Una estudiant catalana explica en primera persona l’experiència de viure i estudiar un any a Irlanda
Quina idea més boja… Qui diria que jo, tant de casa com sóc, me n’aniria a viure un any a Irlanda. Sí, un any a l’estranger. Una bogeria per alguns i un somni per altres.
Quan m’ho van proposar per primer cop, em vaig negar rotundament. Però, com més pensava en aquest viatge, més ganes tenia d’anar-me’n. Algunes persones van pensar que me n’anava perquè tenia algun problema a l’escola o a casa… Tot el contrari!
Simplement vaig veure que era una gran oportunitat i una experiència extraordinària. Tota la gent que coneixeria, tots els nous amics que faria. Podria ser una experiència genial o un fracàs total, qui sap?
https://www.instagram.com/p/Bi4o71uAviZ/
Dubtes i pors
Escric com si estigués súper segura del que faig, però en realitat no tinc ni idea de què passarà. Tinc por i estic espantada. No sé si m’acceptaran o si la gent em deixarà de banda. Cauré bé a la família? Faré amics a l’escola?
Totes aquestes preguntes em van assaltar quan estava a l’avió amb els altres nou estudiants que anaven amb mi. Tots estàvem fets pols i teníem molta por. Vaig estar parlant amb ells i tots pensaven el mateix que jo, tenien les mateixes preguntes que jo.
Quan el meu peu va tocar la terra irlandesa, em vaig adonar que no hi havia marxa enrere.
El Diari d’Irlanda es una iniciativa de British Summer
