L’edifici és un referent del Moviment Modern i va ser dissenyat com a Pavelló Alemany per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929
En ple parc de Montjuïc, a Barcelona, s’alça un edifici singular d’elegants línies rectes. És el Pavelló Mies van der Rohe, i tant el seu estil com la seva història en fan un edifici únic i molt especial.
L’edifici el van dissenyar els arquitectes Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich com a pavelló d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona celebrada el 1929. En aquell moment va ser concebut perquè acollís la recepció oficial dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia, i les autoritats alemanyes.
Després es va desmantellar, i, força anys més tard, entre el 1983 i el 1986, es va reconstruir a la seva ubicació original. Avui acull la seu de la Fundació Mies van der Rohe, que s’encarrega de la conservació de l’edifici a més d’impulsar el debat, el coneixement i la sensibilització entorn de l’arquitectura moderna i contemporània.
Obra mestra del Moviment Modern
Pel seu estil original i innovador, el Pavelló va ser una de les primeres mostres dels nous corrents d’avantguarda arquitectònica que sorgien a Europa, conegudes amb el nom de “Moviment Modern”.
L’obra de Mies van der Rohe i Reich s’emmarca en el racionalisme, un estil que promou valors com la claredat, la senzillesa i el sentit pràctic. Es caracteritza pel rigor dels elements estructurals, per la composició geomètrica i per l’absència d’elements ornamentals.
En el seu moment, el disseny minimalista del Pavelló no va tenir gaire acceptació, però en canvi representava un ideal de modernitat. Avui ha estat objecte de molts estudis i ha influenciat l’obra d’arquitectes posteriors.
Senzillesa de formes
El Pavelló de Barcelona respon a les característiques del racionalisme. L’edifici s’alça sobre una base de marbre travertí i vuit pilars d’acer cruciformes sustenten una coberta plana per explorar els nous conceptes de planta lliure i continuïtat espacial sense parets que divideixin l’espai interior.
Els murs de marbre i les grans vidrieres, amb els seus jocs de reflexos, els patis i les dues basses doten la construcció de lleugeresa i lluminositat, i aconsegueixen una fusió entre els espais interiors i exteriors. Tot el conjunt destaca per les línies i formes netes.
La famosa màxima “menys és més” sintetitza part de l’ideari de l’arquitectura: simplicitat en les formes, claredat i fluïdesa.
Riquesa de materials
Una altra de les característiques més destacades d’aquest edifici és l’elecció dels seus materials de construcció: en contrast amb les seves formes senzilles, es van fer servir materials nobles i de gran qualitat.
Al Pavelló podem trobar vidre, acer i quatre tipus diferents de pedra: travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic de Grècia i ònix daurat de l’Atles.
Pabellón Alemán de Barcelona //Ludwig Mies van der Rohe pic.twitter.com/Gz3hSMXJkm
— Ｍ (@_____melissab) November 30, 2019
L’ús d’aquests materials es va considerar una idea molt original, perquè intentaven transmetre modernitat a través de la geometria de les peces, la precisió amb la qual estaven encaixades i la claredat del seu muntatge.
Aquests materials, a més, contrasten amb elements naturals com l’aigua de les basses, la llum que banya l’espai interior i la vegetació.
L’escultura de Georg Kolbe
En un extrem de la petita bassa, s’aixeca l’escultura de bronze Alba, de l’artista alemany Georg Kolbe. Representa el cos d’una dona amb els braços enlaire, les línies corbes dels quals contrasten amb la puresa geomètrica de l’edifici.
La seva estudiada ubicació permet que la figura es reflecteixi a l’aigua, així com també en el marbre i en els vidres, cosa que crea la sensació que es multiplica en l’espai.
La cadira Barcelona
A més de la seva innovadora arquitectura, l’obra de Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich va deixar per a la posteritat un altre element: el disseny de la cadira Barcelona. Aquest moble, concebut per situar-lo a l’interior de l’edifici, s’inspirava en les cadires que feien servir els magistrats romans.
El disseny de la cadira destaca per la seva estructura d’acer inoxidable polit i el seient i el respatller de cuir. Igual que l’edifici, la cadira també presenta una línies netes i senzilles.
La cadira Barcelona ha estat reproduïda i copiada en innombrables ocasions, i ha passat a la història pel seu disseny radicalment innovador que avui conserva plena vigència. Aquest model encara es produeix i comercialitza en l’actualitat.
Fonts: Fundació Mies van der Rohe, Arte España, Dismobel
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. Pots accedir a la nostra botiga per consultar el catàleg complet!
