Els professionals de l’educació tenen una part de responsabilitat a l’hora d’educar i orientar els joves en la ciberseguretat
Internet ens proporciona informació, entreteniment i ens apropa a altres persones. Durant la pandèmia, tenir accés a internet ens ha permès poder seguir connectats amb la nostra família i amics i seguir amb algunes activitats de la nostra vida quotidiana adaptades al format en línia, com és el cas de les classes del curs escolar.
Però aquesta situació també ha provocat que passem moltes més hores connectats a la xarxa. I els pirates i ciberdelinqüents han aprofitat l’oportunitat per explorar noves formes d’enganyar-nos quan estem en línia.
Tothom ha hagut d’adaptar-se ràpidament als nous formats online. Comprar, veure pel·lícules o fer cursos per internet no és res de nou, però no tots els comerços, empreses i institucions estaven preparades per realitzar la seva activitat completament en línia. Les presses per adaptar-se a aquesta nova situació han afavorit als pirates informàtics.
The pandemic has left many educators scrambling for digital tools, but not all of these tools are created equal. @DA_magazine has six questions you should ask yourself before deploying a new one in the classroom: https://t.co/fS2kalJGpF pic.twitter.com/of3l3BFDET
— Acer Education (@AcerEducation) January 14, 2021
Les escoles i centres educatius no queden al marge d’aquests riscos. La pressa per adaptar les classes a les necessitats de l’aprenentatge remot creen un territori extremadament fèrtil per als ciberatacs. Per això, avui és molt important prendre consciència dels possibles riscos dels atacs informàtics, per prevenir-los i evitar-los.
La tecnologia educativa (EdTech) ofereix moltes eines diferents per resoldre les diferents necessitats de la formació en línia. És tasca dels professors i responsables dels centres educatius avaluar els pros i els contres de cada eina. Des d’ ACER recomanen que es tingui en compte si són eines verificades i que recullin el mínim d’informació personal.
La ciberseguretat, responsabilitat de tots
Alhora, els experts recorden que totes les parts involucrades han d’assumir la seva responsabilitat per garantir la seguretat del sistema. Tant professors i educadors com els propis estudiants i el seu entorn familiar han de col·laborar per detectar i evitar possibles riscos o abusos a la xarxa.
Un exemple el trobem amb les videoconferències. Un risc al qual s’enfronten les escoles és el de crear perfils d’estudiants, ja que les credencials podrien acabar en mans equivocades. De la mateixa manera, els xats, fòrums de discussió i qualsevol altra plataforma que permeti la interacció entre els estudiants poden ser objectiu de ciberatacs.
Els professors són els primers que han d’observar i controlar l’ús que els joves fan d’aquests mitjans. Així doncs, el seu paper és clau per detectar i erradicar qualsevol signe de ciberassetjament, discriminació, amenaces, senyals d’alerta de salut mental i altres comportaments preocupants.
Però també els estudiants i els seus tutors tenen un paper en importante en la ciberseguretat, amb un ús responsable de les eines online.
Fomentar la ciberseguretat a l’escola
Per aquesta raó, avui és més important que mai convertir la ciberseguretat en una part de l’educació dels joves i fomentar millors pràctiques de seguretat entre els estudiants.
Des d’Acer recomanen, en primer lloc, que s’apliquin les últimes actualitzacions de programari sempre que sigui possible.
Al mateix temps, cal recordar als estudiants que ignorin els enllaços i arxius adjunts sospitosos i ensenyar-los bons hàbits. Per exemple, canviar les contrasenyes amb regularitat i no compartir-les amb ningú, ser cautelós amb qualsevol que demani informació personal i verificar la legitimitat de la URL d’una pàgina web abans de seguir navegant.
Informació elaborada en col·laboració amb ACER