Destaquem deu persones que van treballar per a millorar els mètodes educatius al llarg de la història
Hi ha persones que han jugat un paper clau contribuir a desenvolupar l’educació i la cultura de les nostres societats. Repassem deu figures importants que han contribuït a l’alfabetització i escolarització al llarg de la història, a més d’aportar instruments i eines essencials per al seu desenvolupament.
1. Plató
Plató (427-347 a.C.) va ser un dels filòsofs grecs més importants del seu temps i un dels que més han influenciat el pensament modern. A més, va dedicar la seva vida a ensenyar i transmetre els seus coneixements, com li havia inculcat el seu mestre Sòcrates i com després faria el seu alumne més destacat, Aristòtil.
Plató va fundar L’Acadèmia, una institució d’ensenyament que va existir durant gairebé deu segles i on es van formar grans filòsofs i polítics del seu temps. Apostava per una educació igualitària que s’iniciés a edats primerenques.
Aquest filòsof es preocupava d’educar en tots els àmbits del coneixement perquè considerava que era necessari per a aconseguir una societat justa. Va introduir les disciplines musicals i gimnàstiques com a mitjans educatius fonamentals per a l’individu. El mètode de la pregunta i resposta com un diàleg constant era la seva manera de promoure l’aprenentatge entre els alumnes.
2. Johannes Gutenberg
Aquest orfebre alemany és mundialment conegut per haver inventat la impremta de tipus mòbils l’any 1440. Aquest instrument va permetre realitzar diverses còpies de llibres al mateix temps i a una velocitat molt major que les còpies manuscrites. Així, Gutenberg va transformar radicalment la difusió de la informació i el coneixement a l’Europa del segle XV.
Amb la impremta, Gutenberg (1400-1468) va imprimir la coneguda com a ‘Bíblia de 42 línies’, el primer llibre fruit de la tipografia mòbil. El seu nom fa referència al nombre de línies que ocupen cada pàgina, a diferència de les anteriors confeccionades a mà per part de monjos copistes, que contenien 36 línies cadascuna.
3. Juan Luis Vives
Juan Luis Vives (1492-1540) era pensador, humanista i pedagog. Va ser professor d’universitat i va estar en contacte amb grans intel·lectuals de la seva època, com Tomàs Moro i Erasme de Rotterdam.
Aquest filòsof és considerat un renovador de l’educació de la seva època. Vives promovia una pedagogia basada en la psicologia i defensava que, quant més coneixement es tingués de la ment humana, millor seria la transmissió dels coneixements. Va dedicar la seva vida a introduir aquestes reformes en l’educació europea clàssica.
4. John Milton
John Milton (1608-1674) va ser un assagista, poeta i literat britànic que va arribar a ser ministre de Llengües Estrangeres. La seva obra més coneguda és ‘El paradís perdut’, considerada a l’altura de Shakespeare, encara que també es va dedicar a la filosofia, a la política i a la ciència.
Milton apostava per l’estudi de la cultura clàssica i, de fet, va recuperar diverses obres que avui es consideren obres fonamentals de la literatura universal. Encara que la seva principal aportació al món de l’educació va ser canalitzar aquest coneixement a través un programa enciclopèdic a secundària, on es recollien aquestes obres dels grans clàssics, perquè els joves els coneguessin i estudiessin. Aquest autor s’oposava a l’aprenentatge per memorització que predominava en l’època.
5. Emma Willard
La mestra i activista Emma Hart Willard (1787-1870) va destacar per la seva defensa de l’educació igualitària i per la seva lluita per l’accés de les dones a les escoles i acadèmies superiors, primer als Estats Units i després a tot el món.
Willard va crear el seu propi sistema de cronologies per representar línies del temps en perspectiva i la història era la seva disciplina predilecta. Amb només 19 anys ja dirigia l’acadèmia on havia estudiat i començat la seva labor de professora. Anys després aconseguiria que a Nova York s’instal·lés la seva proposta per a la primera institució d’educació superior per a dones als Estats Units. Allà podien rebre formació en disciplines com a matemàtiques o filosofia, una cosa a la qual fins llavors només accedien els homes.
6. Maria Montessori
El mètode pedagògic d’aquesta doctora va revolucionar l’educació del segle XX. Maria Montessori (1870-1952) va ser la primera dona italiana a llicenciar-se en Medicina i va crear una escola els ensenyaments de la qual perviuen avui, en més de vint mil centres Montessori repartits per tot el món.
La seva vocació eren els més petits, als qui considerava el futur de la humanitat. Montessori va començar la seva carrera en el món de l’educació en tractar amb nens amb dificultats en l’aprenentatge. La doctora va desenvolupar un mètode que ressalta el desenvolupament físic i social del nen, així com la seva independència i llibertat.
7. Rosa Sensat
Rosa Sensat (1873-1961) va ser una destacada mestra catalana que va defensar la modernització de l’educació pública, especialment la de les nenes. Ho va fer a través d’un model pedagògic que va servir de model per a moltes escoles i que encara perdura avui.
La seva aposta va ser que l’escola fos una segona família per als alumnes i que els preparés per a la vida, mitjançant una formació integral en tots els aspectes. Formació física, científica, artística i humanística es donaven cita en la famosa Escola del Bosc, fundada per Sensat.
8. Amanda Labarca
Aquesta mestra d’origen humil va acabar per ser la primera professora titular d’una universitat a Xile i una de les principals impulsores del sufragi femení al país. Va ser escriptora, política i fins i tot ambaixadora en les Nacions Unides, però la seva vocació eren l’ensenyament i el feminisme.
Així, Labarca (1887-1975) va lluitar tota la seva vida per a millorar la situació de la dona a Llatinoamèrica. Va estudiar en la Universitat de Columbia i en La Sorbona francesa, on va obtenir la inspiració i la formació necessàries per a fomentar l’educació i els drets de la dona a Xile.
9. Jean Piaget
Aquest psicòleg, epistemòleg i biòleg suís és considerat el pare de l’epistemologia genètica, un important corrent de pensament sorgida a mitjans del segle XX que defensa que coneixem la realitat en funció de qui l’observa, a través de construccions inventades. D’aquesta manera, la ciència només pot aproximar-se a la veritat, però mai aconseguir-la de manera objectiva.
La principal aportació de Piaget (1896-1980) al món de l’educació va ser la teoria del desenvolupament cognitiu. Aquesta ajudava els docents a conèixer l’habilitat intel·lectual que posseïa cadascun dels seus alumnes en funció de diferents estadis o etapes cognitives.
Així mateix, va ser un dels pioners de la psicologia infantil, pràcticament inexistent abans de les seves contribucions. Les recerques de Piaget van mostrar que els nens duen a terme raonaments diferents depenent de la seva edat o maduresa.
10. Gabriela Mistral
La poeta, diplomàtica i pedagoga Lucila Godoy Alcayaga (1899-1957), més coneguda com a Gabriela Mistral, va ser la primera dona iberoamericana a rebre un Premi Nobel. A més, la xilena va contribuir enormement al procés de transformació de l’educació llatinoamericana.
Mistral va treballar durant molts anys com a professora rural i va defensar l’educació pública al seu país com un dret dels més desfavorits. “El futur dels nens és sempre avui, demà serà tard”, va afirmar la poetessa.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
