El metro, element identitari i escenari cultural
La xarxa subterrània ha esdevingut un escenari de vida quotidiana i cultura que reflecteix la diversitat i la identitat de la ciutat
Quan el primer tren del metro de Barcelona va començar a circular l’any 1924, pocs podien imaginar que aquell túnel sota la ciutat acabaria definint-ne la personalitat i la manera de viure. Cent anys després, el metro forma part essencial de la identitat col·lectiva dels barcelonins.
Milers de persones passen cada dia pel metro sense ser massa conscients que a sota terra també hi ha història, art i vida. Cada estació és un petit arxiu del temps. Si els murs parlessin, explicarien històries de milers de ciutadans.
Durant un segle, el metro ha connectat barris i gent, ha trencat distàncies i ha fet possible una ciutat més cohesionada.
El metro com a identitat
El metro va néixer en un moment d’expansió urbana. A principis del segle XX, Barcelona creixia ràpidament i necessitava un sistema que permetés connectar barris i persones. El primer trajecte, entre la plaça de Catalunya i Lesseps, era curt, però va marcar l’inici d’una nova manera de viure la ciutat. El metro va obrir la possibilitat de desplaçar-se amb facilitat entre diferents zones i va ajudar a crear una ciutat més integrada.
Amb el temps, el metro s’ha convertit en un espai comú que travessa la ciutat i uneix realitats socials i culturals diverses. Les parades són punts de trobada i de connexió i formen part del llenguatge col·lectiu dels barcelonins. En aquest sentit, el metro contribueix a definir la identitat de la ciutat com un sistema que reflecteix la seva diversitat i connectivitat.
Un imaginari de ciutat
El metro forma part d’una identitat que s’ha construït des de múltiples àmbits: els usos quotidians, la memòria emocional de milers de trajectes i la manera com la cultura l’ha reinterpretat al llarg del temps.
Les estacions, els túnels i les línies han esdevingut escenaris de relats personals i col·lectius que han cristal·litzat en pel·lícules, novel·les, peces audiovisuals, projectes artístics i mirades creatives molt diverses.
Recentment, per exemple, la pel·lícula Estación Rocafort (2024) converteix el Metro de Barcelona en escenari d’una trama de terror. També funciona com un espai cultural on s’hi poden trobar músics tocant en directe o veure accions artístiques i intervencions visuals.
La presència sostinguda que té el Metro en les nostres vides explica per què el simple nom de parada pot activar records, remetre’ns a diferents etapes vitals o crear-nos una sensació de pertinença. El metro ha entrat en el vocabulari sentimental de la ciutat per a tothom que hi ha projectat alguna experiència.