La directora Judith Colell visibilitza el maltractament de la dona en la seva pel·lícula ‘Aura’
Per Laura Andrés Tallardà
El cinema ens permet recórrer altres llocs i paisatges, però també pot ser una eina de denúncia molt útil. Es converteix en una finestra que ens permet contemplar realitats incòmodes o que en alguns casos són invisibles.
Aura és una pel·lícula rodada a la República Dominicana. Narra la història d’una dona que, aparentment, té una vida perfecta: un marit exitós, una filla meravellosa i una posició acomodada.
No obstant això, ningú sap que en la seva realitat és un infern a causa del maltractament constant que pateix per part del seu marit. Per aquest motiu, decideix lluitar per canviar la seva situació.
La pel·lícula ha estat escrita per Cira Valiño i dirigida per Judith Colell, que és a més coordinadora del Grau en Comunicació Audiovisual de Blanquerna-URL. “Volíem tractar el tema del maltractament en les classes altes de la societat. La dona de la pel·lícula sembla tenir una vida perfecta, però és maltractada”, explica la directora.
L’ajuda de l’entorn, crucial
Aprofitant un breu viatge d’ell a Miami, Aura iniciarà una fugida per Santo Domingo. Buscarà ajuda de la seva mare, un sacerdot de confiança, la seva millor amiga…
“En les 12 hores en les quals el seu marit marxa a Miami intenta trobar ajuda. Però algunes persones intenten tapar la situació, fer veure que no existeix. El missatge que volem transmetre és que les dones maltractades necessiten tenir també l’ajuda del seu entorn”, apunta Colell.
El suport resulta crucial a l’hora de sortir d’aquesta situació. “Es pot sortir, però fa falta que t’ajudin. És important que no mirem cap a un altre costat, les persones que som a la vora hem d’ajudar”, sentència.
El repte de treballar en un país desconegut
El més difícil va ser treballar en un país que desconeixien. “Feia falta ser en un lloc que no era el nostre entorn natural. Volíem intentar reflectir aquesta societat que és molt diferent de la nostra”, afirma Colell.
A República Dominicana hi ha una cinematografia emergent. “La República Dominicana té una llei de cinema de desgravament fiscal molt bona.
“Aquesta llei els està permetent rodar de 30 a 35 pel·lícules a l’any, que per un país tan petit és moltíssim. Vaig aprendre que quan hi ha voluntat política de fer costat al cinema s’aconsegueixen moltes coses”, exposa la directora.
Segons explica, hi ha una gran coordinació i professionalitat en els equips. “Quan sortim d’Europa tenim una mirada complaent cap als països iberoamericans i del Carib. Treballen en equips molt grans, han copiat el model de Hollywood. El primer dia em va sorprendre molt”, sentència.
Colell considera que va aprendre a mirar sense prejudicis i que la seva perspectiva va canviar després de treballar a la República Dominicana.
Els temes difícils de tractar haurien d’ocupar l’atenció de moltes pel·lícules perquè tots puguem conscienciar-nos sobre aquests temes. “És important parlar de temes que potser són incòmodes des de l’audiovisual per canviar moltes coses”, conclou Colell.
Informació elaborada en col·laboració amb Blanquerna-URL