La religió ha tingut una gran influència en l’ensenyament des de l’edat mitjana gràcies al suport dels governants
L’educació és un dels pilars del desenvolupament de la humanitat. A Europa, la religió cristiana i sobretot l’Església catòlica hi han jugat un paper determinant.
Després de la caiguda de l’Imperi romà i la fi de l’edat antiga a la fi del segle V, el cristianisme es va convertir en la religió dominant i va imposar la mentalitat medieval basada en la fe. Això significa que els clergues tenien tant de poder com els nobles i reis.
A Espanya, l’Església catòlica (una de les esglésies més influents del cristianisme) va ser una de les institucions més poderoses durant segles. Els líders de l’Església catòlica de seguida es van encarregar de l’educació, vital per formar una societat creient i allunyada d’altres religions o creences paganes.
La unió entre la Corona de Castella i la d’Aragó el 1469 va provocar que l’Església aconseguís entrar en moltes esferes de poder i s’encarregués dels aspectes social, econòmic i cultural.
Canvis educatius amb la Revolució Francesa
La Revolució Francesa de 1789 va provocar que el liberalisme sorgís amb força a tot Europa, apostant per un país modern i avançat.
L’Església es va oposar des del principi a aquests canvis, perquè no volia perdre els privilegis i les competències aconseguits durant segles.
A Espanya el primer canvi notable va arribar amb la Constitució de 1812. En aquell moment, el país estava governat per José Bonaparte (germà de l’emperador Napoleó Bonaparte), que va imposar un govern amb influència francesa.
La Constitución de 1812 es otro de los grandes aportes de España al mundo moderno. En ella se basaron otras constituciones en el mundo. Debe destacarse que en ella se estableció la igualdad entre todos los habitantes del Imperio, incluidos los indigenas, pues no eran esclavos. pic.twitter.com/Se3tfIu3P8
— Gonzalo Jiménez de Quesada ❌ 🇪🇸 🇨🇴 (@DonGonzaloXdeQ) September 25, 2019
La Constitució de 1812 va ser una de les més modernes de l’època i va tractar de conciliar tradició amb modernitat. Va ser el primer intent de crear una educació aconfessional en la qual l’escola estigués deslligada de l’Església.
El període liberal va durar poc, ja que Ferran VII va recuperar el tron el 1814 i l’absolutisme va tornar a regnar a Espanya. D’aquesta forma, la instrucció religiosa va passar a formar part de l’escola pública gairebé sense interrupció fins a finals del segle XX.
La petjada de la religió en l’educació
La religió va ser obligatòria a les escoles fins a la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931.
L’arribada d’un nou règim progressista i d’esquerres va introduir el “laïcisme escolar”: el nou govern va prohibir que els ordes religiosos poguessin impartir l’ensenyament i l’Església va perdre tota la seva influència dins de l’educació.
Primera Promoción de Maestras de la Segunda República #maestras #Educación #SegundaRepública pic.twitter.com/C4VqBAVhF4
— Lyceum Club Femenino ♀ (@LyceumClubFem) April 16, 2019
No obstant, la victòria del feixisme en la Guerra Civil (1936-1939) va provocar que Espanya tornés a ser un estat confessional i que l’Església tornés al sistema educatiu. La religió va tornar a ser obligatòria i el catolicisme es va convertir en “el moll de l’os de la història d’Espanya”, tal com recollia la Llei d’Educació franquista.
La mort de Francisco Franco el 1975 va suposar el final de la dictadura i l’inici de la Transició. Ja en democràcia, el dret a l’educació va ser reconegut com l’eix principal de la igualtat.
Avui dia l’ensenyament a Espanya és laic, encara que la petjada històrica de la religió continua bategant-hi amb força.
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
