Digitalització responsable a les aules: quan i com s’utilitzen les pantalles?

Utilitzar ordinadors, tauletes i mòbils per aprendre a classe… sí o no? L’ús de la tecnologia als centres educatius és un debat central en l’educació actual.

En els darrers anys, diversos estudis han conclòs que l’ús excessiu de pantalles pot tenir un impacte negatiu en el desenvolupament cognitiu i socioemocional dels infants. Per exemple, pot dificultar la concentració, afectar la memòria i provocar problemes de vista, sedentarisme o manca de son.

Altres organitzacions subratllen que la tecnologia pot enriquir els processos d’aprenentatge, ja que posa a disposició de l’alumnat recursos interactius. A més, indiquen que pot contribuir al desenvolupament de competències digitals fonamentals per al seu futur acadèmic i professional (per exemple, la capacitat de crear i compartir continguts a Internet).

Això ha fet que en el debat sobre l’ús de la tecnologia a classe hi hagi dues postures diferenciades. D’una banda, hi ha qui defensa que l’aprenentatge a l’aula ha d’estar lliure de pantalles. Per exemple, l’equip docent de centres que han passat d’una regulació parcial dels mòbils a una total el curs 2024-2025 percep una reducció del 6,1 % en les incidències i una millora del 4,5 % en la convivència, segons l’informe “Regulació dels dispositius mòbils als centres educatius d’ESO” de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua).

D’altra banda, hi ha qui considera que la digitalització és imprescindible per preparar l’alumnat davant dels reptes del segle XXI. Segons l’estudi “Usos dels dispositius digitals als centres educatius i efectes percebuts en els aprenentatges i en el benestar de l’alumnat”, elaborat per Ivàlua, en general el professorat considera que l’ús dels dispositius digitals és un factor motivador per als infants i adolescents a l’hora d’executar tasques educatives, fet que acaba influint positivament en el desenvolupament de l’activitat que es realitza i en l’aprenentatge.

Trobar l’equilibri

Més que una postura de “tot o res”, la clau podria ser trobar un equilibri a través d’una digitalització responsable. La digitalització responsable implica que la tecnologia s’integri a l’aula de manera conscient i equilibrada, fent que els estudiants aprenguin a utilitzar les eines tecnològiques de manera crítica.

A la pràctica, això es pot aplicar de moltes formes. Per exemple, combinant activitats amb pantalles i sense pantalles: preparar una presentació interactiva amb l’ordinador, però també escriure una redacció a mà. En aquest cas també és important regular el temps d’exposició als dispositius electrònics.

A més, utilitzar la tecnologia a l’aula també pot ser una oportunitat perquè els estudiants aprenguin sobre ciutadania digital: com protegir la privacitat de les seves dades personals, com reconèixer notícies falses, com comportar-se de manera ètica a les xarxes socials…

El Pla de digitalització responsable, iniciativa del Departament d’Educació i Formació Professional, comparteix algunes mesures per aconseguir aquest equilibri. Per exemple, per a secundària, el criteri general des del punt de vista pediàtric és l’ús supervisat amb eines d’acompanyament que permetin limitar els continguts i el temps. A la pràctica, implica utilitzar ordinadors portàtils del centre educatiu per a activitats específiques, evitant que els ordinadors siguin el mitjà principal d’ensenyament-aprenentatge.

A més, és important que el professorat consideri el temps d’exposició màxim recomanat pels professionals de pediatria, tenint en compte el tipus de tasca (creativa, crítica, activa), el temps davant d’una pantalla durant l’horari lectiu i el de les tasques proposades per fer a casa.

Competències digitals a Catalunya

L’Estudi Internacional sobre Competència Digital (ICILS, per les sigles en anglès) es realitza cada cinc anys per avaluar la competència digital dels estudiants de 2n d’ESO arreu del món. En l’últim estudi, realitzat el 2023, hi van participar 11.700 centres educatius.

Catalunya hi va participar per primera vegada en aquella edició i es va convertir en el territori amb millor qualificació de tot l’Estat. L’alumnat català de 2n d’ESO va aconseguir 518 punts, només per darrere de Corea (540) i la República Txeca (525), amb la mateixa puntuació que Dinamarca i per sobre de la mitjana de la Unió Europea (493).

Amb el seu examen, l’ICILS avalua diferents capacitats digitals com saber utilitzar bé l’ordinador, buscar i organitzar informació (valorant-ne la credibilitat), crear i editar continguts (textos i presentacions) o comunicar-se de manera segura i responsable a Internet.

A més, l’estudi analitza paràmetres concrets com la diferència de gènere o els resultats segons la titularitat dels centres. Així, en l’últim estudi, les noies van obtenir millors resultats en competència digital que els nois.