29 maig 2024
spot_img
29 maig 2024

Els elements bàsics de la fotografia

Per interpretar el contingut d’una imatge cal tenir en compte allò que la defineix com la llum, el color, la composició i el subjecte

La fotografia és el llenguatge que utilitza la imatge com a mitjà d’expressió. Però com s’obté aquesta imatge? Per introduir-se al món d’aquest art visual cal conèixer els elements bàsics que permetran definir i interpretar una imatge fixa.

La paraula fotografia prové del grec i està formada per photo- que fa referència a la llum i –graphia que significa escriure o gravar. D’aquesta manera, en el sentit més genuí, el terme fotografia es refereix a gravar o escriure a partir de la llum.

I és precisament la llum el primer element que cal tenir en compte a l’hora de fer una fotografia. És fonamental en el procés de creació, dota l’escena d’una atmosfera particular i reforça l’emoció de la imatge.

Qualitat i efectes de la llum

Quan estem fent una fotografia, cal tenir en compte la qualitat de la llum, és a dir conceptes com el de la llum dura i la llum suau. S’han de tenir en compte factors com la font d’on prové i la distància que hi ha entre el focus de llum i l’objecte que cal fotografiar.

La llum dura està exposada directament a l’objectiu. Sol ser natural i es produeix quan hi ha molt de sol. Això provoca ombres molt definides a l’objecte que decideix fotografiar-se. Amb la llum dura es poden aconseguir imatges més agressives, amb força i generar un efecte dramàtic gràcies a l’ús de les ombres definides. A més, permet aconseguir un gran nivell de detall i de textura.

La llum suau, en canvi, gairebé no provoca ombres i procedeix d’un focus de poca intensitat. Les ombres que genera estan més difuminades i ofereixen un nivell de detall i una textura menor. Es pot utilitzar un tipus de llum o una altra depenent de la intenció que es busqui en fer la fotografia, o tractar de fer-ne una combinació.

L’origen de la llum, és a dir, el lloc d’on és procedent, provocarà diferents efectes sobre l’objecte o la persona fotografiats. Si la llum prové just davant del subjecte, es tracta d’una llum frontal que oferirà un aspecte natural. Si la posició és lateral, us donarà un major volum, gràcies als contrastos entre llums i ombres.

Quan la llum prové del darrere, de la part posterior, provoca un efecte de contrallum. La conseqüència és que el subjecte fotografiat es veu molt fosc. I, finalment, quan la llum està per sobre i provoca un efecte misteriós a la imatge, és la posició zenital.

Color o blanc i negre?

L’ús del color en una fotografia pot transformar l’aspecte d’una imatge i fins i tot captar l’atenció del qui l’observa. És l’element visual que pot afectar les nostres emocions. Donar sensació de profunditat o modificar l’atmosfera en una escena són alguns dels resultats estètics que poden provocar l’ús del color.

La psicologia del color és l’estudi de com aquest pot afectar el comportament. Dins del cercle cromàtic, hi ha dues gammes de colors: els càlids (groc, taronja, vermell) són els que expressen alegria, passió o entusiasme; els freds (verd, blau, violeta) poden expressar calma i tranquil·litat.

El color té les seves propietats com poden ser el to, la saturació (la intensitat utilitzada) i la brillantor (allò que determina si és clar o fosc).

Abans de fer servir el color, les fotografies només es podien fer en blanc i negre. Aquesta tècnica es continua fent servir quan el fotògraf vol centrar-se en el subjecte o l’objecte retratat. Tècnicament, es basa en tonalitats que van del blanc al negre, passant pels grisos, i es caracteritza per l’absència de color.

Tradicionalment, s’ha identificat l’ús del color a la fotografia amb la Publicitat, mentre que per a la fotografia artística s’utilitzava el blanc i el negre perquè subratlla l’essència de la foto: la llum i la forma. Tot i que ja fa diverses dècades que aquesta distinció es va superar. I, com a prova, trobem fotògrafs com William Eggleston, un mestre de la foto en color.

La col·locació dels protagonistes

El subjecte és l’objecte, animal o persona que es decideix fotografiar. És el protagonista de la imatge. Al voltant del subjecte s’ordenaran els altres elements de la imatge i la proximitat o la llunyania respecte al protagonista provocarà una visió diferent de l’espectador.

La manera com se situïn els diferents elements quedaran reflectits a l’enquadrament, que determinarà qui o què és el protagonista de la fotografia. Un enquadrament ampli mostrarà, per exemple, el lloc on es desenvolupa l’acció; un enquadrament de detall aconseguirà que l’espectador es fixi en un element concret, en el subjecte protagonista.

Tot plegat quedarà ordenat a través de la composició, un dels elements més destacats de la fotografia. Es tracta de la manera com es col·loquen els subjectes dins de l’enquadrament, és la manera com el fotògraf explica el contingut de la imatge. Sense una bona composició, el resultat final de la fotografia mostra una escena descompensada

A la col·locació dels protagonistes d’una fotografia també es tindrà en compte el fons. És l’espai visual que acompanya el subjecte principal. Podeu estar enfocats o desenfocats i realçar així l’element fotografiat. L’elecció d’un fons adequat pot enfortir o debilitar una imatge, així com el seu missatge.

El punt de vista

Es tracta del lloc on el fotògraf se situa per capturar la imatge. Hi ha diferents punts de vista i, depenent del que s’utilitzi, provoca sensacions diferents a l’espectador.

La descripció de l’escena naturalment es percep a través del punt de vista normal. El picat provoca que el subjecte retratat sigui sembli més petit ja que la fotografia es fa des de dalt. En cas contrari, quan es realitza des de baix, rep el nom de contrapicat i provoca que l’objecte fotografiat sembli més gran del que és.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -