Estereotips sexistes, també a les novel·les juvenils
Algunes de les històries infantils i juvenils més populars de les últimes dècades es basen en clixés de gènere
Per Candela Lobo i Alba Ferrández
A més d’entretenir, la literatura ensenya. Els lectors aprenen dels llibres que llegeixen: absorbeixen els valors i missatges plasmats a les pàgines. S’identifiquen amb els personatges, que solen ser un model per als més joves.
No obstant això, en alguns dels llibres més populars dels últims anys perviuen encara estereotips de gènere. Sobretot a les històries romàntiques, on es mostren com a desitjables comportaments o actituds propis de les relacions tòxiques.
Per exemple, les protagonistes femenines acostumen a donar-ho tot per les seves parelles, nois poc comunicatius i controladors. De vegades, la història pot mostrar com la relació romàntica és el que dóna sentit a la vida de la noia, que es troba perduda sense la seva parella.
En alguns casos, aquest tipus de relacions acaben convertint-se en problemàtiques. Aquest és un dels clixés més habituals, però n’hi ha d’altres. Per exemple, és habitual que siguin els nois els que acabin salvant la noia en una situació perillosa.
Aquestes històries es repeteixen en moltes de les sagues juvenils més venudes, com Crepuscle, After o A tres metres sobre el cel, on apareixen personatges amb trets de personalitat i comportament molt lligats als estereotips de gènere.
L’homosexualitat als llibres juvenils
Aquest problema no només afecta les dones sinó també a altres col·lectius. Per exemple, les persones LGBTIQ+ acostumen a ser representades sobre la base a estereotips i poques vegades s’aprofundeix en la seva personalitat.
La novel·la Jim en el espejo, de l’escriptora sueca Inger Edelfeldt, va ser escrita l’any 1977 i és considerada la primera novel·la que parla de “sortir de l’armari”. El llibre narra el despertar sexual d’un noi de 15 anys d’una manera natural, sense caure en estereotips.
Aquesta obra ha donat pas a un nou corrent d’escriptors que volen parlar sobre el tema sense prejudicis. Per exemple, el llibre Jo, Simon, Homo sapiens (2015) parla de com un noi d’un institut decideix sortir de l’armari davant la seva família i amics.
El llibre reflexiona sobre per què els homosexuals han d’anunciar-ho com si fos una gran confessió, mentre que les persones hetero mai hauran d’enfrontar-se a aquesta situació, perquè ser hetero és el que es considera normal a ulls de la societat. El llibre s’ha adaptat al cinema amb el títol Amb amor, Simón (2018).
https://www.youtube.com/watch?v=5FzKIPsNdYU
Masclisme i violència
Els estereotips estan lligats al gènere i poden promoure actituds sexistes.
Segons el treball Rols i estereotips de gènere en la literatura per a nens i joves: una proposta d’educació per a la igualtat (2013), elaborat per acadèmics de la Universitat Castella-la Manxa, en la literatura infantil i juvenil sempre han existit rols i estereotips de gènere.
“Aquests rols […] han mostrat quin és l’ideal masculí i femení […] i els fan anar assumint conductes pròpies del seu gènere, que van interioritzant i acaben condicionant el seu comportament”, s’escriu a l’estudi.
El treball analitza títols infantils i juvenils populars. Van concloure que el nombre de personatges femenins protagonistes ha augmentat i que els seus rols han anat canviant fins a aconseguir una imatge més igualitària.
No obstant això, destquen que encara hi ha obres que mostren una realitat diferent per als personatges masculins i els femenins. En aquest sentit, encara quedaria camí per recórrer.
El tema de la setmana compta amb la col·laboració de la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM)
Junior Report ofereix aquest recurs gratuït durant l’època de confinament. Descarrega el pla de teletreball.