i la va dirigir fins al 1928, any en què va deixar el centre per treballar com a arquitecte a Berlín. Davant de l’ascens del Partit Nazi, el 1934 es va traslladar a Anglaterra i posteriorment als Estats Units, on va treballar com a professor a la Universitat de Harvard.

Una de les seves obres més icòniques és l’edifici de l’escola Bauhaus a Dessau.

Hannes Meyer (1889-1954)

Va ser el segon director de la Bauhaus, entre el 1928 i el 1930. Meyer era un arquitecte i urbanista suís que va impulsar el departament d’arquitectura de l’escola.

Durant la seva etapa com a director, la Bauhaus es va apropar al comunisme. Per aquest motiu, l’alcalde de Dessau va demanar-ne la dimissió el 1930. Aquest mateix any, Meyer es va mudar a Moscou (llavors la capital de la Unió Soviètica) per ensenyar-hi arquitectura. Altres alumnes i professors de la Bauhaus se’n van anar amb ell.

El 1936, Meyer va tornar a la seva Suïssa natal i tres anys més tard va marxar cap a Mèxic. S’hi va estar deu anys, fins que va tornar definitivament a Suïssa per retirar-se. Una de les seves obres més conegudes és l’Escola Sindical de Bernau.

Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969)

Mies van der Rohe va ser un arquitecte alemany, pioner de l’arquitectura moderna i internacionalista. Seva és la famosa màxima: “menys és més”.

Van der Rohe va ser el tercer director de la Bauhaus, en el moment més complicat de l’escola (de 1930 a 1933). Es va esforçar per mantenir la Bauhaus al marge de la política. Així i tot, el partit nazi va acabar tancant el centre el 1933.

Van der Rohe es va mudar als Estats Units i va treballar com a director de l’Escola d’Arquitectura de Chicago. Els seus edificis es caracteritzen per tenir uns espais oberts molt grans i deixar els materials a la vista.

Una de les seves obres més conegudes, que va dissenyar al costat de Lilly Reich, és el Pavelló Alemany de Barcelona.

Vassili Kandinski (1866-1944)

Vassili Kandinski va ser un dels pintors russos més importants del segle xx. Va ser professor d’economia fins als 30 anys, però llavors va decidir dedicar-se a l’art.

Es va traslladar a Alemanya el 1920, als 54 anys. Va ser professor a la Bauhaus des del 1922 fins al 1933, quan el partit nazi va tancar l’escola. Va emigrar a França fugint del feixisme i hi va viure fins a la seva mort.

Kandinski és conegut pels seus quadres abstractes, en els quals utilitzava formes geomètriques bàsiques i colors primaris. Segons ell, cada forma i cada color representaven diferents emocions o conceptes: el cercle era l’harmonia còsmica, l’espiritualitat; el triangle representava l’agressivitat, i el quadrat, pau i calma.

Paul Klee (1879-1940)

Paul Klee va ser un pintor alemany, amic de Kandinski. Va ensenyar a la Bauhaus des dels inicis de l’escola fins al 1931.

Klee va explorar la pintura expressionista, cubista i surrealista. Els nazis descrivien aquests estils avantguardistes com a ‘art degenerat’ i el van amenaçar en diverses ocasions. A causa de les pressions que rebia, es va mudar a Suïssa, on va viure fins a la mort.

Va publicar un tractat sobre la pintura molt important per a l’art: hi descrivia les seves teories sobre el color i també la metodologia que feia servir a les classes de la Bauhaus.

Herbert Bayer (1900-1985)

Bayer és conegut sobretot com a creador del logo de la Bauhaus. A més de dissenyador, també va ser arquitecte, publicista, pintor i fotògraf, seguint la filosofia d’art total de la Bauhaus.

D’origen austríac, Bayer va entrar a la Bauhaus com a estudiant. Al cap de pocs anys, Gropius li va proposar donar-hi classes de publicitat, disseny i tipografia.

Es va mudar als Estats Units després que els nazis tanquessin l’escola. S’hi va quedar per treballar com a dissenyador gràfic.

Johannes Itten (1888-1967)

Johannes Itten va ser un pintor suís i professor de la Bauhaus. Va teoritzar sobre el color, va pintar obres expressionistes i abstractes i va ser un dels personatges més polèmics de l’escola.

Itten creia en la inspiració individual de cada artista més que no pas en la utilitat de les obres. Aquesta idea contrastava amb la visió de Gropius, que volia posar el disseny al servei de la societat.

La diferència d’opinions amb el director va forçar-ne la dimissió el 1923. Després del seu pas per l’escola, se’n va anar a viure en una comunitat de seguidors del Mazdaznan, un culte que atorga una gran importància a l’espiritualitat, i va crear la seva pròpia escola de pintura.

László Moholy-Nagy (1895-1946)

Professor de pintura i fotografia de la Bauhaus. Els seus estudis sobre la llum, el color i el moviment són molt importants. A la Bauhaus va ensenyar al taller de metalls i al curs introductori del centre.

Després del tancament de l’escola el 1933, Moholy-Nagy es va traslladar als Estats Units. Va fundar la Nova Bauhaus el 1937 per donar continuïtat als ensenyaments del centre alemany, però va tancar un any més tard per falta de fons.

El seu treball com a fotògraf no pot entendre’s sense la influència de la seva dona, Lucia Moholy, una fotògrafa molt respectada. Entre altres treballs, va documentar les innovacions de la Bauhaus i la vida al centre.

Lilly Reich (1885-1947)

Va ser una de les poques professores de la Bauhaus. Als 29 anys va obrir el seu propi estudi de disseny i als 35 es va convertir en la directora de la Deutscher Werkbund, associació dedicada a promoure el disseny i la producció industrial.

Va col·laborar durant 12 anys amb l’arquitecte Mies van der Rohe, últim director de la Bauhaus. L’arquitecte alemany la va convidar a impartir tallers de disseny d’interiors a la Bauhaus a partir del 1931.

Tots dos van liderar el disseny del Pavelló Alemany per a l’Exposició Universal de Barcelona el 1929, una de les seves obres més conegudes.

Gunta Stölzl (1897-1983)

Va ser una artista tèxtil i professora de la Bauhaus. Va dirigir el taller de tèxtil de l’escola, considerat un espai per a dones. Malgrat la modernitat de la Bauhaus, l’escola encara separava les disciplines en funció del gènere.

Stölzl va entrar a estudiar a la Bauhaus amb una beca el 1920. Uns anys més tard es va convertir en la directora del departament de tèxtil.

En la primera època de la Bauhaus, el taller de tèxtil s’utilitzava per crear peces artístiques. Sota la direcció de Stölzl, les alumnes van passar a crear dissenys industrials moderns.