Aquest diumenge tindrà lloc l’entrega dels Premis Gaudí, una gala creada per difondre i promocionar les millors pel·lícules, artistes i tècnics del sector cinematogràfic català. Nosaltres no volíem desaprofitar aquesta ocasió per parlar-vos també de pel·lícules, però des d’una vessant lleugerament diferent: la desinformació.
Com contribueix el cinema a difondre idees falses o enganyoses? Tot i que una pel·lícula estigui basada en fets reals, hem de tenir en compte que el que surt a la pantalla pot diferir del que ha passat a la vida real. De fet, és habitual exagerar alguns fets, i per això, cal recordar que el que veiem al cinema no sempre és 100% fidedigne a la realitat.
Un dels exemples més clars el trobem en la pel·lícula “Lucy” (2014), que va difondre que els humans només usem el 10% del cervell. Però això és fals, com vam explicar: les proves d’imatge cerebrals (TC o ressonància magnètica, entre d’altres) mostren que utilitzem tot el cervell i que cada acció que duem a terme n’activa parts diferents. Si tanta part del cervell no s’utilitzés, el dany o l’eliminació d’aquesta part hauria de passar desapercebut, però sabem que gran part de les persones que han patit alguna lesió cerebral presenten problemes o seqüeles.
Ara mateix, la pel·lícula de la qual tothom parla és La sociedad de la nieve, dirigida per Juan Antonio Bayona i que té dues nominacions als Òscars. El film relata l’accident d’avió d’un grup d’estudiants i jugadors de rugbi que volaven amb la Força Aèria Uruguaiana a la serralada dels Andes el 1972 i mostra les condicions adverses que van haver de superar els supervivents fins a ser rescatats, 72 dies després de l’impacte.
Orina negra
En un moment de la pel·lícula, un dels protagonistes orina de color negre. La nostra orina ha de ser de color groc clar, i qualsevol canvi serà indicatiu que pot existir algun problema de salut que cal revisar.
Quin és l’origen d’aquest color? En el cas de la pel·lícula, una de les raons pot ser “la deshidratació a què van haver d’estar sotmesos”, indica Esaú Fernández-Pascual, uròleg del Lyx-Urologia, a Verificat. Els protagonistes podrien no haver cobert les necessitats diàries d’aigua, fet que va derivar en la coloració del líquid.
Una altra de les possibles causes és la mioglobinúria, una alteració provocada per la destrucció muscular que fa que l’orina sigui de color fosc. Això quadra amb l’accident relatat a la pel·lícula, i pot tenir diverses causes: des del mateix accident fins a la supervivència durant més de dos mesos a les muntanyes.
Causes del trencament muscular
Per què es trenca el múscul? La fractura pot tenir diverses causes; una és la hipotèrmia. “Quan la temperatura baixa, (…) arriba poc oxigen a la musculatura i aquesta es trenca”, indica a Verificat Lluís Guirado Perich, nefròleg i director del Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert.
La segona causa, afegeix l’expert, és el traumatisme. “Quan hi ha un accident tan fort es trenquen ossos, es trenca musculatura”, i això causarà el color negre de l’orina.
I la tercera causa és la immobilització. “Són persones que estan quietes, han estat dos o tres dies sepultades (…), i això fa que es recolzin massa sobre determinats grups musculars, i aquests músculs també es trenquen”, conclou Guirado Perich.
A part d’això, l’expert menciona altres possibles causes que també quadrarien amb la situació, com serien “l’aplicació de torniquets” o les cremades.
Així doncs, hi havia moltes causes possibles pel color negre de l’orina. “Probablement [el color] sigui una mica exagerat a la pel·lícula”, conclou Fernández-Pascual. Tot i això, en cas d’un canvi de color en l’orina, el millor serà consultar un especialista.
L’etiqueta “basada en fets reals” no és garantia de res
En el món del cinema, utilitzar l’etiqueta “basat en fets reals” no sempre assegura una representació 100% precisa o verídica dels esdeveniments. Tot i que aquesta etiqueta pot suggerir que la història es fonamenta en esdeveniments que van tenir lloc de veritat o testimonis autèntics, és important tenir en compte que la interpretació i la selecció dels fets poden ser subjectives.
Els creadors poden ajustar la història per atraure l’audiència, dramatitzar situacions o fins i tot modificar esdeveniments amb finalitats narratives.
A més, les perspectives individuals poden distorsionar la realitat, i la memòria humana pot ser imperfecta. Per tant, l’etiqueta “basada en fets reals” no ha de ser considerada com una garantia inqüestionable de veracitat, sinó més aviat com una indicació que la història s’inspira en esdeveniments de la vida real, amb tots els ajustos i interpretacions que això implica.
