La igualtat entre homes i dones a al feina segueix sent un dels grans reptes de la nostra societat
Al llarg de la història, a les dones sempre se’ls hi ha donat un rol tradicional a la llar: fer les feines de la casa, cuinar i netejar, cuidar dels nens, tenir llest el sopar per quan el marit arriba de treballar…
A finals del segle XVIII, amb la Revolució Industrial, les dones van començar a incorporar-se al món laboral. No obstant això, no tenien les mateixes condicions: cobraven menys que els homes i no tenien els mateixos drets laborals.
La lluita per la igualtat al món laboral va ser un dels motius que van originar el Dia de la Dona.
A principis del segle XIX, la Conferència Internacional de Dones Socialistes reclamava el dret a vot per a les dones, mentre les treballadores de les fàbriques d’Estats Units es declaraven en vaga per aconseguir millores laborals.
#OchodeMarzo 1910. La Conferencia Internacional de Mujeres Socialistas lo instituyó Día de la Mujer Trabajadora. Al fin un solo feminismo. pic.twitter.com/W9QkHX9erS
— Amelia Valcárcel (@AmeliaValcarcel) March 7, 2017
Nosaltres podem
A mitjans del segle passat, cada vegada treballaven més dones a les fàbriques, sobretot a causa dels conflictes bèl·lics. Durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, els homes van anar a lluitar al camp de batalla i les dones els van substituir a les fàbriques per no perdre la producció.
El famós cartell “We can do it” [Nosaltres podem] va ser creat a Estats Units durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per aixecar els ànims de la població.
Les dones van jugar un paper fonamental per mantenir el país en marxa: van ocupar el lloc dels homes a les fàbriques i van aconseguir que l’economia no s’esfondrés.
El cartell mostra a una dona amb la granota de feina, aixecant el seu braç com a símbol de força i poder de les treballadores. A la dècada de 1980, el cartell es va convertir en un símbol del moviment feminista.
https://www.instagram.com/p/BeUVLNlFHGA/?utm_source=ig_embed
El sostre de vidre a la feina
Dins del moviment feminista, el “sostre de vidre” és una metàfora per explicar la situació de desigualtat de les dones en diferents àmbits.
S’utilitza aquesta expressió perquè es tracta de barreres invisibles, que aparentment no existeixen o ningú vol admetre, però que acaben perjudicant a les dones en la seva carrera professional i a la seva vida personal.
Al món laboral, les dones cobren menys que els seus col·legues homes malgrat ocupar el mateix càrrec i tenir la mateixa responsabilitat. A més, segons dades de Nacions Unides, menys d’una tercera part dels llocs directius estan ocupats per dones.
La situació de desigualtat empitjora als països amb menys recursos, on les dones tenen un accés a l’educació més limitat.
En el mundo sólo el 50% de las mujeres participa en el mercado laboral, frente al 77% de los hombres. ¿A qué otras barreras se enfrentan? 👇👇 pic.twitter.com/xym8Rvy627
— CODESPA (@CODESPA) November 5, 2017
A més de tenir menys oportunitats, per a les dones és més difícil compaginar la seva professió amb la maternitat.
A tot el món, només 63 països ofereixen la baixa de maternitat de 14 setmanes recomanada per l’Organització Internacional del Treball. I menys d’una tercera part de les dones treballadores tenen dret a demanar la baixa.
Hay que eliminar todas las discriminaciones contra las #mujeres. #wef18 #Davos pic.twitter.com/wUMzaDv4T0
— ONU Mujeres (@ONUMujeres) January 26, 2018
Aquesta infografia d’ONU Dones ofereix una visió globalitzada de la situació de la dona al món laboral: la bretxa salarial, la desigualtat de gènere en l’ocupació, les barreres legals i la protecció social que reben.
Vents de canvi
Afortunadament, els governs d’alguns països estan desenvolupant noves lleis i mesures per promoure la igualtat de gènere.
Islàndia és el país amb menys desigualtat de gènere i acaba d’aprovar una llei d’equitat salarial: les empreses estan obligades a pagar el mateix sou a homes i dones (si incompleixen la llei, han de pagar una multa de fins a 400 euros al dia).
Suècia és un país referent en la igualtat de gènere. El 46% dels seus representants parlamentaris són dones, la líder de l’Església sueca és una dona (Antje Jackelén, la l’arquebisbe d’Uppsala) i el permís de maternitat s’allarga fins a 480 dies, que pares i mares poden repartir-se com vulguin.
D’altra banda, la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, ha anunciat fa poc que està embarassada i estarà sis setmanes de baixa. Un exemple més per demostrar que les dones no han de renunciar a la seva carrera professional si volen ser mares. Un pas més cap a la igualtat.
https://www.instagram.com/p/BebG4GogMLW/?taken-by=mulier.ca
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
