Diari d’Irlanda (5): Ja sóc (gairebé) irlandesa
Una estudiant catalana explica la seva experiència durant un curs escolar a Irlanda
Els costums, els menjars, la gent… Tot és diferent en un altre país. Per això em pensava que mai m’acostumaria a les coses que fan aquí. Però tot el contrari, ja estic acostumada a fer-ho. Algunes coses ja formen part de mi i ja se m’ha oblidat com ho feia abans.
Per exemple, porto tota la meva vida sopant a partir de les vuit del vespre, però ara ja he agafat el costum de sopar a les cinc. La panxa fins i tot comença a rondinar cap a aquesta hora. Només de pensar a sopar més tard de les sis se’m fa estrany.
L’àpat del dinar també ha canviat. Ja no podria menjar com abans. Estava acostumada a dinar a casa i menjar-me un plat ben gran, i ara cada dia porto un petit sandvitx a l’escola. Si menjo més que un sandvitx i un paquet de galetes salades, ja no m’hi cap res més a l’estómac!
Horaris diferents
Un altre costum que se m’ha enganxat és aixecar-me ben d’hora. Porto tota l’ESO despertant-me a partir de les 7; ara, però, a quarts de 8 ja estic a l’autobús escolar.
Els irlandesos se’n va a dormir d’hora i es desperten d’hora, sense excepció. Encara ara em sorprenc quan em desperto un dissabte abans de les vuit.
Una cosa que m’agradaria que se’m quedés és l’accent. Cada vegada que dic alguna cosa en anglès, tothom s’adona de seguida que no sóc d’Irlanda. Espero que, durant el temps que em queda aquí, pugui enganxar l’accent irlandès.
Sento que tots aquests nous costums ja són meus i no crec que pugui deixar de fer-los quan torni a casa.
El Diari d’Irlanda es una iniciativa de British Summer