Un escriptor amb ideals polítics
La situació convulsa de Colòmbia i els canvis polítics a Llatinoamèrica van determinar la ideologia d’esquerres de l’escriptor
Gabriel García Márquez i la seva literatura van estar influenciats pel context històric convuls que es vivia a Colòmbia i a la resta de Llatinoamèrica a mitjan segle passat.
Gràcies a la seva feina com a periodista, García Márquez va seguir en primera persona els canvis polítics a Colòmbia i la resta del món. Els conflictes, la caiguda d’antics règims i les victòries de nous líders van determinar la forma de pensar de l’escriptor.
L’amistat amb Fidel Castro, les vivències a Barcelona al final de la dictadura franquista (1967-1975) i, sobretot, les dècades de violència a Colòmbia a la dècada de 1950 van marcar la seva ideologia d’esquerres i antiimperialista.
Gabriel García Márquez fue amigo cercano de Fidel Castro desde que llegó a #Cuba como periodista a cubrir el derrocamiento de Batista pic.twitter.com/d8UYgUPkQ1
— La Razón de México (@LaRazon_mx) November 26, 2016
De Colòmbia al món
El trajecte polític de García Márquez va començar el 9 d’abril de 1948 amb l’assassinat de Jorge Eliécer Gaitán, líder liberal colombià. Aquest fet, conegut com ‘El Bogotazo’, va provocar una sèrie de disturbis al país i va marcar profundament les idees polítiques de García Márquez.
Els anys següents, en què l’autor va forjar la seva carrera com a periodista, van coincidir amb l’inici de ‘La Violencia’, una mena de guerra civil no declarada que va provocar milers de víctimes i exiliats. Va ser l’origen de l’enfrontament de guerrilles entre les FARC i l’ELN.
El 1957, García Márquez va aterrar a Veneçuela com a exiliat polític. Poc després, la dictadura militar del general veneçolà Marcos Pérez Jiménez va ser derrotada i va inspirar les seves creacions literàries més polítiques. La novel·la ‘El otoño del patriarca’ s’inspira en una conversa amb el majordom del Palau de Miraflores, la residència del president veneçolà.
https://www.instagram.com/p/BYrBQtvD8tD/?utm_source=ig_embed
De l’amistat amb Castro a les causes d’esquerres
La fi de la dictadura militar a Veneçuela va ser seguida d’altres canvis polítics importants en el continent: la caiguda de Rojas Pinilla a Colòmbia i el derrocament del dictador Fulgencio Batista a Cuba.
El líder de la Revolució Cubana, Fidel Castro, va convidar a l’illa periodistes de tot el món –entre ells, Gabo– per contrarestar les crítiques dels Estats Units. Va ser l’inici de l’amistat entre Castro i García Márquez.
https://twitter.com/Felipegalazj/status/589590254874660864
Des de llavors, els textos periodístics de García Márquez tenien com a objectiu “netejar” la imatge de Cuba i defensar les polítiques d’esquerres. Això va provocar les crítiques de molts intel·lectuals i escriptors, com el seu fins aleshores amic Mario Vargas Llosa.
García Márquez va arribar a Barcelona a finals de 1967, atret pel moviment cultural de la ciutat i l’oposició intel·lectual a la dictadura. Va coincidir-hi amb altres intel·lectuals expatriats com Julio Cortázar o Vargas Llosa mateix.
https://twitter.com/Felipegalazj/status/589590254874660864
La seva militància va continuar més enllà dels seus escrits. García Márquez va donar els diners de diversos premis literaris a moviments liberals d’esquerres i va oferir el seu suport a líders polítics a Veneçuela, Panamà o Nicaragua.
L’escriptor colombià no va militar mai en cap partit, però la política va acompanyar-lo tota la vida i per això es va guanyar tant detractors com admiradors.
A la seva Colòmbia natal va arribar a actuar com a mediador en les negociacions de pau entre el govern i les guerrilles, fent gestions per obtenir la llibertat de presos polítics o la millora en les relacions entre règims i opositors exiliats.
"Llevo conspirando por la paz en Colombia casi desde que nací". #Gabo, un gran convencido de la #Paz. pic.twitter.com/RSv35KS7y3
— Partido COMUNES 🌹 (@ComunesCoL) October 22, 2017
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English