18 maig 2024
spot_img
18 maig 2024

Evitar un genocidi a Gaza

La Cort Internacional de Justícia (CIJ), màxim tribunal de la ONU, ordena a Israel prendre mesures efectives per impedir la matança de més civils

La guerra entre Israel i Hamàs a Gaza continua. Quatre mesos després del seu esclat, els organismes internacionals i països aliens al conflicte intenten mediar i posar fi a la violència.

L'últim dels països implicats ha estat Sud-àfrica, que a finals de desembre va denunciar Israel davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ) per haver comès un genocidi a Gaza després de la invasió de la Franja. A Gaza, almenys 26.400 persones han mort des de l'inici de la guerra i 65.000 han resultat ferides, segons les últimes dades.

La CIJ és el principal òrgan judicial de les Nacions Unides (ONU), l'objectiu del qual és resoldre disputes legals entre estats. Per això, l'objectiu de Sud-àfrica en fer la denúncia era que aquest organisme ordenés a Israel prendre mesures cautelars urgents per protegir els palestins.

Un mes després de tal petició, els jutges de la CIJ han respost i sol·liciten a Israel que prengui totes les mesures possibles per evitar un genocidi a Gaza. Un genocidi són aquells actes perpetrat amb la intenció de destruir un grup grup ètnic, racial o religiós. En aquest cas, els palestins.

En concret, el que ordena el tribunal és que Israel ha de garantir que el seu exèrcit no cometi cap acte genocida i prendre mesures per garantir l'accés humanitari. A més, la Cort Internacional demana al govern de Netanyahu un informe en què recopilin totes les mesures que adoptaran per complir l'ordre dels jutges.

Les organitzacions de drets humans com Amnistía Internacional consideren que la decisió de la CIJ és un avenç que podria ajudar a protegir la població palestina que viu a la Franja. Tot i això, també critiquen que les mesures no vagin un pas més enllà.

Sud-àfrica reclamava que l'Estat d'Israel suspengués immediatament les operacions militars a Gaza. És a dir, un alto el foc: aturar la violència i obrir un espai per a la negociació i el diàleg amb l'esperança d'arribar a una solució pacífica i duradora al conflicte. Tot i això, la Cort Internacional no ha fet referència directa a aquesta petició.

Més de 100 dies en guerra

El 14 de gener es van fer 100 dies de la guerra entre Israel i Hamàs. El conflicte va començar el 7 d'octubre passat, quan el grup militant islamista que controla Gaza (territori que pertany a Palestina) va perpetrar un atac sorpresa a Israel. Com a resposta, l'exèrcit israelià va començar una onada d'atacs contra la franja de Gaza que continua avui.

Segons les darreres dades del Ministeri de Sanitat de la Franja, almenys 26.400 persones han mort a Gaza des de l'inici de la guerra i 65.000 han resultat ferides. En l'atac del 7 d'octubre, Hamàs va acabar amb la vida d'almenys 1.200 persones en territori israelià i en va segrestar 240 més, de les quals es calcula que gairebé la meitat segueixen retingudes.

Com a conseqüència dels atacs, la major part de la població de Gaza (de 2,2 milions de persones) està desplaçada internament. La situació ha desencadenat una catàstrofe humanitària que ha estès la inseguretat i la desnutrició per tot el territori: segons les estimacions de l'ONU, la meitat de la població corre el risc de morir de gana.

A mesura que s'incrementa el nombre de morts a Gaza i la situació humanitària empitjora, les crides internacionals per a un alto el foc no paren d'augmentar. El cap de setmana passat, els caps de la intel·ligència d'Israel, els Estats Units i Egipte es van reunir a París per impulsar les negociacions per a una treva a la Franja.

Intervenció de l'ONU

La Cort Internacional de Justícia (CIJ) és el màxim tribunal de les Nacions Unides. Amb seu a l'Haia (Països Baixos), va ser establerta el 1945 amb la creació de l'ONU i va començar a funcionar el 1946.

El seu paper és resoldre disputes legals entre països i emetre opinions sobre qüestions legals que demanin directament l’Assemblea General, el Consell de Seguretat o altres òrgans de l’ONU. Aquestes disputes poden abordar una àmplia gamma de qüestions, com ara fronteres, drets marítims i genocidi, entre d'altres.

Quan un país presenta una denúncia davant de la CIJ, està buscant una resolució legal a través d'aquest organisme. És el que ha passat amb la petició de Sud-àfrica en relació amb els atacs contra Gaza.

No és la primera vegada a la història recent que aquest organisme intervé en un conflicte internacional. El març de 2022, la Cort Internacional de Justícia va exigir a Rússia aturar de forma immediata la guerra a Ucraïna com a resposta a una demanda que va presentar el govern de Kíev davant aquest tribunal.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -