Visibilitat, augment d’audiència i professionalització de les futbolistes com passos a seguir cap a la igualtat
Per Rita Sarda, Casandra Maggio, Rebeca Molero
A Europa hi ha una desigualtat o bretxa salarial entre els treballadors i les treballadores, segons dades de Parlament Europeu. Les dones treballadores a la Unió Europea (UE) guanyen un 16% menys per hora de mitjana que els homes. Aquesta situació de desigualtat laboral s’agreuja en el món de l’esport.
Al 2018, els 40 milions de dòlars del sou de Neymar equivalien a el salari anual de 1.693 dones de les principals lligues de futbol femení. En tennis, la bretxa salarial entre el tennista i la tennista més ben pagats també és important. Segons la revista Forbes, el 2019 Roger Federer va guanyar 93,4 milions de dòlars, mentre que Serena Williams va obtenir 29.200.000 de dòlars.
Un dato que no se puede olvidar y sobre el que hay que seguir reflexionando: Solo una mujer (@serenawilliams) entre los 100 deportistas mejor pagados del mundo. Y muchos seguirán negando la brecha salarial, la discriminación y la desigualdad en el deporte y la sociedad. pic.twitter.com/bV6Tal0x0M
— Nosotras (@NosotrasSD) August 26, 2019
En la lluita i reivindicació dels seus drets i contra aquestes desigualtats, el 16 novembre de 2019, els sindicats Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), la Unió General de Treballadors (UGT) i Futbolista ON, juntament els clubs de la Lliga Iberdrola, van iniciar una vaga indefinida. L’objectiu era crear un conveni col·lectiu de futbol femení demanant un salari mínim de 20.000 euros. L’acord es va tancar al febrer de l’any 2020 i va establir un sou mínim de 16.000 euros per a totes les futbolistes.
https://www.instagram.com/p/CC3kIf5iHiM/
Vicky Losada, capitana del FC Barcelona de Primera Divisió Femenina Espanyola, ha participat activament en aquesta lluita reivindicativa: “Hem lluitat per uns mínims que eren necessaris. Haurien de canviar els estatuts i tenir una lliga professional. Llavors les condicions millorarien forçosament, però això sembla no interessar per una qüestió econòmica “, explica.
Camí cap a la igualtat
Malgrat els avenços en matèria d’igualtat salarial, les xifres encara són molt menors comparades amb els sous el futbol masculí.
En aquesta línia opina Cristina Vega, delegada de futbol femení de l’AFE i antiga jugadora de la primera divisió femenina: “És la primera pedra sobre la qual seguir construint i millorant el nostre camí cap a la igualtat. És un pas molt important, ja que la professionalització de el futbol femení serà impossible si les seves condicions laborals no són dignes i professionals “, apunta.
En aquest camí a la igualtat, cal destacar exemples de bones pràctiques. En 2017, les jugadores de la selecció femenina de futbol de Noruega van passar de cobrar 330.000 a 640.000 euros. La selecció masculina va cedir 58.000 euros a les dones i va ser el primer país europeu que va eliminar la bretxa salarial. En 2019, Finlàndia també va igualar els salaris en les seleccions de futbol masculí i femení.
El partido aún no ha comenzado, pero #Noruega y #Australia ya anotaron un gol contra la desigualdad. ⚽
Ambos países han sido promotores de la igualdad salarial en el deporte, apoyando los #ObjetivosMundiales: https://t.co/K5rdfXjwJw
¡Bravo!#FIFAWWC #NORAUS pic.twitter.com/IejYdNrBWQ
— ONU Desarrollo (@pnud) June 22, 2019
Un primer objectiu és incrementar la visibilitat
La bretxa salarial en el futbol femení sol justificar-se per la falta d’audiències i una suposada falta d’atractiu per a les marques. A el mateix temps, aquestes consideracions permeten mantenir la invisibilitat i situar l’esport femení com una proposta secundària.
En aquest sentit, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), les dones esportistes només reben el 4% de la cobertura mediàtica malgrat conformar el 40% del total d’esportistes. Aquestes dades no tenen en compte les retransmissions dels Jocs Olímpics.
Però en els últims anys la situació ha evolucionat. Així, la companyia d’anàlisi de dades Nielsen Sports assenyalava en 2018 que a un 84% d’aficionats a l’esport els interessava l’esport femení. I com a exemple d’aquest interès, segons dades de la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA), les audiències del Mundial de Canadà de futbol femení en 2015 van tenir més de 70 milions d’espectadors a Europa.
D’acord amb la proposta de Cristina Vega, delegada de futbol femení de l’AFE, es precisa visibilitat mediàtica i social i que “la indústria, els patrocinadors i les marques coneguin el producte”. A més, Vega aposta perquè la societat tingui l’oportunitat de consumir l’esport femení. “El futbol femení és un diamant en brut. És un actiu amb gran potencial i amb inversió es poden obtenir molts beneficis “, conclou.
El paper de les jugadores i el seu activisme és fonamental també per visibilitzar aquesta desigualtat. Al vídeo, elaborat per estudiants de la Universitat de Vic (UVic), campiones de Catalunya, d’Europa i fins i tot campiones del món expliquen com viuen l’esport.
Informació elaborada amb la col·laboració de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC). La proposta de tema s’emmarca en la convocatòria del Pacto de Estado contra la Violencia de Género 2020 (PEVG).
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
