17 novembre 2024
spot_img
17 novembre 2024

És correcte el veto a Trump en les xarxes socials?

Twitter i altres plataformes han suspès el perfil del president sortint després del polèmic assalt al Capitoli

Per Judith Vives

Després de l’assalt al Capitoli del passat 6 de gener, les principals plataformes de xarxes socials han posat en marxa un veto inèdit al perfil de Donald Trump. Sota sospita d’instigar els seus seguidors a ocupar el Congrés, el president sortint s’enfronta a el segon impeachment del seu controvertit mandat.

Un mandat en el qual Trump ha convertit les xarxes socials, i especialment el seu perfil de Twitter, en la seva principal manera d’adreçar-se a la ciutadania i als mitjans de comunicació. Això explica la transcendència de la decisió presa per Twitter. A través d’aquesta xarxa, Trump ha llançat consignes, exclusives, ha atacat als seus rivals i ha generat multitud de polèmiques. I també ha difós molt contingut fals o enganyós.

El mateix CEO de la companyia, Jack Dorsey, diu que suspendre el compte del polític ha sigut una acció “correcta” però alhora explica que es “estableix un precedent perillós”. El responsable de la xarxa social s’ha mostrat trist davant les “circumstàncies extraordinàries i insostenibles” que han envoltat la suspensió a Twitter de Trump.

Al mateix temps assegura que la prohibició és, en part, un “fracàs” de Twitter, que no ha fet prou per fomentar una “conversa saludable” dins de les seves plataformes.

Juntament amb Twitter, altres xarxes socials com Facebook, YouTube, Snapchat o Twitch han suspès les xarxes socials de Donald Trump com a mesura per evitar que les utilitzi per incitar a la insurrecció i a la violència, segons assenyalen.

D’altra banda, principals companyies de telefonia mòbil, a més, han vetat l’aplicació Parler, una xarxa social que concentra seguidors d’extrema dreta.

 

Crítiques a la decisió de Twitter

Aquesta acció sense precedents ha generat molta divisió entre persones que hi estan d’acord i d’altres que no, alhora que ha obert un interessant debat sobre els límits i el control de la llibertat d’expressió. En aquest sentit, la Unió Europea ha mostrat la seva perplexitat davant aquesta decisió.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, considera que aquesta acció és una mostra més de l’enorme poder que ostenten avui dia els gegants tecnològics, fins al punt de convertir-se en una “amenaça” per als Estats i les democràcies.

D’altra banda, grups de drets humans i activistes han aprofitat la inusual decisió de Twitter i les altres plataformes per instar a aquestes companyies a aplicar les seves polítiques de manera uniforme, també en països en els quals no hi ha llibertat d’expressió i on aquestes empreses dominen les comunicacions.

A favor o en contra, el que està clar és que el controvertit ús de Twitter per part de Trump i la decisió presa per les grans tecnològiques obliga a reflexionar sobre la seva funció i influència. Per als professionals de la comunicació digital representa un repte que cal tenir molt en compte i, per als estudiants de graus vinculats als mitjans digitals i formacions similars, un moment únic per plantejar-se com ha de ser la comunicació digital del futur.

El grau en Digital Media de la Blanquerna-URL forma els futurs professionals de la comunicació i els prepara per a un escenari de convergència tecnològica, en el qual els continguts s’han deslligat del suport en el qual es produeixen, distribueixen i consumeixen, i on les fronteres entre mitjans s’han diluït. Aquesta titulació, a més, prepara els alumnes per anar més enllà de la comunicació tradicional, introduint-los en les noves maneres de creació i consum.

Informació elaborada en col·laboració amb Blanquerna-URL.

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -