Html code here! Replace this with any non empty text and that's it.
La Corona Espanyola i el Regne de Portugal competien pel mercat d’espècies procedents de l’Orient Llunyà
El descobriment d’Amèrica va suposar un abans i un després en la història. Els regnes europeus van enviar les seves flotes de navilis a explorar els mars i oceans per trobar noves rutes al Nou Món, fos oest cap a Amèrica o sud-est fins a l’Orient Llunyà.
L’objectiu era descobrir territoris inexplorats i, sobretot, trobar noves mercaderies amb què comerciar.
Feia segles que els comerciants europeus havien arribat per terra fins a l’Orient Llunyà, a l’est d’Àsia, en expedicions com les de Marco Polo al segle XIII. Les espècies, teixits i pedres precioses que arribaven d’allà eren molt valorats a Europa.
La ruta marítima permetia anar més de pressa i carregar moltes més mercaderies a bord, i això suposava més ingressos per a les expedicions.
Així, després que Cristòfol Colom arribés al continent americà el 1492, la resta de països també es van llançar a descobrir nous mons i van obrir noves rutes comercials marítimes.
Espanya i Portugal es reparteixen el món
A la fi del segle XV, la Corona Espanyola i el Regne de Portugal competien per explorar i conquerir nous territoris.
Per evitar conflictes d’interessos, van decidir repartir-se el món segons s’establia al Tractat de Tordesillas, signat el 1494. Els representants de tots dos regnes van dividir el mapamundi amb una línia imaginària situada enmig de l’oceà Atlàntic.
Els portuguesos es van quedar amb una part de Sud-amèrica corresponent al Brasil (on encara avui es parla portuguès) i podien navegar en tots els mars al sud i a l’est d’Europa. Per la seva banda, els espanyols guanyaven els territoris a l’oest d’Europa.
En ello influye que, en 1494, el Tratado de Tordesillas permite a España explorar y conquistar lo descubierto, frente a una Portugal que quería asegurar sus rutas comerciales en el Atlántico y el Índico. Los portugueses fueron cucos y consiguen tierras en América con el Tratado. pic.twitter.com/TqADkvcSs6
— Santiago Armesilla (@armesillaconde) October 12, 2018
El 8 de juliol de 1497, el navegant portuguès Vasco da Gama va sortir del port de Lisboa amb quatre embarcacions per trobar una ruta marítima fins a l’Índia. Respectant l’acord amb els espanyols, va vorejar tota la costa Africana fins a arribar a l’extrem sud i després va pujar per l’oceà Índic.
Van arribar a les costes de Kerala, al sud de l’Índia, el 20 de maig de 1498. Havien trigat gairebé un any a arribar-hi, però les espècies i joies que van aconseguir van pagar el viatge amb escreix. Vasco da Gama va tornar a Lisboa el setembre del 1499.
8) La gran fortuna de Venecia y su lugar estratégico en el mundo empezaron a morirse en 1499. Ese año, Vasco da Gama descubrió otra ruta hacia las Indias sin pasar por el Mediterráneo. "Todos los que venían a comercial aquí ahora irán a Lisboa", dijo un párroco. "Éste es el fin". pic.twitter.com/GKv3uq8eGF
— Periodistán en India (@periodistan_) March 16, 2019
La Corona Espanyola estava immersa en la conquesta d’Amèrica. Nobles, clergues i mariners espanyols es van embarcar en una missió d’envair, evangelitzar i enriquir-se a costa de la població i les terres del nou món.
Però també volien accedir al mercat d’espècies i pedres precioses de l’Orient Llunyà. Com que no podien navegar cap a l’est, el rei Carles I d’Espanya va finançar una expedició per arribar a les Índies per l’altre costat.
Aquest va ser l’origen del viatge de Fernando Magalhães, que va aconseguir arribar fins a l’Índia travessant l’oceà Pacífic. Magallanes va morir poc després d’arribar a l’arxipèlag d’Indonèsia i va ser el mariner espanyol Juan Sebastián Elcano qui va acabar la primera volta al món.
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
